L’últim ball del Suprem i Puigdemont

En l’imaginari judicial català hi ha dos casaments il·lustres que acaben en condemna. El primer, el de la filla de Fèlix Millet. L’exdirector del Palau de la Música va ordenar cobrir la platea per celebrar un banquet d’alt nivell i va carregar la factura de la festa als comptes de l’entitat cultural. Després, en va cobrar la meitat als consogres. Ànim de lucre, enriquiment i divorci familiar després de descobrir-se el pastís... L’altra és una fantasia del Tribunal Suprem per justificar la negativa a aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont i la resta de líders del procés.

El magistrat Pablo Llarena va comparar el referèndum de l’1- O amb el banquet de casament d’un fill pagat amb diners públics. Segons Llarena, l’expresident va encolomar les despeses de les seves “apetències personals” a la Generalitat; i, com que els diners no van sortir de la seva butxaca, es va enriquir. La Sala Penal es va apuntar al convit amb el seu col·lega: “El funcionari que contracta la celebració del banquet de casament de la seva filla assumeix una obligació de pagament (...) Si abona l’import amb fons públics, el seu patrimoni s’incrementa i el funcionari s’enriqueix personalment”.

El TC aborda la tesi del casament, última trinxera judicial contra l’amnistia dels líders de l’1-O

La llei d’amnistia del procés excloïa les actuacions que suposessin un benefici personal patrimonial. Com es paga el casament és irrellevant, l’important és el compte corrent del pare de la núvia. Al Suprem afirmen que Puigdemont es va beneficiar econòmicament amb l’1- O. La resta d’objeccions per esquivar el compliment de la llei d’amnistia plantejades per Llarena i la sala han estat desmuntades pel Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal de Justícia de la UE. Ni la llei és inconstitucional ni el procés va afectar els interessos econòmics europeus.

El mateix Llarena ha admès que a la seva resistència només li queda la cirereta de l’enriquiment i serà amarga si el Constitucional desmunta la teoria del casament. La magistrada del Suprem Ana Ferrer ja la va qualificar de “ficció jurídica” en un vot particular.

L’enllaç independentista va acabar en ruptura per incompatibilitat de caràcters i partidisme, però la parella comparteix la hipoteca judicial fa nou anys. El ple del TC es reuneix dimarts amb el guió ja escrit per abordar el recurs de Jordi Turull. El magistrat encarregat de la sentència, el conservador José María Macías, s’aferra al relat del Suprem. La majoria progressista el rebutjarà i traslladarà la decisió al següent ple, previst per al 5 d’octubre. O Macías redacta una sentència contrària al seu criteri o ho farà un altre magistrat perquè el tribunal acabi ordenant al Suprem que amnistiï els líders independentistes.

Les decisions dilatòries als tribunals són freqüents, per la qual cosa s’imposa la prudència al calendari del retorn de Puigdemont i la rehabilitació política d’Oriol Junqueras. Tot i això, fins i tot els més escèptics palpen avui el nou escenari. Més encara quan el mateix Llarena admet la possibilitat d’aixecar l’ordre de detenció contra l’expresident davant noves “circumstàncies concretes”, com ara una decisió del Constitucional.

El calendari polític també juga i no només per les eleccions municipals del maig. Juntament amb l’ofensiva de la dreta contra Pedro Sánchez, la crisi de Ceuta i les corrupteles entorn del PSOE, a les files independentistes suposen un interès del Suprem a atribuir a Sánchez la imatge del retorn de Puigdemont abans de les eleccions generals. I com més a prop de les urnes, millor, a la recerca d’una mobilització –“ A por ellos!”– que perjudiqui les expectatives del líder del PSOE.

El Suprem –ho va escriure en una sentència– no vol ser una “boca muda” que es limita a aplicar l’amnistia a voluntat del legislador i al febrer s’obre la primera finestra electoral del 2027 per a unes generals, tal com anhelen els quadres del PSOE. També el Tribunal de Comptes esgota les pàgines de la seva agenda antiamnistia. Fa tres mesos que la justícia europea va respondre a la consellera Elena Hernáez avalant la llei. La defensa de Puigdemont ja l’adverteix amb reclamar a l’ Estat per “violar el dret comunitari”. El termini perquè la trentena de càrrecs independentistes encausats demanin per enèsima vegada ser amnistiats es va acabar ahir. A partir de dilluns hauria de posar fi a un procés comptable de més de sis anys.