Jordi Sargatal, secretario de Transició Ecològica, ha expressat la disposició favorable del Govern català i el seu suport a la idea de reactivar la reintroducció de la foca mediterrània o foca monjo a Catalunya mitjançant un projecte d'alliberament experimental. Aquesta espècie de foca, que aquesta adaptada a aigües càlides (la Monachus monachus), va desaparèixer de la Mediterrània espanyol fa més de 50 anys. “Aquest és un projecte que està en una fase molt incipient, però creiem que és el moment de reactivar-lo”, explica Jordi Sargatal.
Les foques podrien procedir sobretot de la reserva natural de Cap Blanc, un antic enclavament del Sahara Occidental espanyol pertanyent a Mauritània.
A Catalunya l'última observació confirmada que se cita al litoral català es va produir el 1973, entre Roses i Cadaqués.
“Ara és el moment de tornar a plantejar aquest projecte i una vegada per sempre encarrilar-lo”, sentència Sargatal.
Anteriorment, el govern balear va plantejar aquesta iniciativa al Ministeri de Medi Ambient, però va quedar encallada.
Una aspiració latent durant anys
La recuperació d'aquesta espècie és una vella idea llargament acariciada per naturalistes catalans i de les Balears, i s'ha vist ara reforçada amb la difusió de l'exitós documentalL'odissea del vell marí (L'odissea de la foca monjo), dirigit per Marta Hierro i Núria Abad.
El documental repassa la història de la persecució que va conduir a l'extinció d'aquest mamífer marí a la Mediterrània espanyol. En ell es recullen nombrosos testimonis de destacats naturalistes que advoquen per donar una nova oportunitat a aquesta espècie en aigües de Catalunya i les Balears amb un projecte de reintroducció experimental.
El pla de reintroducció requeriria, en primera instància, un acord entre el govern català i l'Administració de les Balears, com a pas previ per a la posterior petició formal a l'Estat.
Un context favorable
La foca monjo és una espècie desapareguda a la Mediterrània Occidental, on va patir una persecució constant i implacable durant segles fins que se la va emportar a la seva extinció en aquestes costes en els anys 60 del segle passat.
La pressió turística i pesquera va ser la punta en els anys 60 del segle passat, de manera que en els 70 hi va deixar d'haver albiraments d'aquests exemplars en aquestes costes, on va ser un animal molt comú.
Ara, amb un context molt diferent, la recuperació d'una gran colònia d'aquest animal a les costes entre Mauritània i el vell Sahara Occidental ha fet que s'avivi la flama (mai apagada del tot) dels partidaris de reintroduir aquesta espècie.
De fet, diversos experts en gestió de la fauna salvatge i àrees marines protegides han tornat a posar sobre la taula aquesta possibilitat. I ho han fet en debat celebrat aquest diumenge al Delta Birding Festival que promou la Fundació Catalunya La Pedrera, Oryx i ICO entre altres entitats.
Exemplars de Cap Blanc
La idea seria poder comptar amb exemplars de Cap Blanc, un territori pertanyent a Mauritània (si bé aquesta llarga península africana es parteix en dos longitudinalment amb una frontera que separa el Marroc i Mauritània).
Aquesta colònia de foques de Cap Blanc va estar a punt del col·lapse a meitat de la dècada dels 90, a causa de la mortaldat ocasionada per una alga tòxica, fins al punt que la seva població a meitat dels anys 90, que rondava els 300 o 400 ejemplarse, es va reduir en dos terços, fins a quedar en només 80 o 90 animals, segons recorden al documental els biòlegs Àlex Aguilar i Luis Mariano González.
Tot i això, gràcies a la feina desenvolupada per la Fundació CBD-Hàbitat, que duu a terme un programa de conservació, l'espècie ha mostrat una notable recuperació fins a superar els 300 exemplars.
La reintroducció d'aquesta espècie requeriria un acord entre Espanya, Mauritània, el Marroc i Portugal (l'archipielago de Maderia existeix també una població d'unes desenes de foques).
