Zohran, dona’m dia i hora

En lloc de fer un cafè amb Juan Roig, l’amo dels Mercadona que assorteixen la classe mitjana espanyola vinguda a menys, l’alcalde Jaume Collboni ha xerrat amb Zohran Mamdani, alcalde de Nova York. Balanç prometedor: impulsar una xarxa de “comerços assequibles” al barri de la Marina de Barcelona. Miau, marramiau...

Si hi dona suport Mamdani, no pot ser un projecte forassenyat! Tenim davant el far exitós de l’esquerra universal –Partit Comunista xinès a banda–, per això el president Sánchez té cita dimecres amb l’alcalde de Nova York, aprofitant l’Assemblea General de l’ONU. De passada, dic jo, seria oportú parlar amb els que de debò tallen el bacallà per aclarir qui ha estat el geni de l’estratègia –i les revenges– que li ha muntat la punyalada de Ceuta...

El novell Mamdani és el nostre guru: guanya a Berlín, guia Collboni, té cita amb Sánchez...

Invocant Mamdani, l’esquerrana Elif Eralp ( Die Linke) pot convertir-se en la primera alcaldessa de Berlín aliena als dos grans partits alemanys. De nou, “l’assequible” (en aquest cas, l’habitatge).

Ara tots som Mamdani?

Fer assequible l’habitatge, la cistella de la compra, la universitat, el dentista, el museu Lázaro Galdiano i els xiringuitos de platja és un objectiu capital, que tots compartim. Electors i electes. El diagnòstic és comú: si la classe mitjana continua depauperant-se, adeu progrés, hola foscor.

Elegit al novembre, Mamdani és un meló per obrir i, com tots els alcaldes no republicans de Nova York, seria el nostre candidat a la Casa Blanca si dels europeus depengués. Urgeixen esperances, sí, però en el cas de les urbs europees –on hi ha xarxa social­, a diferència de Nova York–, això que el sector públic vengui fruita i reemplaci el sector privat...

Ahir mateix, en aquest diari, el pregoner de la Mercè, Toni Falgueras –conjuntament amb la seva filla Meritxell–, que té un celler a Sants assequible des del 1895, es lamentava: “Mantenir aquests negocis requereix molt sacrifici i es fa difícil amb tanta trava burocràtica; els permisos, les inspeccions, la dificultat de fer una petita obra, fan que tot resulti més complicat”.

Doncs això. The garlic soup.