Una gran xarxa per no dependre de la pluja

La comarca de l’Alt Empordà va ser una de les zones de Catalunya que va patir més intensament la sequera del 2022-2024. L’embassament de Darnius-Boadella es va situar el febrer del 2024 en l’11% de la seva capacitat.

L’escassa i mala qualitat dels recursos procedents de la Muga i l’expectativa que potser calgués completar-los amb cabals de la depuradora de Figueres van obligar el Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona a dotar-se, amb ajut econòmic del Govern, a dotar-se de sofisticats sistemes per aconseguir potabilitzar l’aigua de la Muga.

I, per això, en terrenys al costat de la potabilitzadora d’ Empuriabrava, s’ha incorporat un pretractament amb quatre mòduls d’ultrafiltració (separació per membranes que elimina bacteris i matèria orgànica).

I a més, al mateix lloc, s’han practicat cinc pous i s’han instal·lat quatre mòduls amb osmosi inversa (membranes que eliminen les sals dissoltes a l’aigua) per si cal una solució d’emergència. En total, s’han invertit 6,58 milions.

Les sequeres que ha patit Catalunya han obligat a implantar sistemes de potabilització cada cop més intensos i innovadors.

I una altra lliçó que ens deixen aquests episodis és que els embassaments del Ter i del Llobregat no poden ser el pivot sobre el qual descansi la garantia de subministrament a la regió de Barcelona. Cal reduir la dependència tan enorme dels recursos procedents de l’aigua de pluja.

Per això, el Govern impulsa una transformació del sistema hidràulic per basar-lo en un model més diversificat i preparat davant els riscos de les sequeres. L’objectiu és passar d’un esquema que ha depès sobretot d’embassaments, rius i aqüífers a un sistema en el qual siguin preponderants els recursos no convencionals (dessalinització i regeneració de les aigües per ser reutilitzades).

La planificació totalitza inversions que sumen 2.400 milions d’euros entre el 2024 i el 2032 per superar el dèficit hídric estructural.

Les actuacions executades entre el 2024 i el 2026 permetran incrementar la garantia d’aigua en 33 hm³ anuals abans de final d’any

Al juliol va entrar en servei la nova estació potabilitzadora Estrella, a Sant Feliu de Llobregat, que aprofita cinc pous. Construïda per Veolia, té una capacitat de fins a 1.000 l/s. La inversió, de 45,9 mi­lions, va ser aprovada pel Govern i serà finançada a través de la tarifa aprovada per l’ Àrea Metropolitana de Barcelona. La planta compta amb els estàndards de qualitat més exigents (carbó actiu i osmosi inversa) ja que en aquest cas calia limitar la presència de nous contaminants (PFAs) i reduir els llindars dels contaminants ja existents.

L’esforç per esgarrapar recursos hídrics el simbolitzen les obres d’ampliació de la potabilitzadora de Trinitat (Besòs), iniciada per Aigües de Barcelona el 2023. La meta és incrementar la producció d’aigua potable amb 500 l/s addicionals, fins a sumar 1.000 l/s. Això serà possible gràcies, en primer lloc, a l’aprofitament dels cabals del Rec Comtal i dos nous pous al Parc de les Aigües de Montcada (amb una nova canalització de 2 km de longitud). S’espera que abans de finalitzar l’any, la planta potabilitzadora tractarà, per primera vegada (des dels anys 60), l’aigua superficialdel riu Besòs així com l’aigua freàtica procedent dels pous i del Rec Comtal.

En l’horitzó del 2030-2033, el tram inferior del Besòs apareix com la nova gran aixeta de recursos hídrica per a l’àrea metropolitana amb dues noves potabilitzadores.

Peça clau en aquest esquema és la nova dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes (Tordera II), amb una capacitat de producció de 60 hm3. El projecte va superar la declaració d’impacte i, després d’haver estat aprovada en consell de ministres l’octubre del 2025, haurà de ser licitada i construïda tan bon punt s’aclareixin les fórmules de finançament, sense que pugui allargar-se molt més enllà del 2031-2032. D’aquesta manera, els 20 hm3de l’actual dessalinitzadora Tordera II es triplicaran fins a 60 hm3. I en previsió hi ha també la nova dessalinitzadora del Foix (Cunit-Cubelles, i una altra a la zona de la Muga.

La previsió es completa amb una estratègia per guanyar 245 hm3d’aigua regenerada per al 2040. Es tracta, en suma, de crear una xarxa de producció d’aigua estratègica per fer front a qualsevol escenari de sequera prolongada.