Tots aquests països van firmar un conveni fa dos anys que deixa oberta la possibilitat de disposar d'exemplars per a un projecte d'aquesta natura, de manera que l'Estat espanyol podria iniciar aquesta tramitació, assenyala Sargatal. Portugal podria estar en l'acord al representar la població donant.
Una iniciativa conjunta amb les Balears o com portar les foques a Cadaqués
Sargatal es mostra partidari de completar un pla conjunt entre la Generalitat, i el Govern balear per promoure aquesta iniciativa, destinada que Mauritània cedeixi exemplars “per ser alliberats de forma experimental”.
Traslocar aquests exemplars permetia posar fora de perill també una reserva (la de Cap Blanc) que pateix periòdicament la contaminació causada per les algues tòxiques.
El naturalista Deli Saavedra va estudiar al seu dia per encàrrec de la Fundació Territori i Paisatge la possible reintroducció d'aquesta espècie a Catalunya per crear un recinte tancat on les foques poguessin viure en semillibertat. El lloc que s'estima més apropiat és Cala Jugadora, a Cadaqués, unes zona protegida davant els temporals del mar i vents de Llevant i Tramuntana, que quedaria tancada per deixar moure's amb tranquil·litat al vell marí a tres subcales.
Deli Saavedra afirma que en aquest lloc els animals poden obtenir ara “més menjar peixos” gràcies a la recuperació piscícola al parc natural, si bé estima que el principal escull que s'hauria de superar “és la gran quantitat d'embarcacions que hi ha en alguns llocs, sobretot en verano”.
Sargatal ressalta, en aquest punt, que aquest obstacle podria ser esmenable, ja que el nou pla rector d'usos i gestió (PRUG) del parc del Cap de Creus -atenent que ha d'acollir a les foques- podria ser reformat per regular i “ordenar millor el trànsit marítim”, pel que “deixar algunes cales sense gairebé barques és una cosa possible”
On queden exemplars
La colònia de Cap Blanc de Mauritània, que reuneix uns 400 exemplars, és la principal reserva de foques monjo que existeix actualment, si bé aquest animal ha trobat refugi també en aigües gregues i turques, encara que amb poblacions molt disperses -sense concentracions importants- i on aprofiten els llocs més recòndits i inaccessibles de les seves illes.
És dubtós que queden foques encara a la Mediterrània magribí, mentre l'últim exemplar vist a Espanya va ser “Peluso”, que vivia en les Chafarinas, prop d'un destacament militar, i al qual naturalistes i soldadoss li van alliberar el 1989 d'un gran cèrcol d'un art de pesca que, com un dogal, oprimia el seu abdomen. “A la costa d'Algèria i el Marroc hi havia foques fins fa uns 30 anys; però sembla ser que han estat exterminades”, diu Joan Mayol, excap de Protecció d'Espècis del Govern balear.
A les Balears, concretament, l'últim exemplar reproductor (una femella), va ser matat el 1958 a trets. “En els 70 ja es va considerar que l'animal havia extingit a les illes almenys cap a una dècada”, explica al documental citat Xisco Avellà, històric naturalista balear, president i fundador del GOB balear, mort el desembre del 2025, i a qui es dedica aquest documental. Llavors, als anys 70, només quedaven cinc exemplars a la costa espanyola, i als anys 80 només en quedava un.
“Després hi ha hagut observacions dubtoses, excepte una l'any 2008. Era una foca que va viure més d'un any en aigües mallorquines, i que passava temporades en una cova de Calvià, malgrat la gran navegació a la zona”, ens explica Mayol.
Persecució implacable
Les foques, el ‘vell marí', va desaparèixer de les costes mediterrànies per persecució directa, per una animositat contra ella i per animadversió. “Matar foques va ser vist com una heroïcitat en el seu moment, estava ben vist socialment, era un motiu per guanyar crèdit social”, explica Joan Mayol. Per als pescadors era considerat com un competidor, ja que entrava a les xarxes, “però en realitat era un animal que no li donava problemes”.
L'animal, històricament, va ser caçat per aprofitar la seva pell i el seu greix, que era fet servir al segle XIX com a combustible d'il·luminació.
