El futur és una capsa de bombons

En una entrevista al diari The Sunday Times el president Carles Puigdemont ha parlat de què farà quan torni, suposant que finalment s’apliqui la llei d’Amnistia, sotmesa a tota mena de retards, ajornaments i sabotatges. Puigdemont anuncia que recorrerà el país per “submergir-se en la Catalunya actual”, que no és ben bé la mateixa que la de l’any 2017.

A banda dels robatoris tradicionals de coure i de la tendència a buscar sempre culpables externs, una de les coses que tampoc no han canviat és que Catalunya continua sent decisiva per a l’aritmètica electoral d’Espanya. La prova és que els líders de tres partits estatals han coincidit en un cap de setmana d’intensa activitat propagandística. Santiago Abascal va visitar Lleida i, segons la crònica del diari Segre , va revisar creativament el mapa dels nostres conflictes. “La polèmica entre castellans i catalans ja no té sentit perquè tots els espanyols comparteixen exactament la mateixa amenaça, que és la invasió migratòria”, va dir mentre els responsables de les xarxes socials de Vox s’encarregaven de difondre vídeos en què molts joves s’acostaven a Abascal –“¡Una foto, Santi!”– amb una simpatia que ja veurem com acaba quan, en un futur que no sabem si serà immediat, tornem a votar.

Abunden els actes de partit pensats per afalagar la pròpia militància

El futur continua sent un territori fàcil de manipular. El lema de la festa socialista de la Rosa, celebrada a la Pineda de Gavà, ens ho recordava: “La força del nostre futur”. Potser perquè, malgrat l’entusiasme dels presidents Pedro Sánchez i Salvador Illa, el present no ha deixat de ser una cursa d’obstacles, no sempre comprensibles ni ben gestionats. Els dos líders socialistes van apostar per camises blaves, la de Sánchez més fosca que la d’Illa, i per uns discursos triomfalistes i combatius que nopodien convèncer els assistents, perquè ja estaven convençuts. Una de les agrupacions socialistes convocants pro­posava un menú de 20 euros amb amanida del temps, paella de mar i muntanya (amb el simptomàtic asterisc de “sense porc”) i l’alternativa d’una paella vegana.

Al parc del Centenari de Badalona, la Fiesta de las Migas organitzada pel PP va contraprogramar amb un cartell de primeres espases de retòrica desigual: Alberto Núñez Feijóo, Xavier García Albiol i Alejandro Fernández, autor d’aforismes tan inspiradors com que ser catalans és la millor manera de ser espanyols. El lema de la festa va ser objectivament realista: “ El cambio està más cerca”. És un pronòstic amb moltes possibilitats de complir-se i que té l’astúcia de no definir de quina mena de canvi estem parlant quan parlem de canvi.

La tradició moderna de la política espanyola ha rebregat el concepte canvi fins a la nàusea. Per no perdre l’esperança, doncs, sempre podem recordar els clàssics i Heràclit, que ja ens va explicar que, en aquest món, l’únic permanent és el canvi.