Trump prepara un cop d’Estat?

Donald Trump s’ha convertit en una paròdia de si mateix. Si les seves intervencions públiques fan dubtar de vegades del seu equilibri mental, les seves entrades a la seva xarxa social, Truth, no poden ser més delirants. Quan no es disfressa –mitjançant la IA– com el lluitador de pressing catch Hulk Hogan, el president dels Estats Units superposa la caricatura del seu perfil al mapa de l’ Iran, dibuixa la bandera nord-americana des de Mèxic fins a Islàndia, abat el primer ministre canadenc, Mark Carney, jugant a hoquei sobre gel, es passeja a cavall amb George Washington –els dos vestits d’època– o es posa a rebatejar el que li ve de gust amb el nom d’ Amèrica o el seu propi. “Per què creu vostè que ha estat l’únic president que ha estat sotmès a un test cognitiu?”, es va burlar fa poc el presentador Jon Stewart sobre la seva salut mental a l’hilarant The Daily Show .

Entre pallassades i criaturades, tanmateix, Trump ha començat a colar imatges sinistres d’un futur distòpic en què apareix com un tirà totalitari envoltat de robots armats i amb frases de to amenaçador (com la que il·lustra aquest article). No ha estat més tranquil·litzadora la semblança de l’uniforme que ha proposat –a la mateixa xarxa social– per al futur cos espacial de l’exèrcit dels EUA amb els de les SS nazis.

El president dels EUA prova de controlar les votacions i està decidit a impedir la victòria demòcrata

Els antecedents del personatge no permeten despatxar aquestes sortides de to com una broma pesada. Les inclinacions autoritàries de Trump han quedat més que demostrades en nombroses de les seves decisions –gràcies a un Congrés entregat i un Tribunal Suprem complaent–, però, si hi hagués algun dubte sobre on és capaç d’arribar, n’hi ha prou amb recordar el violent assalt dels seus seguidors al Capitoli el 6 de gener del 2021 per provar d’evitar la certificació de Joe Biden com a president. Una cosa que va frustrar, no sense risc per a la seva vida, el vicepresident Mike Pence.

Qui hagi vist la sèrie El conte de la serventa –basada en la novel·la homònima de Margaret Atwood, que dibuixa uns EUA sotmesos a un règim totalitari ultraconservador– haurà pogut observar l’inquietant paral·lelisme entre les forces paramilitars de la televisió i els agents de l’agència migratòria trumpista ICE, que propaguen el terror als carrers del país –emmascarats i armats fins a les dents– i ja carreguen a l’esquena més de mig centenar de morts. Alguns mitjans han especulat amb la possibilitat que les forces de l’ICE siguin desplegades als col·legis electorals durant les eleccions legislatives de mig mandat del novembre per intimidar i dissuadir el vot de les minories.

El cas és que Trump i i els seus proven per tots els mitjans de condicionar les eleccions, manipulant els districtes electorals ( gerrymandering ), coaccionant els funcionaris dels estats encarregats del recompte de vots, intentant imposar un control federal sobre el sufragi per correu –cosa fre­nada aquesta setmana pel Suprem– i tramitant una llei – SAVE America– que imposaria nous requisits per registrar-se com a votant. Unes mesures presentades com a necessàries per lluitar contra el frau però que en el fons busquen controlar l’exercici del vot.

“Aquesta gent trasbalsada [els demòcrates], després de lluitar durant deu anys, hauria de reconèixer per fi que el seu President Preferit ( JO!) sap com GUANYAR. Haurien d’estar esgotats arribats a aquest punt però, lamentablement, no ho estan. Faran un últim intent per arruïnar els Estats Units, però no permetrem que això passi. Guanyarem les eleccions de mig mandat en gran i SALVAREM ELS ESTATS UNITS!”, ha escrit Trump, incansable.

No sembla que això pugui ser amb bones arts. La ciutadania sembla que ha donat l’esquena al president. Només el 33% aprova la seva gestió, segons YouGov, i el 60% considera, segons USA Today , que “no és honest ni digne de confiança”. Els sondejos d’intenció de vot –50% a 39% a favor dels demòcrates– donen com a molt probable la pèrdua de la Cambra de Representants per part dels republicans. I, potser, del Senat. “No podem permetre, ni permetrem, que obtinguin la majoria al Congrés. No deixarem que això passi”, ha advertit amenaçador el president ( speaker ) de la Cambra de Representants, Mike Johnson.

El politòleg Ian Bremmer, president del grup Euràsia, adverteix en aquest sentit que “si algú creu que Trump acceptarà amb elegància la derrota a les eleccions de mig mandat ho hauria de reconsiderar”. Malgrat això, es mostra confiat en l’escut protector de les institucions: “Les limitacions a què està subjecte el president són més grans que la seva capacitat per alterar els resultats”, assenyala.

No tothom, tanmateix, és tan optimista. El jutge John Michael Luttig, exmembre del Tribunal d’ Apel·lació i notori conservador, ha publicat un amoïnat article a la revista The New Republic, titulat “La batalla final per la democràcia dels Estats Units”, en què alerta del risc que els republicans es neguin a acreditar l’elecció dels congressistes demòcrates i n’impedeixin la presa de possessió el 3 de gener, cosa que obriria una crisi constitucional de sortida incerta.

A l’actual Congrés –escriu amb preocupació– “és difícil trobar si més no un sol republicà amb la integritat, el sentit del deure cap a la nació, l’honor i la valentia necessaris per anteposar els EUA al Partit Republicà, i molt més a Donald Trump”. Tot i que els crida a una rebel·lió, Luttig no confia gaire en els republicans i ho fia pràcticament tot a la intervenció del Tribunal Suprem, tot i que –com ell mateix remarca– és el gran culpable de la situació actual perquè ha concedit al president la immunitat absoluta.