Lüderwaldt, la terapeuta que condueix fins al barranc

Tretze dies abans que Isak Andic morís quan es va precipitar per un barranc de Montserrat, María Julia Lüderwaldt va caminar per aquell mateix sender. La terapeuta de la família Andic va recórrer el Camí de les Feixades acompanyada de la Johanna, una professora d’anglès britànica aficionada a la muntanya i col·laboradora ocasional. Tenien un propòsit: localitzar barrancs.

Sis dies més tard, la Johanna va tornar al mateix sender. Aquesta vegada acompanyada de Jonathan Andic, que el recorria per primera vegada. Abans d’iniciar l’excursió, Lüderwaldt va enviar un missatge d’àudio a la seva col·laboradora a tall de recordatori. No havia d’oblidar mostrar a Jonathan Andic aquells “punts de perill” que totes dues havien identificat a la sortida anterior.

Va pressionar sobre l’herència, va buscar punts al sender i va ser el motiu del viatge a Quito del sospitós

Dos dies després, Jonathan Andic va enviar un missatge al seu pare per convidar-lo a recórrer una ruta a Montserrat que havia conegut recentment. Seria breu, li va dir, de poc més de trenta minuts, i els permetria estar sols. El dia triat va ser el 14 de desembre. La defensa assegura que van improvisar la sortida després de cancel·lar una cita anterior. Isak Andic va morir aquell matí perquè va caure per un barranc.

La seqüència forma part de la complexa investigació judicial que prova de determinar si la mort del fundador de Mango va ser accidental o, com sospiten els investigadors, un homicidi. Jonathan Andic va ser detingut per la mort del seu pare i va quedar en llibertat provisional després d’abonar una fiança d’un milió d’euros. I no són poques les fonts que interpreten que María Julia Lüderwaldt podria estar sent investigada en una peça secreta del jutjat de Martorell, després que es fessin públics els detalls aportats per la professora d’anglès, que s’afegeixen al paper que va tenir en la mediació entre pare i fill. Lüderwaldt va declarar el 30 de juny com a testimoni i no consta oficialment que la seva situació processal hagi canviat.

Però la seva presència al relat dels fets és cada vegada més recurrent i apareix en algunes de les trames que condueixen fins al barranc en què va morir el fundador de Mango. Cada vegada que els investigadors refan els passos dels Andic anteriors a aquell 14 de desembre, Lüderwaldt irromp en escena.

La dona es va convertir en terapeuta de tots els membres de la família Andic per insistència de la llavors parella del mort, Estefanía Knuth. La que va ser jugadora professional de golf va ser la primera a anar a les seves controvertides sessions i va convèncer Isak Andic perquè hi confiés amb l’objectiu de reconstruir la complexa relació afectiva que mantenia amb el seu fill gran.

Una intervenció a què Isak Andic va provar de resistir-se, especialment quan la terapeuta el va pressionar perquè lliurés quaranta milions d’euros en vida al seu fill. Una mena d’herència anticipada perquè Jonathan Andic pogués abandonar definitivament la seva presència a la direcció de Mango i iniciar nous projectes professionals, entre els quals hi havia el d’obrir una sastreria. Lüderwaldt va arribar a advertir el pare que no tornaria a saber res del seu fill si no acceptava les seves condicions.

Aquella actuació, que la magistrada Raquel Nieto va qualificar en una de les seves interlocutòries com un xantatge a l’empresari, ja va despertar interrogants. Fins a quin punt una terapeuta havia d’immiscir-se en herències i repartiments econòmics i fer-ho mitjançant una pressió semblant. Finalment, Isak Andic va cedir, malgrat que pare i fill van estar a punt de prescindir de María Julia Lüderwaldt després d’assistir junts a una sessió maratoniana al despatx del catedràtic de psiquiatria Antoni Bulbena.

Si aquella intervenció de Lüderwaldt ja havia cridat l’atenció dels investigadors, la seva reaparició buscant barrancs per a una de les seves teràpies de confrontació la va tornar a col·locar sota el focus. L’excursió estava pensada inicialment per a un altre pacient, diagnosticat d’esquizofrènia, que la terapeuta pretenia confrontar a la vora d’un precipici mentre ella representava el paper de la seva mare. L’exercici finalment no es va dur a terme, però Lüderwaldt no va desaprofitar aquell sender. Va demanar a la seva col·laboradora que hi tornés acompanyada d’un altre pacient, un tal Jonathan Andic, de qui li va explicar que tenia un conflicte amb la gestió dels diners.

I María Julia Lüderwaldt reapareix altre cop al fins ara misteriós i fugaç viatge que Jonathan Andic va fer en solitari a Quito i durant el qual va desaparèixer el telèfon que portava el dia de la mort del seu pare. Una estada de tot just 48 hores que ara s’ha sabut que tenia com a propòsit impulsar la publicació d’un llibre sobre les denominades “set cronologies”, el mètode terapèutic creat per Lüderwaldt. El projecte literari, segons va explicar Jonathan Andic, havia estat concebut inicialment per Isak Andic i María Julia Lüderwaldt. Després de la mort de l’empresari, la terapeuta el va reactivar amb el seu fill.

Amb l’ avanç de la instrucció, la figura de Lüderwaldt ha deixat d’ocupar un espai secundari a la investigació. La seva comesa inicial havia estat provar de recompondre una relació entre pare i fill que passava moments especialment difícils i que tots dos havien mostrat voluntat de sanejar. Però amb el temps, la terapeuta va adquirir una posició de confiança que va transcendir l’espai natural d’una consulta.

Cap dels fets en què apareix Lüderwaldt, ni per separat ni en conjunt, no assenyala per si mateix una presumpta participació de la terapeuta en la mort d’ Isak Andic. Ella no era a Montserrat el dia de la caiguda. Però la seva presència recurrent en les diferents trames sí que explica l’interès de la fiscal Teresa Yoldi, de la jutgessa i dels investigadors per saber més sobre el seu veritable paper.

En els primers compassos de la investigació, encara amb la magistrada anterior, els Mossos van arribar a sol·licitar autorització per analitzar els seus comptes corrents i comprovar si havia rebut algun ingrés extraordinari per part del sospitós. La jutgessa va denegar la petició.

Els interrogants es multipliquen. Què sabia sobre els plans de Jonathan Andic per portar el seu pare a Montserrat. Per què tenia tant interès que el fill conegués els barrancs d’aquell camí. I per què va voler que Jonathan Andic recorregués precisament una ruta que ella havia triat per a una teràpia de confrontació familiar amb un altre pacient, mitjançant un exercici que implicava simular que s’empenyia una persona per un barranc.

La defensa de Jonathan Andic va voler desmarcar-se divendres de les últimes informacions avançades per La Vanguardia . No va explicar per quins set sous l’investigat va fer aquella excursió amb la professora d’anglès, però sí que va negar que el més gran dels germans Andic hagués mostrat cap interès per una teràpia relacionada amb la simulació de llançar un familiar per un barranc.