Els riscos de pujar fotos dels nens: el depredador sexual està a l’aguait

Nens somrients a la platja, menjant, jugant, llegint, ballant. Petits amb altres petits cantant, dormint, bufant espelmes pels seus aniversaris i pels aniversaris d’altres, Nadal, festivals infantils, casaments, excursions... Un de cada quatre pares i mares espanyols comparteixen les fotografies de vida dels fills a internet, una xifra superior a la mitjana europea, que se situa en el 20%. El 95% dels pares no havien demanat permís als fills abans de publicar-les.

Aquestes són algunes de les dades de l’informe Créixer a l’aparador digital, claus per prevenir el sharenting o sobreexposició dels nostres fills a internet , elaborat per Aldees Infantils. L’informe recorda que els nens i els adolescents tenen dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de les dades personals. La difusió de moments íntims o incòmodes sense el seu permís pot provocar vergonya, malestar, pèrdua de confiança i conflictes familiars i dificultar la construcció de la identitat, assenyala el treball.

La sobreexposició no procedeix només de la família, sinó també de centres educatius, campaments, clubs...

A les imatges difoses pels adults s’hi afegeixen les dades que recopilen assistents virtuals, joguines intel·ligents, rellotges connectats, aplicacions i ­plataformes educatives sobre les veus, les ubicacions, els hàbits, les preferències i els patrons d’aprenentatge. Combinada, aquesta informació pot configurar un perfil molt detallat de cadascun que es fa servir per personalitzar continguts i publicitat, allargar el temps d’ús i influir en decisions de consum, detalla el treball.

La sobreexposició no procedeix només de mares i pares. Altres familiars, centres educatius, campaments, clubs esportius, mitjans de comunicació, administracions i entitats privades també poden difondre imatges de menors. Aldees Infantils SOS també alerta de l’anomenat sharenting institucional i recorda que cap finalitat informativa, de comunicació o de màrqueting no es pot situar per damunt de la protecció de la infància i del seu interès superior.

Publicar una imatge implica perdre’n part del control. Encara que el perfil sigui privat o el missatge sigui temporal, el contingut pot descarregar-se, capturar-se, reenviar-se, reutilitzar-se per crear perfils falsos, fer-se servir en situacions de ciberassetjament o aportar informació útil per al grooming (contacte d’adults amb menors a internet mitjançant enganys amb finalitats sexuals). Un uniforme escolar, una façana, una localització reconeixible o una rutina familiar poden revelar on estudia o on viu una persona i quins hàbits té.

“En qualsevol lloc en línia on hi hagi nens hi haurà depredadors sexuals”, adverteix Eduardo Casas, subinspector del grup IV de protecció al menor de la unitat central de ciberdelinqüència de la Policia Nacional. I la IA agreuja aquest risc. A partir d’una imatge real, eines cada vegada més accessibles poden crear falsos nus o escenes sexualitzades i utilitzar-los per humiliar, extorsionar o fer xantatge. “Els pederastes poden entrenar aquests programes amb fotos reals per crear imatges d’explotació sexual infantil”, assenyala Casas, el consell del qual a les famílies és taxatiu: “No pugeu fotos dels fills a internet”.

L’experta en sharenting Natalia Díaz crida l’atenció sobre la responsabilitat dels que consumeixen publicacions quotidianes que mostren la vida privada de nens i nenes a les xarxes socials: “Quan consumim aquesta mena de contingut, ens convertim en una mena de voyeurs de la vida íntima d’altres persones. Però són nens i nenes que veiem, que no han decidit tenir espectadors ni participar en un programa de telerealitat”. No compartir, no posar m’agrada i denunciar les publicacions que exposen, ridiculitzen o vulneren els drets d’un menor també són maneres de protegir la infància.