Juan José Ganuza: El profe passa a l’acció

“ Compte amb el que desitges perquè es pot convertir en realitat”, advertia Juan José ( Juanjo per a tots els que hi tracten, excepte per a la seva mare quan s’enfada) Ganuza durant la seva presa de possessió com a president de la Comissió Nacional de Mercats i Competència ( CNMC) fa tot just unes setmanes.

Ell reconeix que ha passat hores de la seva vida donant voltes als seus coneixements per provar d’aventurar quina resposta donaria a molts dels temes que analitzava aquest organisme de competència. “I almenys durant l’última dècada, arribar a presidir-lo sempre ha estat un dels seus somnis, encara que als qui som aliens a aquest món ens pugui semblar un somni una mica friqui”, confirma un dels seus amics de joventut.

Tan apassionat dels Burning com dels escacs, arriba disposat a vetllar pels nois de barri

Per a aquest llicenciat en Físiques i doctor en Economia, per les universitats Complutense i Carlos III de Madrid, respectivament, catedràtic del departament d’ Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i membre de la direcció de l’àrea de mercats, regulació i competència de Funcas des del 2014, travessar la porta del carrer Alcalá, 47, seu de la CNMC, és una fita vital. “La seva tesi doctoral va estar destinada a les subhastes públiques. I és tot un expert en la teoria de les adjudicacions públiques”, expliquen els seus partidaris.

Malgrat això, l’aconseguit ni s’ho imaginava el Juanjo que va néixer al barri madrileny d’ Aluche el 1968. El que ha forjat la seva carrera en l’escoles i en universitats públiques al ritme roquer dels Burning (el grup dels setanta famós pel seu himne “ Qué hace una chica como tú en un lugar como este?”, del qual es declara molt fan) i a qui, com a la gran majoria dels “macarrons de barri dels vuitanta”, com ell mateix es defineix, li va costar suor i llàgrimes dominar l’anglès amb què ha estat capaç d’estudiar, treballar i conviure en universitats i en fòrums internacionals.

La proposta del càrrec li va arribar per sorpresa. Una trucada. Una tarda. I al cap de poc temps coneixia el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que després d’una “exhaustiva i professional entrevista li va proposar el lloc de la seva vida”.

“Va ser una pujada d’adrenalina. Em fa molta il·lusió perquè hi ha unes sinergies brutals entre la teoria desenvolupada durant tants anys i les qüestions que ara ha d’abordar la CNMC”, reconeix Ganuza.

Amics, col·legues de feina i coneguts no tenen cap dubte que serà capaç d’ abocar en aquesta tasca el caràcter afable molt divertit del qual fa gala en entorns laborals, en les seves classes d’universitat, ja fins i tot en els seus discursos.

Tampoc no li faltarà la passió que descarregava quan, amb el número 9 a l’esquena d’una samarreta d’un color groc intens, jugava eternes patxangues de futbol, que s’allargaven fins a la matinada de les nits barcelonines de principis dels 2000, quan va viure al barri de Gràcia de la capital.

Des d’aleshores el seu cor va quedar dividit entre Madrid i Barcelona. Encara hi manté un habitatge, al qual s’escapa els caps de setmana per amarar-se de la calma que, assegura, li ofereix la Rosa de Foc. Això sí, sempre que no hi ha cita al Bernabeu, perquè la seva ànima mai deixarà de “ser molt madridista”.

Com tampoc no té intenció de renunciar malgrat la intensitat del seu nou càrrec, cal veure si ho aconseguirà, a mantenir la seva parcel·la de vida quotidiana i personal. La que dedica a la seva família, té dos fills adolescents, i a gaudir d’un bon menjar de mercat, acompanyat de la seva irrenunciable copeta de vi. “I quan dic bon menjar no dic restaurants cars”, afegeix. Té un radar especial per identificar “el lloc on es menja amb millor qualitat i al millor preu”, assegura un amic de tota la vida. El mateix que envia un missatge per als qui s’acostin a ell en el nou càrrec. “Que no tinguin dubte que el consumidor final sempre serà el beneficiat de les seves decisions”, assegura. I afegeix una advertència: “D’estratègia no n’hi faltarà. És un apassionat dels escacs. Mentre d’altres fan scroll etern, ell s’entreté amb les apps de partides ràpides”.

Potser caldria preguntar-li: Què fa un noi com tu en un lloc com aquest?