La campanya russa d’Itàlia

Fins i tot sense haver intentat, almenys de moment, infiltrar-se en les eleccions, Vladímir Putin ja és a la campanya electoral italiana. El 2027 hi haurà eleccions generals –el mes encara no és clar–, però el que sí que sembla segur és que un dels grans debats que travessen de manera transversal tant la dreta com l’esquerra és la relació amb Rússia. I els sondejos ajuden a entendre per què: gairebé el 18% dels italians considera que el país no ha de continuar donant suport militarment a Ucraïna fins que sigui necessari, segons una enquesta d’ Ixè publicada aquest mes. El 61,8%, a més a més, no creu que la invasió d’ Ucraïna sigui el preludi d’altres atacs russos a Europa, segons l’últim informe Eurispes. Ningú no aconsegueix escapar de la qüestió i pràcticament no passa un dia sense un nou episodi.

Un dels últims l’ha protagonitzat a Milà Matteo Salvini, vicepresident del Govern i líder de la Lliga, que va reunir empresaris italians que continuen actius a Rússia per reclamar la reobertura dels canals comercials amb Moscou i, en particular, defensar que Itàlia torni a comprar gas rus. Que la trobada no era un simple intercanvi d’opinions va quedar clar al final de la reunió, quan va aparèixer en persona l’ambaixador rus a Itàlia, Aleksei Paramónov. El diplomàtic va agrair públicament la iniciativa i va afirmar que la trobada suposava “l’inici d’una tornada de l’establishment italià al realisme, al pragmatisme i al sentit comú”. A més a més, va expressar el desig que les posicions plantejades arribessin “als altres màxims responsables del Govern italià i als ministres competents”.

I, per si el missatge no havia quedat prou clar, el vicepresident italià va reiterar les seves posicions en una entrevista amb Tass, l’agència estatal russa, i després a la televisió pública d’aquest país.

Preguntada en una roda de premsa, Giorgia Meloni va defensar el seu vicepresident amb certa incomoditat. “Les relacions diplomàtiques no s’han interromput”, va recordar, però va acabar marcant distàncies amb Salvini reiterant el suport italià a Ucraïna i condemnant les provocacions russes. La primera ministra ha mantingut des del començament de la invasió una línia de suport a Kíiv molt més ferm que el d’alguns dels seus aliats, tot i que els últims temps ho exhibeix amb discreció.

El general i líder ultra Vannaci no té complexos a l’hora d’alinear-se amb les posicions russes

L’atracció del líder de la Lliga per Moscou no és nova. La fotografia amb una samarreta amb el rostre de Putin a la plaça Roja, el 2014, és només l’episodi més antic. Molt més recentment, la primavera del 2022, després de la invasió d’ Ucraïna, el líder de la Lliga va organitzar una expedició a Moscou per a una fantasmagòrica missió de pau, no autoritzada pel Govern de Mario Draghi, de la qual el seu propi partit formava part. Després es va saber que el viatge es finançaria amb rubles deixats per l’ambaixada russa a Roma –“per qüestions comptables, no es podia pagar en euros”, va explicar–. L’expedició es va acabar frustrant per raons d’oportunitat.

Uns mesos després Draghi va demostrar que no havia oblidat la qüestió i va llançar una advertència: “La democràcia italiana és forta, no es deixa derrotar per enemics externs ni pels seus titelles a sou”. Les paraules eren molt dures. Quatre anys després, però, els protagonistes sembla que continuen sent els mateixos.

Ara hi ha, a més a més, un element nou que empeny Salvini cap als braços dels diplomàtics russos: el general Roberto Vannacci. Futur Nacional, el partit ultra fundat pel militar retirat, encara té menys complexos a l’hora d’alinear-se amb les posicions russes i ha votat, a diferència de la Lliga, contra la tramesa d’ajuda militar a Kíiv. El general, que al seu currículum també hi té una etapa com a agregat militar a l’ambaixada italiana de Moscou, tampoc no es va mostrar especialment amoïnat quan li van preguntar pel risc d’ingerències russes a les pròximes eleccions. “Totes les potències estrangeres han intentat condicionar el vot” en les seves àrees d’influència respectives, va respondre.

El caos no és menor a l’oposició. La unitat de la coalició que aspira a derrotar Giorgia Meloni està seriosament amenaçada per les posicions divergents sobre el suport a Ucraïna. El problema no és nou, però va reaparèixer amb força diumenge passat, quan l’ex primer ministre Giuseppe Conte, president del Moviment 5 Estrelles, va afirmar que “al programa de la coalició hi ha de ser el no a l’enviament d’armes a Kíiv”.

Conte exigeix que el no a l’enviament d’armes a Kíiv formi part del programa del centreesquerra

La secretària del Partit Democràtic, Elly Schlein, va respondre unes hores després, durant el míting de clausura de la F esta dell'Unità, reiterant el suport al “país agredit”, tot i que també va reclamar un esforç diplomàtic més gran per part d’Europa. No n’hi va haver prou per frenar la tempesta, entre altres coses perquè abans de l’estiu el mateix Conte ja n’havia provocat una altra afirmant a Nàpols que “estan construint una amenaça russa per convence’ns que ens hem d’armar fins a les dents”.

Schlein té, a més, el debat dins del seu propi partit. L’ala moderada del PD pressiona per mantenir una posició inequívoca de suport a Ucraïna, fins al punt de posar en qüestió la mateixa viabilitat d’una aliança amb el Moviment 5 Estrelles que fa mesos que la secretària intenta construir. La diputada Lia Quartapelle, una de les veus més atlantistes del partit, va qualificar les posicions de Conte de “delirants”, i encara va anar més lluny: “No és un aliat, sinó un sabotejador”.

Però les tensions internes també funcionen en la direcció contrària. A la mateixa Festa dell'Unità, la secretària de les Joventuts Democràtiques del PD, Virginia Libero, de 28 anys, va llançar una proclama contra els plans de rearmament europeu: “No serem nosaltres els soldats de les vostres guerres”. I va afegir: “Si aquestes dretes ens porten a un conflicte real, aneu vosaltres a les armes, perquè nosaltres organitzarem els desertors”. Qualsevol que acabi liderant la coalició de centreesquerra tindrà, per tant, problemes seriosos per trobar un equilibri sobre Rússia i Ucraïna.

La qüestió russa també s’ha convertit en un dels arguments d’una part dels centristes per atacar uns i altres. Fa mesos que Carlo Calenda, líder d’ Acció, acusa de filorrussisme tant sectors de la dreta com Conte. A Vannacci l’ha batejat com el “ caporal rus”. Aquesta setmana va ser encara més dur amb Salvini: mentre els caces italians defensaven el cel europeu d’una incursió de drons russos, va dir, “el traïdor a la pàtria Salvini s’abaixava els pantalons davant Putin”.

Salvini incomoda Meloni reunint-se amb l’ambaixador rus i demana tornar a comprar gas a Moscou

A un any de les eleccions, molts a la política italiana tenen un motiu més per voler que la guerra d’ Ucraïna s’acabi com més aviat millor.