El volcà que va causar morts en vida

Una gran lona de deu metres de llarg i plena de 124 imatges de paisatges, habitatges, escenes quotidianes i carrers serveix per recordar avui a l’illa de La Palma, cinc anys després de l’erupció, que sota el negre de la lava hi havia pobles sencers plens de vida. Aquesta lona és avui un símbol, un lloc de record i memòria col·lectiva per als afectats que continuen sumits, cinc anys després, en una profunda tristesa.

La majoria d’ells continuen en dol per tot allò que van perdre i que no recuperaran mai. El poble de Todoque, que va sucumbir sencer sota la lava, ja no tornarà a ser. “Recordar fa mal”, diu a la lona, però, com indiquen els afectats, les fotos són necessàries perquè no s’oblidi com era aquesta zona de la vall d’ Aridane.

“No vam saber com n’érem, de rics, fins que ho vam perdre tot”, reflexiona un dels afectats

En els cinc anys que han passat des del 19 de setembre del 2021, quan el volcà va entrar en erupció, la situació de l’illa ha canviat molt. S’han recuperat carreteres i infraestructures de tota mena, ha començat la reconstrucció d’habitatges (hi ha 400 llicències demanades per construir a la zona de la colada), els turistes han tornat i ja estan a nivells previs a l’erupció i s’han recuperat part de les finques agrícoles engolides per la lava.

Tot avança però “la pena” continua latent en els afectats. No en va i atesa la demanda, des del Cabildo es mantenen els serveis psicològics als municipis afectats per una erupció que va durar 85 dies i que es va emportar gairebé 3.000 edificacions, de les quals 1.400 van ser habitatges i 74 quilòmetres de carretera.

Juan Fernando Pérez és el president de l’ Asociación de Afectados por el Volcán de Cumbre Vieja. Diagnosticat de depressió, viu aquests dies de l’aniversari amb molta angoixa. “Tot es remou molt i t’adones del que vas perdre”, indica Pérez.

El volcà li va arrabassar la casa, taxada en 374.000 euros. Amb data d’avui ha rebut 75.000 euros. Una quantitat molt reduïda, com apunta, però almenys li ha permès adquirir una vella casa i reformar-ne una de les plantes per viure-hi. Li agradaria continuar amb la reforma de la resta de l’habitatge, però per a això haurà d’esperar a tenir una mica de diners. Malgrat tot prova de ser optimista. “Cal mirar per endavant. No ens podem rendir”, assenyala.

No tothom ha tingut la mateixa sort que en Juan Fernando, i amb els diners cobrats no n’hi ha hagut prou per comprar-se una casa nova ni per anar-se’n de lloguer, atesos els alts preus. De manera que continuen vivint als contenidors habilitats. Encara hi queden 60 famílies i 35 més als habitatges de fusta que es van instal·lar, com assenyala el president del Cabildo de La Palma, Sergio Rodríguez.

Des del Govern insular i els ajuntaments s’accelera la construcció d’habitatge públic per acollir aquestes persones. S’espera que totes estiguin “en cases de debò” el 2027.

La presència del volcà també es continua sentint a les localitats de Puerto Naos i La Bombilla, que van estar completament tancades i els seus veïns, desallotjats durant més de dos anys per la concentració de gasos que emanaven del subsol. Actualment han pogut tornar a casa seva i reobrir els negocis prop de 1.200 persones, gairebé la totalitat a Puerto Naos i entorn de la meitat a La Bombilla. Més de 1.600 sensors mesuren constantment el diòxid de carboni a la zona.

El president de La Palma reconeix que, tot i que la reconstrucció de l’illa avança, el ritme és més lent del que es voldria a causa que el Govern d’ Espanya no compleix els compromisos econòmics. Com explica, tot i que inicialment es va comprometre a dotar l’illa de 100 milions d’euros a l’any durant quatre exercicis, ara per ara només hi ha destinat 100 milions. Fa unes setmanes el Consell de Ministres va autoritzar les Canàries a utilitzar el seu superàvit, uns 600 milions d’euros, i destinar a l’illa 100 milions d’aquest import, però es tracta de diners de l’ Executiu regional, que ja ha posat 250 milions.

“A l’ Estat el vaig sentir a prop al principi però ara veig pedres al camí. M’he sentit moltes vegades sol per lluitar pels diners”, indica Rodríguez (CC), que, després del que va passar a La Palma, considera “vital” per a les víctimes d’aquest tipus de catàstrofes que els diners arribin de pressa.

En aquest sentit, des del Cabildo de La Palma, que ha treballat de manera molt estreta amb el Govern de les Canàries per buscar solucions als afectats, es destaca la norma que van aprovar el 2024 i que permet pagar el valor del, encara que els béns no estiguin assegurats. Fins ara s’han abonat 896 cases que eren primera residència, 300 segones residències i 1.000 finques.

En aquests cinc anys ha sortit una llei de Volcans, que va ser aprovada al Parlament de les Canàries el maig del 2025. Nascuda d’una iniciativa popular, l’objectiu és que, si torna a passar una cosa semblant –Tenerife continua rugint–, s’actuï amb celeritat i es doni una resposta immediata. “No vam saber com n’érem, de rics, fins que ho vam perdre tot”, reflexiona ara José Manuel Cabrera, un dels pocs afectats que ha tornat a construir la casa al costat de la colada.