La fotovoltaica s’enlaira

Catalunya afronta el repte d’abordar la transició energètica, la qual cosa és sobretot una obligació derivada de la llei de Canvi Climátic del 2017, que fixa com a meta aconseguir que el 2030 el 50% de l’electricitat procedeixi de les fonts renovables. Avui això és una cosa que resulta més complicada. Actualment, la generació amb fonts renovables només suposa el 23,1% de la producció elèctrica total a Catalunya, segons dades del 2025 de l’ Institut Català d’Energia (Icaen). Però aquesta proporció encara es redueix més ( fins al 15,3%) si es té en compte la demanda total d’electricitat, ja que una part substancial de l’electricitat procedeix de l’exterior (amb França o amb la Penín­sula), segons les dades de l’ Obser­vatori de les Energies Renovables.

Catalunya té una important dependència energètica exterior (almenys d’un 12,4%, segons l’Icaen), que, unit al previst tancament de les nuclears –la clausura de les quals s’ha d’enllestir entre el 2032 i el 2035–, obliga a fer un enorme esforç per impulsar les renovables perquè si no l’alternativa seria recórrer al gas i la seva seqüela de gasos hi­vernacle i més escalfament. Les nuclears aporten el 55,8% de la producció (dades del 2025).

En aquest sentit, la millor notícia en aquest camp és l’important salt fet aquests anys per l’energia solar fotovoltaica, que representa el 5,8% de la producció elèctrica.

Aquesta tecnologia és la que més creix. Aporta una potència de 2.181 MW, dels quals una mica més de dos terços són en la modalitat d’autoconsum (el 15% del total estatal). Catalunya disposa de 138.701 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum integrades als edificis.

Catalunya ocupa ara la vuitena posició en el rànquing autonòmic de l’energia fotovoltaica, i “la voluntat política a favor de les renovables és clara, ja que moltes de les instal·la­cions ja autoritzades les veurem en la pròxima dècada, de manera que guanyarà posicions en aquest rànquing”, diu Daniel Pérez, director general de l’Energètica, empresa pública de la Generalitat. El millor exemple és el parc d’Alcarràs (Segrià), impulsat per Solaria i inaugurat el passat 29 d’agost, convertida en la instal·lació solar més gran de Catalunya (300 MW). “Hi ha prou volum de projectes en tramitació, autoritzats i en construcció per continuar sumant potència fins al 2030”, diu Daniel Pérez. Això alimenta les expectatives de poder complir els objectius planificats per al 2030 (7.156 MW). Aquesta inèrcia s’haurà de veure apuntalada per les bateries, “un camp que Catalunya sí que liderarà”, assenyala el director de l’Energètica.

El retard afecta sobretot l’eòlica (Catalunya ocupa la setena posició en el rànquing autonòmic). Hi ha instal·lats 1.480 MW i s’han d’assolir els 5.000 MW el 2030. “S’està treballant per augmentar la cartera de projectes”, apunta Daniel Pérez. Per això, i com a drecera i per afrontar l’oposició que desperten certs projectes, el Govern confia en la repotenciació dels parcs eòlics. “Podem reduir el 68% dels aerogeneradors actuals i augmentar un 31% la producció amb la renovació dels parcs en la pròxima dècada”, diu la consellera de Territori, Habitatge i Transició, Sílvia Paneque. L’eòlica va patir el 2025 una frenada a la producció (-491.7 GWh). Hi va haver menys recursos i, a més, l’apagada d’abril del 2025 ha comportat un augment de les restriccions tècniques per garantir la seguretat del subministrament.

El gran instrument per impulsar les renovables és el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables a Catalunya ( Plater) que promou el Govern per ordenar el desplegament d’aquestes fonts d’electricitat neta al territori i determinar les zones idònies per acollir-les. El Plater crearà una eina de planificació territorial que permetrà als municipis gestionar l’acollida de projectes d’energies renovables en els seus termes.

La informació pública del Plater es va tancar aquest mes d’agost passat amb un alt nivell de participació, ja que es van registrar 12.143 al·legacions. I davant el gran volum de contrapropostes, el Govern ha de­cidit obrir un segon període d’in­formació pública per incorporar modificacions i millorar el document. Entitats com Renovem-nos ha considerat positiu que les al·le­gacions serveixin per corregir errors, millorar la planificació i am­pliar el consens, però alerta sobre el risc que el calendari s’endarrereixi. “Aquestes al·legacions donen resposta a la voluntat de participació pública. Les aportacions dels municipis, de les entitats i de la ciutadania són l’eina que permetrà ajustar els resultats a la realitat social”, assenyala Paneque.