Elionor Martínez, pletòrica a Cervià

Tan difícil com fer créixer un festival de música clàssica és saber mantenir-lo al llarg dels anys a la seva mida justa i proporcional. Aquest és el miracle que s’obra cada setembre des de fa 16 anys a Cervià de Ter, una localitat d’un miler d’habitants i una església, la del monestir de Santa Maria, amb una de les millors acústiques de tot el Gironès, i que és prou petita –l’aforament és d’un centenar i mig de persones– com per gaudir fins i tot del piano sense reverberacions.

El públic d’aquesta cita que organitza l’ Associació d’Amics de Cervià Antic i que programa Ibercamera –aquesta vegada amb la contribució del Centre Nacional de Difusió Musical, que costeja el 50% dels caixets–, va quedar ahir extasiat davant la naturalitat, la plenitud i el candor vocal d’Elionor Martínez, un nom que al món de l’oratori i el lied no necessita presentació: canta habitualment amb Jordi Savall i ha guanyat tots els premis, com els deu del concurs Vinyes que s’ha endut aquest any.

El jove pianista de 17 anys Daniel Bertomeu va deixar el públic de Cervià perplex amb el seu ambiciós recital

Als 30 anys acabats de fer, la soprano barcelonina –la nova Núria Rial, segons part de la crítica– va aparèixer pletòrica i sota els efectes de la seva maternitat recent a la càlida nau de Santa Maria de Cervià, per oferir juntament amb la pianista suïssa Olivia Zaugg un recital deliciós de cançó i sarsuela dedicat a l’amor. Començant per Obradors i el seu carnal A   l amor , i continuant per les primeres cançons del malenconiós El combat dels somnis de Mompou, basat en poemes de Josep Janés escrits a la Guerra Civil.

I abans d’endinsar-se amb el seu timbre de platí en cançons de Toldrà o les jocoses Tonadillas al estilo antiguo de Granados, la cantant va transitar per Canción de Paloma d’ Asenjo Barbieri i Madre de mis amores de Moreno Torroba, fins a culminar amb Me llaman la primorosa ... Però va ser al Schubert del bis, Gretchen am Spinnrade ( Margarida a la filosa) que va treure l’autèntica estrella.

“Jo crec que el futur de la seva carrera passa per Schubert”, deia Josep Maria Prat, president del Grup Camera. “Podries pensar a cantar R. Strauss”, l’animava el doctor i melòman Jaume Graells, just abans del sopar que per als artistes es va disposar al claustre del monestir. Pollastre amb cigales que va fer amb amor la carnisseria Raliu per a l’encomiable cita musical.

A la taula no hi va faltar Francisco Lorenzo, director del CNDM, ni aquest nano extraordinari de 17 anys que al concert de la tarda va deixar perplex el públic. Daniel Bertomeu –anoteu aquest nom– demostrava la serietat del planter de l’ Agència Camera tocant Haydn, Liszt, Mompou i una Sonata núm. 2 de Rakhmàninov amb què es va poder entreveure la carrera espectacular que aquest català jove i temperamental té al davant. Sense comptar els tres generosos bisos... la Danza ritual del fuego de Falla o l’estàndard de jazz When I fall in love , que Bill Evans ha transcrit per a piano.

L’edició va obrir divendres amb la violoncel·lista canadenca Luka Coetzee, guanyadora del Pau Casals, i acaba avui amb l’ Hèlix Trio, fent el Fantasma de Beethoven.