El tauler polític a Alemanya va quedar ahir sacsejat per terratrèmols de diferent intensitat en dues eleccions regionals, i un d’aquests terratrèmols va afectar amb magnitud històrica el canceller, Friedrich Merz, i el seu partit, la Unió Cristiana Demòcrata (CDU).
A Mecklenburg-Pomerània Occidental, land de l’est a la costa bàltica, els democristians desapareixeran del Parlament regional després de no arribar al mínim necessari del 5% per tenir escons. Van tenir el 4,9%. Serà la primera vegada que la CDU no tingui representació parlamentària en un hemicicle regional d’ Alemanya, una desfeta sense pal·liatius.
A Berlín, ciutat i alhora estat federat, els democristians van quedar segons, però perden l’alcaldia. A la capital va triomfar el partit esquerrà Die Linke amb la seva candidata, Elif Eralp, que, si aconsegueix forjar una coalició, es convertirà en la primera alcaldessa governadora d’esquerres –tampoc no hi ha hagut mai un alcalde governador d’aquest partit fundat el 2007–, una fita històrica que els seus seguidors celebraven ahir a la nit. En aquesta urbs de 3,9 milions d’habitants, Die Linke va rebre el 25,1% dels vots, seguida de la CDU amb el 19,2%, segons les projeccions de la televisió pública ZDF sobre percentatges escrutats a les 21.55 hores d’ahir, diumenge.
A Mecklenburg-Pomerània Occidental, land de només 1,57 milions d’habitants, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va ser la més votada amb el 38,1%, sempre segons les projeccions de la ZDF. La seguia la socialdemòcrata Manuela Schwesig, actual presidenta del land, amb el 35,5% de sufragis.
L’esquerra triomfa a Berlín i arrabassarà l’alcaldia a la CDU; la ultradretana AfD arrasa al land bàltic
“El resultat a Mecklenburg-Pomerània Occidental, no podem maquillar-lo; és un desastre”, va declarar Merz en una compareixença a la seu berlinesa de la CDU a les sis i cinc minuts de la tarda, quan van saltar les primeres projeccions a peu d’urna, que encara no indicaven que la CDU perdria la seva representació parlamentària al land. El canceller Merz, tan impopular a les enquestes que només el 14% dels alemanys el jutja idoni per al càrrec, i ja erosionat pel triomf de la ultradreta fa dues setmanes a les eleccions de Saxònia-Anhalt, afronta a més la irritació d’un sector crític del seu partit, que el considera culpable de tots els problemes.
Abans que se sabés que la CDU queia al 4,9%, Merz va reiterar el missatge que ja havia donat després de la derrota democristiana a Saxònia-Anhalt el 6 de setembre: les reformes estructurals, encara que generin descontentament, són necessàries per rellançar l’economia alemanya i modernitzar les infraestructures. “Aquestes reformes s’han d’implementar; assumeixo aquesta responsabilitat perquè vull que el nostre país avanci”, va afirmar.
L’excel·lent resultat de l’extrema dreta a Mecklenburg-Pomerània Occidental, liderada per Leif-Erik Holm, no li permetrà previsiblement accedir al poder, a causa de la falta de socis pel tallafocs a la ultradreta. “L’AfD no podrà formar govern”, va sentenciar Manuela Schwesig, que ja es prepara per negociar una coalició tripartida de centre-esquerra que li proporcioni el seu tercer mandat. En la legislatura que acaba, la socialdemòcrata ha governat amb Die Linke, però la suma dels dos partits (l’esquerra ha tingut el 6,5%) no els dona majoria, de manera que hi haurà d’intentar afegir els verds (5,6%).
A Berlín l’escenari es va completar amb l’AfD com a tercera força amb el 15,8%, els verds amb el 14,3%, i el socialdemòcrata SPD amb el 12%. “Canviarem el nostre Berlín junts i el convertirem en un lloc millor; l’amor i la justícia han triomfat sobre l’odi, i aquest senyal s’estén al món”, va proclamar Elif Eralp, convençuda que l’èxit de l’esquerra ha contribuït a frenar l’AfD.
La socialdemocràcia queda segona a Mecklenburg, però podrà pactar coalició i tornarà a governar
El democristià Kai Wegner, actual alcalde governador de Berlín en coalició amb els socialdemòcrates, no es presentava a la reelecció. El candidat de relleu, Stefan Evers, no va poder contrarestar l’empenta d’ Eralp i de la seva campanya, que es va centrar en habitatge i transports públics, i inspirada en part en la que va portar el socialista dels Estats Units Zohran Mamdani a l’alcaldia de Nova York.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.