El mateix divulgador Félix Rodríguez de la Fuente va dedicar un dels seus programes de la sèrie “Planeta blava” de TVE (1970) per mostrar la necessitat de protegir aquesta espècie exhibint davant les cambres la seva pell “bonica platejada”, una de les “pells més impermeables” que hi ha produïda la vida de la natura.
Les campanyes de Rodríguez de la Fuente van ser clau perquè el Govern de Franco posés fi el 1970 a la “junta d'extinció de feristeles” con una llei de Cacera en la qual es desterrava una pràctica que incentivava la captura i eliminació de linxs, óssos o àguiles, espècies avui protegides i en auge; però no van tenir la mateixa sort les foques, que van continuar en el seu declivi.
Expedicions i interès naturalista
L'existència de la colònia de Cap Blanc va motivar al seu dia (a mitjans de la dècada dels 90) expedicions per conèixer l'estat d'aquests animals, segons recorden amb detall al documental Àlex Aguilar, Luis Miguel González o Manu San Félix, que van seguir la línia d'Eugenio Morales Agapito, un especialista espanyol per combatre les plagues de llagostes en el Sahara Occidental espanyol, el primer en fotografiar aquests animals, objecte d'estudi posterior per part de Jacques Cousteau.
Als anys 90, l'accés al lloc des de terra era complicat; era una zona plena de mines (encara era molt recent el conflicte amb el Front Polisario) i baixar fins a les coves comportava treure's al penya-segat, despenjar-se i baixar amb ràpel fins a l'aigua, segons recorda Àlex Aguilar.
El canvi social i la reintroducció a les Balears
Mayol admet que existeix un ampli col·lectiu de sectors naturalistes i aficionats a la natura partidaris de reintroduir l'espècie. “però tota aquesta idea encara no ha arrelat amb una proposta oficial formal presentada. I avui tot són papers”, recorda.
No obstant això, està clar que el documental ‘L'odissea de la foca monjo’ està resultant “molt positiu” i està fent que molta gent “s'estigui reil·lusionant”.
Mayol estima que en l'actualitat hi ha factors més favorables a la reintroducció d'aquesta espècie. “La societat ha canviat molt en aquests 75 anys; ara es veuria com una immoralitat absoluta matar una foca, i això no era així llavors”, sentència Mayol.
“La protecció del medi marí és molt important a les Balears, on hi ha un sistema de reservar marines millor que el de qualsevol país d'Europa, i amb un èxit històric, que han permès la recuperació de peixos de manera espectacular. El parc nacional de l'illa de Cabrera en té unes condicioni idònies”, ens explica Mayol.
A més, en el cas de les aigües de Cabrera ofereix com a avantatge addicional: és el fet que no faria falta ordenar noves regulacions i restriccions, ja que ja hi ha zones on està prohibit navegar, penetrar i fondejar, i que són “perfectament adequades per fer un assaig de reintroducció”
Xisco Avellà va demanar que es fes una bona feina exerimental
En aquest sentit, s'estima que l'experiència que s'està duent a terme per reintroduir aquesta espècie al mar d'Arguin, a la zona atlàntica de Mauritània, en la qual participa la Fundción CBD Hàbitat, pot ser un bon camp de proves, ja que es tracta de veure com s'aclimaten exemplars joves extrets de Cap Blanc i portar-los més al sud en una zona rica en pesca però on no hi ha foques. “Serà una bona experiència per veure si, traslladats a uns quants centenars de quilòmetres, s'assenteixin bé en aquest nou territori”, afegeix Mayol.
El mateix Xisco Avellà avalava la idea de la reintroducció d'aquesta espècie. “És el moment de fer els assajos, de fer una traslocación experimental” amb una bona feina d'investigació.
Al seu dia hi va haver un projecte per reintroduir alguns exemplars d'aquesta colònia a les Canàries orientals, però els pescadors ho van rebutjar.
“L'Administracióon té l'obligació de reintroduir espècies que s'han extingit, forma part de la normativa, això no és una cosa que sigui una ocurrència”, recorden Luis Mariano González (al documental) i el mateix Joan Mayol en declaracions a aquest diari. Però, clar, no s'imposen terminis, amb la qual cosa aquella exigència es dilueix si ho hi ha voluntat política.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.