La recepta de Nova York

L’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, s’ha convertit en la referència mundial per a la socialdemocràcia. El jove polític progressista ha arribat a l’èxit als EUA de Donald Trump i ha despertat un bri d’esperança per als que desconfien de l’ onada ultraconservadora hegemònica. Els polítics socialdemòcrates es deleixen per una foto amb el dirigent novaiorquès. Dissabte la va aconseguir Jaume Collboni, i Pedro Sánchez la tindrà aquesta setmana. L’alcalde de Barcelona va anunciar fins i tot que aplicarà una experiència pilot de supermercat semipúblic amb preus assequibles per al barri de la Marina l’any que ve, com el previst pel seu homòleg per al Bronx. Quina és la recepta màgica que ha donat tanta popularitat a Mamdani? I, sobretot, és exportable?

La candidata de Die Linke a Berlín va obtenir ahir la victòria electoral enmig de l’ascens de l’ AfD. Elif Eralp admet que el seu model és Mamdani, que es qualifica de “socialista democràtic”. Al seu país, representa l’ala esquerra dels demòcrates. Per als nostres estàndards, s’assemblaria a Sumar o Podem. Combina la socialdemocràcia amb més intervenció pública en sectors que constrenyen l’economia domèstica: topalls als lloguers de pisos, autobusos de franc, supermercats barats... Si la socialdemocràcia va guanyar popularitat amb la sanitat i l’educació públiques, Mamdani planteja aquesta recepta per a l’habitatge, el transport, les cures o fins i tot l’alimentació. Les seves propostes s’ embolcallen en un llenguatge populista, apte per a les xarxes socials. No són iniciatives revolucionàries ni d’ortodòxia ideològica. Pretén solucions pràctiques. Parteix de la base que l’extrema dreta creix pel desencant cap a una democràcia que no resol el dia a dia. De moment, aquesta espècie de quarta via socialdemòcrata (la tercera va anar cap al centre i el lliure mercat) té més ressò a les ciutats, on serveis bàsics s’han convertit en inabastables per a molts, encara que tinguin una feina. Mamdani la presenta amb el concepte affordability (assequibilitat). Eralp subratlla que “Berlín ha de ser assequible”. Una altra cosa és que després arribin a materialitzar les seves promeses. Fa sis mesos que Mamdani és a l’alcaldia i, de moment, no ha aconseguit el transport gratuït.