Roberto Mera Covas, politòleg, rebesnebot d’ Alejandro Viana: “ Alejandro Viana va salvar 17.000 espanyols republicans exiliats”

Alejandro Viana: qui era?

Va ser el Schindler gallec.

El salvador de jueus?

Viana va salvar dels nazis milers de republicans espanyols exiliats a França.

Com?

Va organitzar una xarxa per emparar-los a França, on van fugir després de perdre la Guerra Civil. Va costejar els seus passatges per embarcar-los cap al Magrib i a Amèrica.

El Seres? Una exiliada me’n va parlar.

Servei d’ Evacuació de Republicans Espanyols (Seres): ho va organitzar Viana, per ajudar milers d’exiliats, sostenir-los i evacuar-los davant l’arribada de la Gestapo, la policia política nazi, el 1940.

Quanta gent va salvar Viana?

Milers de refugiats, famílies senceres, en una trentena d’expedicions marítimes, la majoria amb rumb a Mèxic.

Desconeixia l’existència de Viana.

Per això he investigat la seva vida, he recuperat fotos, he recorregut arxius, he recopilat testimonis... Era el meu rebesoncle.

Ah, llavors és una qüestió familiar.

I social, política, col·lectiva, històrica. La història de Viana mereix ser coneguda.

Què va ser el primer que va saber d’ell?

L’avi, nebot d’ell, mort el 2013 amb 101 anys, em va parlar del “tiet Alejandro”.

Què li va explicar?

Que Alejandro Viana havia nascut el 1877 i de jove es va interessar en el servei públic, per la qual cosa es va comprometre políticament des de principis del segle XX.

On, i en quin partit?

A Vigo. Des de l’esquerra republicana Viana va simpatitzar amb Manuel Azaña, fundador d’ Izquierda Republicana.

Quan va esclatar la Guerra Civil... devia ser gran.

Sí, tenia 59 anys. Ja havia estat alcalde de Vigo, on havia impulsat el tramvia elèctric. I havia cofundat el diari El Pueblo Gallego. I va acollir Bernardino Machado, expresident de la República de Portugal.

Què va fer Viana davant el cop del 1936?

Col·laborava en l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Galícia, el 17 de juliol. Hi ha una foto amb els polítics intervinents. Tots van ser assassinats pels rebels.

I ell?

Era a Madrid. A finals del 1936 passa a València. Després a la Barcelona de Companys. Va estar en l’última sessió de Corts de la República, al castell de Figueres.

Quan va passar a França?

L’1 de febrer del 1939. Va arribar a Bordeus. I l’1 d’abril ja havia fundat el Seres: tenia bons contactes i va gestionar fons del govern de la República per ajudar vídues, mutilats, famílies...

I no va pensar a escapar-se ell mateix?

Va poder fer-ho: tenia ja fora de perill la seva fortuna personal, gens petita, adquirida venent ous de gallina a tot Europa. Però Viana­ va preferir quedar-se per ajudar milers de compatriotes.

Quins vaixells va utilitzar?

Tenia contactes amb capitans dels vaixells Ipanema , Mexique , Sinaia i Winnipeg : en aquest últim, amb Pablo Neruda, va salvar uns set mil refugiats.

N’hi va haver entre ells de famosos?

Poetes com León Felipe o Luis Cernuda, cineastes com Luis Buñuel, dramaturgs com Max Aub, filòsofs com María Zambrano...

Quants va salvar Viana en total?

Uns 17.000 refugiats espanyols.

No va témer a França ser arrestat pels agents de la Gestapo?

Sí. Viana va arriscar molt la seva pròpia vida. Companys va ser arrestat a França el juliol del 1940, lliurat a Franco...

Fins quan va aguantar Alejandro Viana operant a França?

A causa d’una xivatada, els nazis van anar a casa seva a Bordeus, però ell va saltar per la finestra. Va anar a la frontera amb Suïssa. D’allà va baixar Marsella, a començaments del 1941.

I va embarcar... cap a on?

Àfrica: Senegal, el Marroc... Va estar onze mesos movent-se i ocultant-se fins a embarcar-se al vaixell Quanza amb molts jueus europeus sortits per Lisboa: van arribar a Mèxic el 18 de novembre del 1941.

Alejandro Viana tenia família?

Estava casat i sense fills. La seva dona l’esperava a Mèxic. Separats el juliol del 1936, van passar onze anys fins que van aconseguir retrobar-se, el maig del 1947.

Com descriuria Viana?

Humanitat. Rectitud. Generositat.

Què va fer Viana a Mèxic?

Començar de zero, amb 64 anys: va gestionar una farmàcia i va representar medicaments allà. I el 1952, amb 75 anys, va morir.

Per què creu que havíem oblidat tant Alejandro Viana?

Ni va sobreviure el seu partit azañista niva tenir descendència... Jo ara he plorat rescatant-lo, és el millor que he fet en lameva vida­.