La inflació puja a l'àtic

La inflació està pujant als Estats Units i a Europa com a conseqüència de la pujada dels preus del gas i del petroli després de set mesos de guerra regional d'ampli radi a l'Orient Mitjà. El focus geogràfic se centra en aquests moments als estrets d'Ormuz i de Bab el Mandeb. La carestia afecta especialment el dièsel, combustible imprescindible per a les economies industrials. Es calcula que en aquests moments l'Orient Mitjà aporta deu milions de barrils diaris menys de cru a l'economia mundial.

La geografia i la guerra són darrere d'aquest nou tret alcista de la inflació. Refineries i plantes gasistes afectades per les represàlies iranianes al golf Pèrsic, oleoductes fets malbé, aliances trencades, i dos estrets a l'expectativa.

Els iranians han resistit l'escomesa dels Estats Units i Israel i ara controlen ferotgement l'estret d'Ormuz, on cobren peatge, sent indulgents amb les naus xineses i índies. Les guerrilles huthis del Iemen septentrional, aliades de l'Iran, acaben d'ampliar el seu control de Bab el Mandeb amb la conquesta d'una petita illa al mig de l'estret que els permet efectuar un control visual de les naus que circulen entre l'oceà Índic i el mar Roig.

A finals de febrer d'aquest any, els Estats Units i Israel es creien capaços de liquidar al règim iranià amb una sèrie d'atacs aeris fulgurants. Set mesos després, el fiasco és colossal. L'Iran i els seus proxys controlen ara dos estrets vitals de la primera ruta de navegació comercial del món. A Ormuz es cobra peatge. Les assegurances de navegació dels mercants s'han encarit enormement. Les principals companyies de portacontenidors eviten Bab el Mandeb i el canal de Suez i envien els seus vaixells per la ruta africana (Cap d'Hornos). Per acabar de completar el quadre, el fenomen d'El Niño ha provocat sequera a Panamà i hi ha problemes operatius per als vaixells de més calat al canal que connecta l'Atlàntic i el Pacífic per l'Amèrica Central. Alguns de mercants han començat a dirigir-se cap a la perillosa ruta del cap d'Hornos. Allà hi ha el temut Passatge de Drake, que separa l'extrem meridional d'Amèrica del Sud de les aigües de l'Antàrtida. Altres naus opten per l'estret de Magallanes, de sobirania xilena, menys perillós, però d'intricada navegació.

Flueix menys petroli de l'Orient Mitjà al mercat mundial i tota la navegació comercial s'ha encarit. El noli d'un petrolier costa més d'un milió de dòlars al dia per primera vegada en la història. No s'havia assolit mai aquell registre. El dièsel s'ha encarit més ràpidament perquè el petroli de l'Orient Mitjà, més dens i pesat, és el més idoni per a la seva obtenció. Els petroliers són més cars, com hem dit, i les refineries europees no tenen prou capacitat per produir tot el dièsel que consumeix Europa, depenent críticament de les importacions de l'Orient Mitjà, Àsia i els Estats Units. Les refineries de Rússia estan sent sistemàticament atacades per drons ucraïnesos i el règim de Vladímir Putin ha prohibit les exportacions de dièsel rus per preservar el mercat intern.

El petroli cotitza en aquests moments a 103 dòlars el barril de Brent, amb un augment del 54% respecte a fa un any. El gas cotitza a 80 euros MW/hora a l'índex europeu de la Haia, amb un augment interanual del 147%. El 2021, abans de començar la guerra d'Ucraïna, el gas costava 20 euros/MW/hora. En aquell temps, el gas rus fluïa pel gegantí gasoducte del mar Bàltic i la CDU d'Angela Merkel encara guanyava eleccions a l'antiga Alemanya de l'Est.

Els Estats Units han perdut el control de la situació després del fiasco de l'Iran

El nou encariment del gas impactarà a la producció dels fertilitzants nitrogenats artificials i això incrementarà el preu de molts aliments bàsics després de les pròximes sembres. Per Ormuz també circula un terç dels fertilitzants nitrogenats que s'utilitzen al món. Avantatge per als fosfats d'origen natural. Avantatge per al Marroc, que controla el 70% de la roca fosfàtica del món gràcies al Sàhara Occidental. El Marroc pot tenir un paper rellevant en l'economia internacional en els propers anys gràcies als fosfats. Convé saber-ho. El mes de juny passat, els Estats Units van aixecar temporalment els aranzels (16%) que gravaven els fosfats marroquins.

