Biblioteca escolar o magatzem de llibres? Una de cada quatre escoles a Catalunya no té malgrat la desfeta en comprensió lectora

La lectura i la competència lectora són dos dels pilars fonamentals de l'aprenentatge. I una peça important per fomentar-la a l'escola o institut és a les biblioteques escolars. Tenir aquest espai és obligatori per llei a Catalunya, però una quarta part de centres no compta amb una malgrat la patacada de PISA. I un percentatge significatiu que sí que tenen, la mantenen la majoria d'hores tancada per falta de personal per atendre-la, convertint-se en un magatzem de llibres escassos i desactualitzats. Perquè no existeix un professional destinat a aquesta tasca. Els centres poden alliberar un docent de l'àrea de llengua perquè s'ocupi d'aquest espai, però no sempre succeeix. Amb un pressupost ajustat, es contracten poques hores i de forma externalitzada a través de les AFA en moltes ocasions. Amb tot, les biblioteques estan obertes de dos a tres hores a la setmana. Per això és habitual el degoteig de professionals que decideixen deixar la biblioteca escolar per buscar una feina més ben remunerada. Els experts defensen la important tasca de les biblioteques escolars i l'urgent de tornar a dotar-les de personal específic i serveis actualitzats per fomentar la lectura i treballar la competència lectora.

Carlos Ortiz va deixar l'abril passat de ser bibliotecari escolar en instituts després de prop de dues dècades i encara avui, gairebé mig any després, continua passant el “duel” de no poder exercir en el que li agrada. Perquè l'apassiona la feina en els instituts però ha de pagar les factures. Marta Cava el va deixar fa ja tres anys per la “precarietat del sector”, però que li agradaria treballar a jornada completa i amb un mínim de recursos. Júlia Baena també va prendre la difícil decisió de deixar-lo fa una mica més d'un any perquè amb una mitja jornada “no es paguen les factures”. Encara avui enyora la seva tasca de bibliotecària, “la feina de la meva vida”, defineix. Des d'aquesta setmana és cocoordinadora del màster en biblioteca escolar i promoció de la lectura (UAB-UB).

Els centres públics obren de mitjana dues hores la biblioteca, els concertats, cinc Desigualtat

En el curs 2023/24 un 72,9 % de centres comptaven amb biblioteca escolar amb una mitjana de temps obert de 6,2 hores a la setmana, segons dades publicades pel departament d'Educació. La realitat és que els centres públics la poden mantenir oberta molt menys d'aquesta mitjana, apunta el bibliotecari Carlos Ortiz, que lamenta que existeixi una llei que digui que hi ha d'haver biblioteques a les escoles però que no especifiqui el que ha de tenir, ni que destini un professional a això. Baena secunda la dada que moltes biblioteques no obren més de dues hores i lamenta que la figura del bibliotecari escolar no estigui regulada i depengui de les decisions del centre.

La biblioteca escolar avui és una mica “precària”, assegura Mònica Baró, a qui ha rellevat Baena del càrrec i que és professora de la Facultat d'informació i Mitjans Audiovisuals, amb una àmplia experiència en l'àmbit de les biblioteques escolars.

De mitjana es poden dedicar tres hores setmanals a la biblioteca escolar quan abans eren 10

El departament d'Educació permet que un docent alliberi algunes hores de la seva tasca habitual per encarregar-se de la biblioteca escolar. Es tracta d'una coordinació que no està remunerada i que pot ser des d'una hora a quatre a la setmana “en el millor dels casos”, lamenta Ortiz. Aquestes hores donen per obrir “quatre dies a l'hora del pati” i poc més, prossegueix. El bibliotecari lamenta que amb dues hores a la setmana és impossible gestionar una biblioteca: comprar, catalogar o fer activitats de dinamització lectora. En molts casos són les AFAs les que assumeixen el cost de tenir unes hores més a la setmana un professional que s'ocupi d'aquest espai. Per una qüestió legal acostuma a ser contractat per l'empresa encarregada del menjador, explica el bibliotecari. “El panorama és desolador”, lamenta.

Els experts reclamen la importància de la figura del bibliotecari escolar

“De mitjana es poden dedicar tres hores setmanals a la biblioteca escolar quan abans eren 10”, lamenta Baró. En els centres públics, especifica, es destina una mitjana de 2,5 hores a un professional per a aquesta tasca, mentre que en els concertats són cinc, prossegueix. “Amb 2,5 hores no pots fer pràcticament res”, resumeix. L'experta lamenta que la biblioteca no hauria de ser un “dipòsit” de llibres sinó una espècie de “laboratori”. I denuncia que moltes vegades la dedicació a aquests espais per part dels professionals sigui de manera voluntària. Lamenta que si el bibliotecari és extern, és el centre el que decideix si se li permet assistir als claustres. L'experta elogia la tasca “ecomiable” de formació que ha fet Educació, però lamenta que no serveix “de res” si no pots dedicar més de tres hores a la setmana a la biblioteca. L'experta considera que és necessari establir quin és la funció educativa de les biblioteques escolars i avisa que, si aquest espai no està de veritat integrat al funcionament del centre “difícilment es podran aconseguir assoliments”.

