Imparable Raphinha

Ja no es parla de Julián Álvarez. Ningú no recorda Lewandowski. De fet, Raphinha tampoc no té res a envejar de nous com Harry Kane, Mbappé o Haaland. Amb el Sánchez-Pizjuán i el Sevilla per testimonis, el capità del Barcelona va defensar, va pressionar, va marcar els tres gols del triomf blaugrana i es va encarregar de guiar un Barça que va donar una lliçó magistral de futbol, sobretot a la segona part, per firmar la setena victòria consecutiva de Lliga. Raphinha no deixa de sorprendre. Ni de marcar gols –ja són 12 a la Lliga, 14 aquest curs–, en un equip que el segueix més que mai.

Perquè hi va haver canvis importants. Una abraçada sentida de Szczesny a Livakovic després de l’escalfament confirmava el sorpasso sota pals a Sevilla. Sense el lesionat Joan Garcia, Flick va parlar amb Tek i, després d’analitzar el partit contra el Racing de Santander, va decidir guiar-se per les seves sensacions: havia arribat el moment d’apostar pel croat davant l’adversitat d’un Sevilla intens i batallador. Flick no perdria dues vegades consecutives al Sánchez-Pizjuán. Però l’assegurança d’aquest Barça no és Livakovic. Ni tan sols Joan Garcia. És l’imparable Raphinha, avui rei dels nous. Ho fa tot bé. Fins i tot el més difícil, que és fer reflotar a l’equip. Primer va empatar el matx després del gol de Fofana. Després va segellar el triomf al segon temps amb dos golassos més, fruit de la seva connexió amb Lamine Yamal. No hi ha rotació possible per a tots dos.

Flick va apostar per Livakovic sota pals, que va tenir dues parades de mèrit i va encaixar un gol en el seu debut

Sí per a la resta. En defensa, Flick recuperava Pau Cubarsí i, per primera vegada sota la seva batuta, Christensen encadenava dues titularitats consecutives. Se’n va anar lesionat a la cuixa dreta, però abans al danès el va ajudar moltíssim Rodri quan, en ple procés d’ofegar el rival, tan típic del Barça Flick 3.0, es dedicava a repartir joc d’una manera tan elegant com precisa. Rodri és la ploma de l’estoig en aquest Barça. Un equip que també compta amb l’entusiasme guerrer de Fermín, especialista a guanyar duels, i amb la insistència de Cancelo, premiat després del seu gran partit contra els càntabres.

Per compensar tanta emoció, Flick recuperava Gordon a l’extrem esquerre per controlar millor el partit, i renunciava així als elèctrics i atractius impulsos d’ Adeyemi. Tot i així, Gordon no va tenir el seu millor dia. Nerviós a la primera meitat i una mica obsessionat amb el gol al segon temps. Sí que gaudeixen sempre Raphinha i el seu alumne predilecte, el daurat Lamine Yamal. Aviat Lamine es coronava en el seu duel directe amb Suazo i amenaçava amb el gol carregant amb la cama esquerra un xut exterior que va obligar Odyssseas a intervenir-hi. Després va centrar des de l’esquerra perquè rematés Cubarsí, al punt de penal. El central del Barça va ser subjectat per Ure. En algun moment havia de comparèixer la versió ofensiva del Sevilla davant un Livakovic que va començar controlant molt bé els seus moviments. Tot i això, una internada des de la banda esquerra de Felix Correia, que es va plantar a la línia de fons, el va deixar sense resposta. L’extrem va centrar la pilota perquè Fofana, des del primer pal, marqués de cap l’1-0. Seria l’últim, però la missió va ser complexa. La banda dreta del Barcelona patia: Eric Garcia es veia desubicat davant Agoumé i Pedri estava espès. Però el garant Raphinha es va desmarcar a l’esquena dels centrals, convertit en superheroi. Va agrair la pilota que li va regalar Christensen, va retallar amb l’esquerra, va deixar assegut Sangante i va rematar amb la dreta per empatar el partit.

Lamine va ser el millor aliat de Raphinha amb dues assistències i Rodri es va graduar en prevenció

La temperatura ambiental pujava. Livakovic es veia obligat a respondre a la rematada de Juan Iglesias i Lamine Yamal s’emprenyava amb el públic que es va burlar perquè, després de dibuixar una paret amb Fermín, va acabar xutant per sobre de la porteria. El partit, molt obert, va arribar al descans amb un embolic de Pedri a la frontal i dues salvades de Livakovic i de Rodri. Per energia, el Sevilla estava més còmode. Però no hi ha res com un bon descans per aclarir les idees. El Barça, amb el seu capità perfecte, va capgirar el partit i va minimitzar el Sevilla. Raphinha va aprofitar una gran centrada de Lamine des de la dreta per rematar de cap entre els dos centrals i batre Odysseas per posar els seus davant. 1-2.

No es va quedar aquí. Mentre Gerard Martín sortia per suplir el lesionat Christensen, va caçar una altra gran passada en profunditat de Lamine, es va plantar davant Odysseas i va dibuixar un gol tan preciós com precís. L’energia va canviar del tot. Ho van intentar Gordon i Olmo. No van marcar però el Barça de l’imparable Raphinha, el millor dels nous, es va endur tres punts d’or més abans de la primera aturada per seleccions.