Trump sacseja la integritat del Regne Unit i respecta la Ceuta espanyola

Dos dies després que Ursula von der Leyen , presidenta de la Comissió Europea, anunciés davant el Parlament d’ Estrasburg la possibilitat d’un acord d’alt nivell entre la Unió Europea i el Canadà, Donald Trump ha mogut fitxa a l’ Àrtic, i ha fet públic unilateralment un acord amb Dinamarca per sotmetre la seguretat de l’illa de Grenlàndia al “control” dels Estats Units.

Cal veure si el Canadà decidirà finalment associar-se a la Unió Europea, però alguna cosa es mou. Caldrà llegir la lletra petita de l’acord sobre Grenlàndia, però alguna cosa es movia quan la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, va decidir tocar-li la cresta al socialista espanyol Pedro Sánchez per la crisi de Ceuta a finals de juliol. Quan Frederiksen va impulsar juntament amb Giorgia Meloni una carta de condemna a la política migratòria d’ Espanya, Borgen estava negociant amb Washington un delicat pacte sobre Grenlàndia i ultimava un acord amb Rabat per reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental.

A començaments de setembre, el nou primer ministre britànic, Andy Burnham , laborista, es pronunciava a favor d’una integració més gran del Regne Unit en la Unió Europea, sense revertir totalment el Brexit. Integració sense adhesió. Model d’Estat associat, com el que ara es planteja per al Canadà. El dia 12 d’aquest mes, Trump defensava amb èmfasi la reunificació de l’illa d’Irlanda, és a dir, la definitiva secessió nord-irlandesa. Trump havia viatjat a Dublín per jugar al golf.

També a Irlanda, el president dels Estats Units va posar en dubte la sobirania britànica sobre les illes Malvines, un vell contenciós amb l’Argentina que va ser motiu de guerra el 1982. Una guerra en què l’Argentina va ser humiliada militarment. Javier Milei torna a reivindicar les Malvines. Ara hi ha petroli pel mig: un jaciment submarí. Trump diu que està disposat a mediar. El president nord-americà va posar en dubte a Dublín la capacitat dels britànics per enviar tropes a les Malvines, a 13.312 kilòmetres de Londres.

Vox defensa que ha treballat per evitar ambigüitats de l’Administració Trump sobre Ceuta

Dos dies després d’aquestes declaracions, independentistes escocesos, nacionalistes gal·lesos i representants del Sinn Féin nord-irlandès es van reunir a Cardiff ( Gal·les) per posar en comú les seves reivindicacions i demanar al Govern britànic que faciliti canvis constitucionals per permetre referèndums d’autodeterminació als tres territoris. Tots tres volen una plena integració en la Unió Europea. La reunió estava prevista, però es va creuar amb la maniobra de Trump per sacsejar la integritat territorial britànica.

En direcció contrària, Washington ha donat suport a la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, després de l’allau humana de finals de juliol. No ho van fer immediatament, tanmateix. La seva primera reacció va ser convertir Ceuta en un espot electoral del Partit Republicà. “Això és el que ens passarà si torna a guanyar el Partit Demòcrata”, deia un impactant video-tuit d’ Elon Musk . Mesos abans, el veterà congressista republicà Mario Díaz-Balart , d’origen cubà, situava Ceuta i Melilla en territori marroquí i demanava de redefinir el seu estatus. El 6 d’agost, el Departament d’ Estat va concloure la qüestió i va reafirmar el suport dels Estats Units a la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla.

Vox reivindica que ha treballat a favor d’aquesta declaració, tal com informava La Vanguardia diumenge passat. En paral·lel, el president de l’ Heritage Foundation, Kevin Roberts , entitat avui molt influent a la Casa Blanca, es pronunciava també a favor de l’espanyolitat de Ceuta i Melilla. Darrere hi havia la fundació Disenso, el laboratori d’idees de Vox, un partit que també ha estat en diàleg amb el Govern israelià sobre Ceuta i Melilla. Vox manté en aquests moments un to molt dur amb el Marroc, aliat incondicional dels Estats Units, i cada cop més amic d’Israel. Aquesta setmana els dos països han acordat l’obertura d’ambaixades.

Més moviments. Alternativa per a Alemanya (AfD), força d’extrema dreta en ascens, s’interessa pel Tirol del Sud, territori de parla alemanya de l’antic imperi austrohongarès que va ser annexionat per Itàlia quan va concloure la Primera Guerra Mundial. El Tirol del Sud avui disposa d’una àmplia autonomia en el marc de la regió Trentino-Alto Adige, fronterera amb Àustria. Una delegació juvenil del partit Süd-Tiroler Freiheit ( Llibertat sud-tirolesa), defensor de la secessió, va participar a l’agost en el congrés del moviment juvenil d’AfD titulat Generation Deutschland. Hi va haver crides a l’autodeterminació. Pangermanisme en acció.

Primers signes de suport a Aliança Catalana des del Partit Republicà dels Estats Units

Més detalls rellevants. El congressista republicà Carlos A. Giménez , també d’origen cubà, com Díaz-Balart, ha publicat aquesta setmana el següent missatge a X: “Des del Congrés dels Estats Units, denunciem la persecució política a què estan fent front els patriotes d’ Aliança Catalana pel règim de Pedro Sánchez a la Moncloa i els seus aliats socialistes comunistes a Barcelona”.