Les constructores s’apunten al pla

La reserva pública de solars amb què la Generalitat vol accelerar la construcció d’habitatge protegit ha començat a atreure constructores i promotors privats. El primer concurs, plantejat també com un test per mesurar l’interès empresarial, es va tancar amb vuit candidatures i l’adjudicació de quatre lots per aixecar fins a 1.940 pisos de lloguer assequible. Corp i l’aliança formada per Copisa i Visoren seran les encarregades de desenvolupar les primeres promocions.

La resposta del sector era decisiva per posar en marxa aquesta part del pla de 50.000 habitatges de lloguer públic impulsat per Salvador Illa. La Generalitat i els ajuntaments aporten els terrenys, però l’execució i posterior gestió dels pisos depenen en bona mesura de la iniciativa privada. Un concurs desert hauria obligat a revisar la fórmula. Finalment, Corp, a través de la seva filial Landetic, es va adjudicar dos lots amb capacitat per a 1.065 habitatges, mentre que Copisa i Visoren van aconseguir-ne dos més que sumen fins a 875.

Els projectes es distribuiran per municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental i Oriental, Catalunya Central, Ponent, l’ Alt Pirineu, el Camp de Tarragona, el Penedès, Girona i altres zones. Els solars se cediran mitjançant un dret de superfície durant 75 anys. D’aquesta manera, la propietat del sòl continua en mans públiques, mentre que les empreses assumeixen la inversió i exploten els habitatges de lloguer protegit pel període acordat.

Els ajuntaments posen a disposició solars per construir habitatge assequible

La primera convocatòria de la reserva va permetre identificar 670 terrenys municipals amb capacitat per a uns 22.000 habitatges. No tots es trobaven, tot i això, en la mateixa situació urbanística ni oferien idèntic atractiu per als promotors. La Generalitat va agrupar inicialment els solars de més mida en lots territorials, una fórmula concebuda per compensar projectes amb diferent rendibilitat i facilitar el seu finançament.

El següent pas se centra precisament en els terrenys menys atractius per al mercat. El Govern ha tret a licitació 59 solars petits, repartits per 40 municipis, on es podrien construir 783 pisos més. La majoria admet promocions d’un màxim de 20 habitatges i es troben en localitats amb pocs habitants i recursos tècnics limitats. La seva menor escala eleva els costos i redueix el marge, cosa que dificulta trobar empreses interessades.

Per intentar esquivar aquest obstacle, els terrenys es liciten de forma individual i amb un procediment més flexible. Si un promotor o una cooperativa presenten una proposta, s’obre un termini d’un mes per comprovar si hi ha altres candidats. Quan no hi ha concurrència, l’adjudicació pot realitzar-se directament; si apareixen més ofertes, es convoca un concurs. Els criteris prioritzen el lloguer, les cooperatives i l’autopromoció, així com la construcció industrialitzada i el pla de manteniment i gestió. Sis empreses han mostrat interès en aquesta nova tanda.

Si no tenen promotor, el Govern els adjudica a través d’un concurs públic

En paral·lel, el Govern ha posat en marxa una segona convocatòria de la reserva de solars. Els ajuntaments han ofert almenys 170 terrenys més amb capacitat potencial per a 8.300 habitatges. La mobilització municipal amplia la bossa disponible, però la incorporació d’un solar al programa és només l’inici. Després d’això s’han de resoldre l’ordenació urbanística, la licitació, el finançament, les llicències i les obres.

La col·laboració publicoprivada és una peça decisiva del pla. L’interès en el concurs permet activar promocions.