Factors socioeconòmics i el pla d’estudis, claus de l’èxit educatiu d’Anglaterra

Anglaterra és el segon país europeu amb millors resultats a l’informe PISA tan sols per darrere d’ Estònia, degut, segons els experts, a una combinació de factors socioeconòmics, a la manera d’ensenyar i a un pla d’estudis que des de molt d’hora fa èmfasi en l’especialització, la preparació per a la universitat i tan sols tres o quatre matèries, en comptes de coneixements generals i memorització.

A Anglaterra l’escola secundària va dels 11 als 16 anys i termina amb els exàmens anomenats GCSE ( Certificat General), amb assignatures obligatòries com matemàtiques, història, art i llengua, i altres de voluntàries en funció dels gustos dels estudiants i el que desitgin fer més endavant. Les notes van de l’1 al 9, i cal una bona qualificació per passar al següent nivell ( A levels ), una espècie de preuniversitari encara més especialitzat. Els millors poden apuntar cap a les seves universitats preferides, a institucions internacionals o sol·licitar una beca.

D’entrada, i malgrat que l’estudi s’ha fet amb una mostra representativa de col·legials de 15 anys de tota mena d’escoles (públiques i privades) i entorns socials, es té la temptació de considerar que l’èxit d’ Anglaterra a l’últim informe PISA, davant de Finlàndia, Irlanda, Suïssa, Polònia, Àustria i, per descomptat, d’ Espanya, té molt a veure amb les institucions d’elit, les matrícules de les quals costen entre 25.000 i 60.000 euros l’any, a l’estil d’Eton o Harrow, i d’on surten les elits que dirigeixen el país (polítics, banquers, jutges, directors de diaris...) des de temps immemorials. Deuen haver apujat una mica el nivell.

“La realitat –diu Lindsay Seldomridge, que durant molts anys va ser mestra d’escola secundària a Londres– és que el context social dels nens i nenes és més important a l’hora d’obtenir bons resultats ( Anglaterra ha quedat vuitena en matemàtiques, novena en lectura i desena en ciències) que el tipus d’ escola. De fet, la comprensió lectora ha caigut entre els xavals de les escoles elitistes més que en els de les públiques de barris fumuts, perquè són els que tenen més accés a dispositius electrònics per la condició econòmica privilegiada de les famílies, i els que en conseqüència més s’han entregat a les noves tecnologies.

El pla d’estudis anglès destaca l’anàlisi crítica, els debats a classe i la investigació personal

“El motor dels bons resultats a Anglaterra són els estudiants, majoritàriament de classe mitjana, però tant d’institucions públiques com privades, que han crescut en un entorn en què es fomenta la lectura, l’aspiració al coneixement i una cultura de l’esforç i el sacrifici per tirar endavant a la vida”, afegeix Tony Clarkson, un altre professor ve- terà.

Quant a l’educació secundària, a Anglaterra hi ha nombrosos tipus d’escoles. La més comuna és la pública ( comprehensive school ) per a alumnes de qualsevol mena. Després hi ha les anomenades “acadèmies”, també públiques però independents de les autoritats locals i dirigides per una associació benèfica o una fundació sense ànim de lucre. Les “lliures” ( free schools ) són finançades per l’ Estat però gestionades per grups de pares o mestres, amb el seu propi pla d’estudis. Les grammar schools ( escoles privades d’elit al marge) són les més cotitzades, perquè per accedir-hi cal obtenir uns resultats magnífics en uns exàmens severs que es fan als onze anys, i per als quals els nens es preparen durant molt de temps.

A part, hi ha les religioses de diferents denominacions, les enfocades en xavals amb necessitats especials i les que a partir dels 14 anys se centren en aprenentatges industrials més que en la preparació per a la universitat.

El pla d’estudis i l’estructura educativa a Anglaterra és diferent de la del País de Gal·les i Escòcia, els governs autonòmics dels quals tenen competències en matèria educativa, i on els resultats PISA han estat substancialment pitjors. Els experts consideren que, amb un PIB més petit i un nivell de pobresa superior, els factors socioeconòmics són la clau de la diferència.

Els estudiants de famílies amb diners són els que han perdut més en comprensió lectora

L’educació secundària anglesa posa l’èmfasi en l’anàlisi crítica, la discussió activa a classe i la investigació independent, en comptes d’en les tasques a casa i la memorització de textos. Tot i que també hi ha problemes de disciplina, els alumnes s’adrecen als mestres com a “senyor”, “senyora” o “senyoreta”. I la pressió per obtenir bons resultats amb 16 anys a l’examen GCSE per anar a la universitat és molt forta.