Els consellers executius de l’Ibex cobren 67 vegades més que un empleat

La distància entre el que cobra un conseller executiu d’una empresa de l’Ibex-35 i un dels seus empleats s’eixampla. Segons l’Informe Anual de Remuneracions dels Consellers publicat ahir per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), aquesta bretxa va assolir les 67 vegades el 2025 entre les cotitzades espanyoles de més valor, davant les 22 vegades de les companyies que no formen part de l’índex. El múltiple s’ha incrementat respecte a l’any anterior, quan era de 55 vegades en el cas de l’Ibex i de 18 vegades per a la resta de cotitzades. Des que les companyies estan obligades a publicar aquesta ràtio, el 2021, l’indicador no havia assolit mai un nivell tan elevat.

En l’últim exercici els consells d’administració de les cotitzades espanyoles van cobrar, de mitjana, un 26,4% més, fins a assolir els 5,4 milions d’euros. Tot i això, aquest increment està distorsionat pel pagament de 78 milions en retribucions extraordinàries per part de Telefónica. Sense aquest efecte, l’augment s’hauria situat en el 10,3%. La remuneració mitjana per conseller va ser de 477.000 euros anuals, un 12,2% més que l’any anterior. Concretament, la retribució dels consellers executius es va elevar un 26,3%, fins als 2,4 milions, mentre que la dels no executius va caure un 1,14%, fins als 173.000 euros.

La retribució dels membres dels consells de les empreses cotitzades va augmentar un 12%

A les cúpules de les grans empreses també hi persisteix la bretxa de gènere, però la remuneració d’unes quantes grans directives altera aquesta estadística. El 2025 les conselleres executives van cobrar, de mitjana, un 1,9% menys que els seus homòlegs homes. La di­ferència, però, varia notablement entre les empreses de ­ l’Ibex-35 i la resta de cotitzades: en les primeres, les dones van cobrar de mitjana un 51,6% més que els homes, mentre que en les segones van percebre un 48,6% menys.

La CNMV atribueix aquestes diferències al fet que només hi ha tres dones amb funcions executives als consells d’ad­ministració de les companyies de l’Ibex-35. Hi figura la pre­si­denta de Banco Santander, Ana Botín, amb una retribució que va ascendir a 18,5 milions d’euros el 2025, i que representa el 71% de tota la remuneració percebuda per les conselleres executives de l’índex.

Respecte a la presència de dones als consells, van repre­sentar el 37,4% del total en les cotitzades, 1,1 punts percentuals més. A l’Ibex-35 el percentatge va ascendir al 42,1%. En conjunt, les conselleres executives han assolit el 10,3%, dos punts més. En els càrrecs d’alta direcció, les dones van ocupar el 25,6%. Tot i això, les dades de la CNMV posen en relleu que el 40% de les directives es concentra en àrees com afers jurídics, recursos humans, comunicació i auditoria interna. “Al contrari, els departaments amb menys presència femenina són els d’estratègia, financer i negoci”, apunta l’organisme.

Pel que fa a la independència dels membres del consell, la CNMV també indica que el 69,7% de les societats de l’Ibex-35 van mantenir almenys la meitat dels membres del consell com a independents, cosa que es tradueix en una caiguda de tres punts percentuals en comparació amb el 2024.

D’altra banda, el percentatge de presidents de l’ òrgan d’administració amb la categoria d’executius es va elevar tres dècimes i es va situar en el 46,9%. I el percentatge de consellers independents que van ocupar el càrrec de president del consell va avançar fins al 12,4%, davant el 10,3% de l’any anterior.