Sílvia Pérez Cruz és moltes Sílvies en una

Explica Sílvia Pérez Cruz que poc abans de gravar una adaptació d’Hallellujah , Leonard Cohen, qui va parir la cançó, va fer unes declaracions públiques en què demanava que, sisplau, se’n deixessin de fer més versions. La catalana és dalt de l’escenari de la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El públic riu. Ella arrufa el nas i les espatlles pugen i baixen com en un espasme. No li va fer cas i la peça va acabar formant part de l’àlbum Vestida de nit.

D’això ja en fa deu anys. Però aquell disc li serveix per inaugurar aquest dissabte al vespre la temporada 2026-2027 del TNC.

Pérez Cruz es retroba amb Toti Soler, i la mare i la filla de la cantant pugen també a l’escenari

 Vestida de nit també és el títol d’una de les cançons que formen part de l’àlbum. La mare de Sílvia Pérez Cruz, Glòria Cruz, també té el seu temps a l’escenari. Asseguda cara a cara amb la filla, separades només per una tauleta i un llum penombrós, explica que el pare li va passar la partitura i que ella li havia de posar la lletra.

–Fa més de quaranta anys d’això. Al final vaig fer una versió molt íntima i una altra més d’havanera. Em va costar moltíssim i moltes nits en companyia teva. Tu eres molt petita, no dormies...

–Plorava?–, pregunta la Sílvia.

–No, “interactuaves”...

Tornen les rialles. La de to havanera serà la que romandrà. Deu cançons més acabaran de donar formar al disc. Les repassa gairebé totes ara al TNC i n’hi afegeix d’altres.

Així en un concert a què ha posat d’epígraf Repetir, repetir, repetir , sonen al TNC el bolero Veinte años ; la seva versió del Tonada de luna llena del cantant veneçolà Simón Díaz; el vals Mechita; La lambada (chorando se foi); Ai, ai, ai –guanyadora del Goya a millor cançó original del 2017-, l'eclèctica Loca, l'himne a la igualtat de Capitana. També aquell Hallellujah . O els genials versos de Josep Maria de Sagarra a Cançó de suburbi, o els d'Ana Maria Moix a Mañana.  El punt àlgid? Sílvia Pérez Cruz interpretant amb veu i guitarra Federico García Lorca a Pequeño vals vienés .

Però ja que ara dels concerts en diem experiències, Sílvia Pérez Cruz ofereix no només la seva veu infinita, sinó també una dramatúrgia que li facilita el teatre, incloent-hi vestuari reciclat.

L’ajuden en el seu intent de commoure el públic el mateix quintet de corda amb què va treballar per gravar en tan sols dos dies i en directe aquell disc, el juny del 2016. A l’escenari hi ha més que un quintet. Fins a nou músics amb violins, violes, violoncels i contrabaixos. Més cordes que en un vaixell pirata.

La mare havia estat la primera que havia obert foc al concert, cantant Vestida de nit amb la filla afegint-s’hi a estones. El compositor i cantautor Toti Soler l’havia acompanyada a la guitarra. “Feia tant de temps que no tocàvem junts”, diu després lacònica Sílvia Pérez Cruz d’ell. La Lola, la filla de la Sílvia, també pujarà a l’escenari al final, abans de complir-se les dues hores de concert, per tornar a cantar Vestida de nit. Serà la tercera vegada, perquè abans Sílvia Pérez Cruz l’ha interpretada també en solitari. La Lola serà igualment una de les protagonistes amb Gallo rojo, gallo negro, peça de Sánchez Ferlosio contra la dictadura franquista, que aixecarà el públic de les butaques.

Sílvia Pérez Cruz repetirà actuació avui al TNC. Hi haurà havaneres, temes rítmics, de més tranquils, boleros, valsos. En diferents idiomes: català, castellà, portuguès, francès i anglès. Repetirà, sí, però per molt que repeteixi, continuarà sent moltes Sílvies en una.