Els Estats Units han perdut el control de la situació després del fiasco de l'Iran. Empesos per l'actual govern d'Israel, van llançar un bombardeig fulgurant de l'Iran per liquidar a la seva cúpula política i produir un ràpid enfonsament del règim dels aiatol·làs. Van matar el Líder Suprem, Alí Jamenei, però els governants iranians s'havien preparat, donant plena autonomia als seus districtes militars. Una estructura militar descentralitzada podia sobreviure menys a l'enfonsament o liquidació de la cúpula. Ja que els Estats Units no podien desplegar una guerra a terra d'elevat cost econòmic, amb una abundant pèrdua de vides humanes, el règim iranià s'ha enfortit malgrat la destrucció provocada pels bombarders. L'Iran és avui un país militaritzat, en el qual ningú o gairebé ningú no s'atreveix a protestar, que en aquests moments controla dos estrets geogràfics crucials per al comerç mundial.

Amb aquestes credencials, i amb la descomunal alarma sobre l'evolució de la Intel·ligència Artificial, Donald Trump s'aproxima com a cavall desbocat a les eleccions de mig mandat als Estats Units. Desbocat i enfurismat amb la Reserva Federal, que acaba de pujar els tipus d'interès dels diners per fer front a l'onada inflacionària. Tothom ha d'estar ara pendent del 3 de novembre.

Espanya va tancar el mes d'agost amb una inflació del 4.3%. Un repunt apreciable que va quedar en segon pla com a conseqüència dels esdeveniments de Ceuta a finals de juliol. Espanya porta mes i mig a Ceuta. S'esperen les dades d'inflació de setembre amb preocupació i ja comencen a estudiar-se mesures addicionals al paquet fiscal aprovat el març per fer front a les conseqüències de la guerra de l'Iran. Aviat sentirem a parlar de la recuperació o no de la denominada ‘excepció ibèrica’, el límit al preu del gas que es fa servir a Espanya i Portugal per a la generació d'electricitat. La coalició Sumar ja ha proposat que es reactivi com més aviat millor aquell mecanisme, acordat fa quatre anys en el marc de la Unió Europea: Espanya i Portugal podien topar el preu del gas dels cicles combinats per pal·liar l'‘efecte illa’ de l'energia ibèrica. Se'ns va permetre frenar el preu del gas per a la fabricació d'electricitat, en la mesura que existeixen dificultats objectives per a l'exportació d'electricitat.

Aquella discussió tornarà. Estem davant un cert déjà-vu del 2022. A la tardor d'aquell any, la inflació va començar a desbocar-se a molts països europeus com a conseqüència de la guerra d'Ucraïna i el consegüent encariment del gas. La inflació va superar el 10% entre els mesos de juliol i octubre d'aquell any, com no s'havia vist des de la dècada dels vuitanta del segle passat. No hi va haver recessió a Espanya; alguns la donaven per segura i d'altres semblaven esperar-la amb alegria, però el país va patir. La inflació mata governs, siguin del signe que siguin, i l'esquerra espanyola va rebre un dur cop en les eleccions municipals i autonòmiques de maig del 2023. El PSOE i els seus aliats d'esquerra van perdre el govern de sis comunitats autònomes (Comunitat Valenciana, Balears, Aragó, Extremadura, La Rioja i Canàries), es van quedar sense algunes alcaldies rellevants i a punt van estar de donar la presidència del Govern a Alberto Núñez Feijóo. Pedro Sánchez va avançar de manera fulgurant les eleccions generals, va descol·locar al seu principal adversari i el 23 de juliol del 2023 va aconseguir tenir possibilitats d'obtenir la investidura, mentre el Partit Popular quedava primer, sense prou aliances en el Parlament. El que ha vingut després ho sabem tots. Aquesta accidentada legislatura ha estat filla de la inflació derivada de la guerra d'Ucraïna.

Tres anys després, la inflació que ve d'Ormuz i Bab el Mandeb pot apoderar-se del final de la legislatura. Existeix aquell risc. Una confirmació de l'onada que pot estar acostant-se podria portar Sánchez a convocar eleccions el febrer o el març de l'any vinent, sense esperar les eleccions municipals i autonòmiques previstes per al maig del 2027. La inflació està pujant a l'àtic i pot apoderar-se de la perspectiva política d'un país molt crispat després de tres anys d'altíssima tensió.

Fem atenció a les eleccions del 3 de novembre als Estats Units. Allà es decidirà el rumb.