El robatori de cable de coure arriba als carregadors de cotxes elèctrics

Un dia sí l’altre també, el robatori de coure està provocant serioses incidències en la xarxa ferroviària catalana. Només de gener a juny d’aquest any es van registrar 152 assalts, el doble que l’any passat. La setmana passada els Mossos van detenir sis persones a punt d’actuar a les vies de tren i la situació ha arribat al punt que el Ministeri de Transports ha aprovat una partida extraordinària de 17 milions per adquirir 70 quilòmetres de cable i pal·liar l’efecte dels robatoris a l’R3 (que connecta l’àrea metropolitana amb el Pirineu passant pel Vallès Oriental i Osona), una de les més castigades. I el fenomen s’estén. Els lladres de coure han convertit els punts de recàrrega en un altre dels seus objectius.

“De moment no està afectant un percentatge de carregadors gaire alt, però sí que ens preocupa perquè té un impacte molt negatiu en l’experiència dels usuaris, perquè genera molt soroll entre ells i perquè, lògicament, volen una fiabilitat en el servei”, manté Pol Olivella, responsable de mobilitat elèctrica d’ Endesa, un dels operadors afectats pel robatori de coure.

Els operadors estan provant fundes antitall a les mànegues, GPS i marques forenses

Durant els últims anys, Endesa ha registrat 33 incidents vandàlics a Catalunya, un terç dels comptabilitzats a Espanya, principalment a la província de Barcelona (14 casos) i Tarragona (deu casos).

Els lladres busquen carregadors d’alta potència perquè el gruix de coure és més gran, aparquen el vehicle fora de l’àrea de control de les càmeres de vigilància –en el cas que el punt de recàrrega en tingui– i normalment es mouen en parella o en grups de tres. No importa l’operador. Tampoc si el punt de recàrrega no és en un polígon comercial o en una altra ubicació, però sí que els prefereixen allunyats de zones habitades. El robatori amb prou feines dura un minut. Les càmeres de seguretat n’han gravat uns quants. Mentre un dels assaltants es penja de la mànega, l’altre la talla amb una cisalla tan a prop com sigui possible de la màquina, per emportar-se la màxima longitud de cable. Cada centímetre compta quan venen el material robat.

“Fa tot just un mes, vaig anar a l’estació de càrrega de Zunder a l’Ametlla del Vallès. Els vuit connectors estaven tallats, em vaig desplaçar fins a Granollers i tampoc no funcionaven... En quinze dies van reposar les mànegues de l’Ametlla del Vallès i les van tornar a tallar totes”, explica Albert Sagarra, delegat de l’ Associació d’ Usuaris de Vehicles Elèctrics ( AUVE) a Barcelona i Catalunya, on l’entitat compta amb uns 3.000 representats. “Cada punt no operatiu és una oportunitat perduda, es converteix en un problema per als usuaris i el dany és molt greu proporcionalment parlant; pel poc que els lladres guanyen amb el coure de cada mànega causen un prejudici moltíssim més elevat”, insisteix Sagarra. Segons els càlculs de l’entitat, als operadors els entre tres i quatre metres de mànegues que roben els costen uns 600 euros, “i pel que sabem els lladres en treuen uns 50 euros, en el millor dels casos uns 90”, explica.

Cada robatori deixa sense servei el punt de recàrrega vandalitzat entre una setmana i quinze dies. “Cada vegada cal demanar mànegues noves i els operadors no sempre en tenim estoc disponible; quan en tenim, s’han de muntar... Poden passar fàcilment dues setmanes”, reconeix Olivella. En el cas d’ Endesa, les últimes incidències les han registrades als punts de càrrega del Gros Mercat de Figueres, a l’ Eurospar de Llançà, a les Franqueses del Vallès i al Gros Mercat de l’Hospitalet de Llobregat. Fa unes setmanes en un hub de càrrega d’un altre operador al centre comercial Parc Vallès de Terrassa­ van tallar sis de les14 mànegues acabades d’instal·lar i que encara no s’havien estrenat­.

Des de fa mesos els operadors estan provant i avaluant mesures per reduir els robatoris. Per exemple, es comencen a instal·lar les fundes antitall. Al doblement saquejat punt de recàrrega de l’Ametlla del Vallès l’operador ja hi ha instal·lat aquestes fundes amb cables d’acer i recobertes amb una lona especial que les fa molt més resistents no només als talls de cisalla, sinó també als talls amb serra radial, perquè s’enreda amb els fils de la lona.

“També s’estan aplicant altres sistemes, com recobrir les mànegues amb una marca forense que facilita localitzar el material o dispositius GPS”, explica Sagarra. Reposar cadascuna de les mànegues amb aquests sistemes de seguretat suposa una inversió d’entre 3.000 i 4.000 euros. I a aquests costos cal sumar-hi la pèrdua d’ingressos per cada dia que el punt de recàrrega està fora de servei, que els operadors estimen en uns 150 euros diaris.

Olivella manté que la xarxa de recàrrega és ara molt més extensa i, malgrat els robatoris, “els usuaris sempre poden anar a un altre carregador a 20 o 30 quilòmetres”, però adverteix que, si els robatoris van a més, podrien comprometre la sostenibilitat del negoci, “perquè estem en un procés inicial, necessitem més cotxes elèctrics i més punts de càrrega, i si aquest sobrecost va a més pot perjudicar la implantació”, manté.

Al seu torn, Sagarra adverteix que de vegades els lladres no es limiten a un sol punt de recàrrega. “Ara s’estan donant casos de rutes i tallen mànegues en diversos punts d’una mateixa zona, cosa que causa seriosos problemes als conductors de cotxes elèctrics”. Els usuaris s’organitzen en grups a les xarxes socials també per informar dels problemes que es troben a la xarxa de punts de recàrrega. En el tema de robatoris en ruta el més sonat és el que es va registrar entre Palència i Burgos. “Van anar parant a totes les estacions­ de càrrega, fins que es va avisar la Guàrdia Civil i els agents van esperar als lladresal següent punt de recàrrega,on els van detenir”, explica Sagarra.

Segons l’últim baròmetre de l’electromobilitat de l’ Associació Espanyola de Fabricants d’ Automòbils i Camions ( Anfac), corresponent al segon trimestre del 2026, del total d’11.940 punts de recàrrega d’accés públic de Catalunya (56.682 a tot Espanya), 3.628 (17.821 en total) estan fora de servei, o bé perquè estan en mal estat, avariats, o perquè encara no han pogut connectar-se a la xarxa de distribució elèctrica. Les xifres per a l’estudi s’han extret de la informació proporcionada pels mateixos usuaris.

A més de demanar més mesures de seguretat, Sagarra també reclama als Mossos d’Esquadra que en el robatori de cable de coure diferenciïn els casos que es registren a la xarxa ferro­viària dels dels carregadors perquè consideren que pro­porcionalment el dany que causen aquests robatoris és més elevat.