Per revertir els mals resultats de PISA no ens podem permetre tenir biblioteques escolars en situació de fragilitat

Per a Baró les biblioteques han de treballar per a la formació de la lectura però també a alfabetitzar els alumnes en la selecció de fonts i també saber detectar d'on provenen les informacions que apareixen a les xarxes. Per això veu imprescindible que hi hagi més fons, més persones i, sobretot, més hores funcionant. Un pas endavant en aquest sentit seria, considera, reconeixent la figura del coordinador de biblioteca perquè de vegades no s'allibera cap professional per ocupar-se d'aquest espai.

“En un moment en el qual sabem que la comprensió lectora és un dels punts febles del sistema educatiu i que és un dels elements claus per revertir els mals resultats de PISA no ens podem permetre tenir biblioteques escolars en situació de fragilitat”, avisa Carme Fenoll, bibliotecària i directora de polítiques socials de la UPC. Per això, com Baró, considera necessari enfortir aquests espais i integrar-los al projecte educatiu perquè denuncia que ara estan “en precari”. El seu enfortiment és encara més valuós per a alumnes per a qui aquest espai és un dels pocs moments d'accés als llibres. Però no es tracta sol de tenir llibres, perquè Fenoll aclareix que “per si sols no fan lectors” i que és “essencial” la funció dels bibliotecaris que seleccionen i aconsellen. Perquè si després no hi ha persones que “connectin la biblioteca amb les aules i construeixin una comunitat lectora, el sistema es debilita”. Per això, més que destinar més recursos humans, creu que és rellevant comptar amb un perfil professional “reconegut i integrat al centre” i demana que la biblioteca escolar no depengui de la “bona voluntat”.

La falta de recursos provoca que moltes biblioteques comptin amb un fons “envellit” i en secundària són un “cementiri de llibres”, lamenta Carlos Ortiz, que explica que quan entra en una biblioteca sovint el 90 % del fons és “per tirar”.

“Som referents, però el departament no ens reconeix”, defensa Ortiz. El bibliotecari considera que “estant la competència lectora com està, faria falta una mica més que un pla pilot -el 2023 es va posar en marxa el PLAMIB. Un pla que, d'altra banda, acaba el pròxim curs, lamenta. Marta Cava creu que el que necessiten les biblioteques escolars és un pla de xoc i lamenta que una sala amb llibres ja es comptabilitzi com a biblioteca. Els experts ja han insistit que la competència lectora acaba repercutint en totes les àrees de coneixement, també en les matemàtiques. En aquest sentit Ortiz assegura que els països que són “a dalt del tot” a PISA tenen una persona contractada a la biblioteca escolar. I reivindica que aquest espai “transcendeix” al sistema educatiu.

Degoteig de baixes de bibliotecaris per la precarietat

Carlos Ortiz ara està a la biblioteca del departament de Drets Socials i, encara que està a gust, sent com si li haguessin amputat alguna cosa. Per això no dubta a dir que si existís la possibilitat de ser contractat en un centre públic o privat, on es destinen més hores, tornaria. El bibliotecari apunta que no es pot viure amb 16 hores a la setmana i que de vegades toca compaginar tres feines “per vorejar la mitja jornada”.

“Estava integrada en el dia a dia del centre però oficialment per al Departament no existia”, apunta Cava, que revindica que les biblioteques milloren la competència lectora. Baena opina que no són la solució per a tot i hi ha poques dades que correlacionin la biblioteca escolar i l'èxit educatiu però que és indubtable que aquests espais contribueixen a l'ambient lector.

Les biblioteques en secundària són un cementiri de llibres

Més enllà dels llibres, els bibliotecaris recorden l'ajuda que presten als estudiants d'ESO i batxillerat en la recerca d'informació per a les seves feines finals. Baena recorda els correus i trucades de comiat que va tenir de la seva biblioteca d'alumnes que s'havia convertit en lectors gràcies a la seva feina i s'enorgulleix de dir que feia més de 2.000 préstecs a l'any i que cada dia un centenar d'alumnes omplien la biblioteca a l'hora del pati per llegir, jugar a escacs…

Fenoll defensa també la importància i coordinació amb les biblioteques públiques i creu que amb la irripción de les pantalles i la IA, la lectura profunda i la comprensió són “habilitats més necessàries que mai”. I defensa que les biblioteques són una eina essencial per a la societat que comencen a l'escola i que no serveixen només per crear lectors sinó també “ciutadans més crítics” amb capacitat per entendre el món.