La barana de les lamentacions davant l'espigó del Tarajal

Quantes nits hauria resistit vostè dormint, com Abdelilah als seus 23 anys, amb uns altres 15 immigrants apinyats en un garatge clandestí sense la llum elèctrica que permeti veure com la porqueria i els excrements van amuntegant-se a terra?

Quants dies suportaria rentant amb els seus artells, com Jalid amb 35 primaveres, el mateix banyador cada fer-se de dia abans de cuinar com els primitius en un assentament a la platja, en la qual fa olor d'orina i suor més que a mar?

Quantes jornades hauria consentit treballar, com Jawad també nascut fa 35 anys, 12 hores en una obra il·legal amb ferides sobreinfectades als turmells a canvi d'un sostre en una ciutat en la qual et criden “invasor”?

Per a Abdelilah, Jalid i Jawad, oriünds de Tetuan, la resposta és cinquanta. Les que han passat des que van entrar irregularment a Ceuta el passat 30 de juliol al migdia, durant la primera fornada de nedadors, abans que la frontera es diluís i permetés l'encreuament de més de 80.000 persones. Abdelilah, Jalid i Jawad ja formen part de la xifra de 5.672 persones que han tornat de forma voluntària al Marroc des del 10 d'agost. No aguantaven als carrers un dia més.

Diu que espera a tots els seus ciudadanos, però els migrants temen represàlies La postura de Rabat en públic

En una corba de la carretera del Tarajal, des d'on s'albira l'espigó que es va empassar 141 vides a finals de juliol, cada capvespre es reuneixen desenes de marroquins que estan a la ciutat autó­no­ma. Asseguts sobre una barana, lamenten que el seu encreuament a Espanya “no ha valgut la pena”, mentre observen un degoteig de compatriotes que torna pel seu propi peu al Marroc. Segons fonts policials, dilluns van retornar 69, dimarts ho van fer 90 i dimecres la xifra va assolir els 121. En ells està calant el missatge llançat pel Govern que cap marroquí no aconseguirà la protecció internacional, a diferència dels subsaharians, que expliquen amb una taxa de concessió d'asil altíssima, per la qual cosa la seva única destinació serà la devolució. Amb l'entrada en vigor del Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), que considera el Marroc un tercer país segur del qual els seus ciutadans no fugen per guerres –ni per persecucions polítiques–, l'única escletxa és demostrar haver patit violència per formar part del col·lectiu LGTBI. I no és el cas: sobre aquella barana només es posen immigrants econòmics.

Els tres amics de Tetuan estan esperant que la nit cobreixi la frontera per tornar a les seves llars, que van abandonar per les crides en xarxes socials que prometien (falsament) papers si entraven nedant a Espanya. Esperen a la matinada tancada per esquivar els gendarmes que durant l'allau van abandonar el control fronterer. Ara, encara que la postura de Rabat és de portes obertes per a tots els retornats, temen represàlies. La primera: ser interceptats per pujar-los a un autobús que els porti, potser, a ciutats a centenars de quilòmetres de la seva o, en el pitjor dels casos, a zones recòndites del desert. Abdelilah ja el va viure en el 2021, quan també va aprofitar la marea humana per fer el salt a Ceuta. Després de 22 dies a la ciutat, el camió al qual va ser pujat al tornar al Marroc el va abandonar a les portes del Sàhara. Allà es va veure sol, sense diners amb què tornar. Aquesta vegada, tal com mostra, torna amb els 110 euros que li queden. Els 1.200 euros amb què va arribar –igual com la seva esperança de creuar a la Península– han anat minvant dia a dia.

Quina història els explicaran els tres migrants als seus quan tornin al Marroc? Jawad els dirà que aquest gairebé mes i mig ha estat una muntanya russa d'emocions, que ha transitat de l'èxtasi de l'entrada a la decepció de la sortida. Que somiava accedir a un centre d'acolliment, però que després es va adonar que són una “trampa” de les autoritats per agrupar abans d'expulsar. També els explicarà que només un parell de famílies del barri d'Hadú el van contractar perquè entapissés els seus salons a un mòdic preu.

Jalid recordarà als seus pròxims com durant la primera setmana d'agost li van cobrar 20 euros per nit per malviure en un pis pastera amb uns altres “40 o 50” immigrants. I que no ha trobat ni una sola ocasió per demostrar la seva vàlua com a mecànic de cotxes a Espanya, malgrat les seves dues dècades d'experiència al Marroc.

Abdelilah els donarà detalls sobre com ha patit “la mà dura militar” per ser “confós” amb aquells que busquen esbronc durant les nits. I que la seva recerca “per una oportunitat per viure millor” va començar amb tres dies dormint al ras en el ­monte, va continuar gràcies a la solidaritat d'alguns habitants de Ceuta musulmans i acaba sent “un fracàs”.

134 marroquins han desistit de demanar l'asil després de denegar-l'hi a dotze compatriotas Protecció internacional

Un altre d'assidu de la barana, on fan una mena de teràpia col·lectiva, és Neyim, un guixaire de Fnideq (Castillejos) que tampoc no va ser primerenc en això de travessar una frontera de forma irregular. Ja va entrar a Ceuta en el 2023, durant l'estiu que va despuntar el fenomen dels migrants nedadors que aprofiten la densa boira que embolica El Tarajal per eludir els controls de seguretat. El discurs reivindicatiu de Neyim contrasta amb el de la resta del grup. Els anima a “aguantar fins al final”, com té pensat fer ell. No tem que un autocar el torni a deixar a Casablanca, a més de 400 quilòmetres de casa seva. “Ja tornaré”, desafia. On? “A Fnideq. I després a Ceuta sense tanta gent alhora”, avisa. Però ara esperarà “al desenllaç”. “Que ens tornin a tots, però jo no me'n vaig”, insisteix.

Rachid prefereix ser més pragmàtic: també té un peu posat al Marroc. Per les seves xarxes socials li arriba que marroquins amb plaça al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), que van arribar abans de l'assalt a la frontera, estan rebent les seves resolucions desfavorables d'asil. Dades que confirmen fonts policials, que situen en una dotzena les persones que seran expulsades per exhaurir la via administrativa. L'expulsió implica la prohibició de residir a Espanya els pròxims cinc anys. I és en aquell punt en el qual incideix Rachid, predicant a la resta des de la barana: aquella restricció d'un lustre no aplica per a les persones que surtin de Ceuta de manera voluntària. L'efecte cascada en el CETI ha estat immediat: 134 marroquins han desistit en la seva petició de protecció internacional, tement que estampin el “denegat” al seu expedient. Una xifra que aumen­tará en els propers dies, segons preveuen des del Govern. I als carrers de Ceuta, convertida en un CETI, no serà menys.