Addicció al mòbil: “El meu fill, universitari, hi ha arribat a passar 14 hores al dia enganxat”

Esportista, estudiant universitari, amb el cap “ben posat” i addicte al telèfon mòbil. La vida del fill de Pere Gomés es va anar complicant quan va aparèixer l’smartphone. L’any passat hi va arribar a passar 14 hores enganxat. No dormia i el rendiment va baixar. I va acabar necessitant ajuda psicològica i psiquiàtrica i, fins i tot, medicació per apaivagar l’ansietat. El seu cas, detallat per Gomés al programa El món a RAC1 , evidencia la importància de regular els usos de les pantalles a favor del benestar psicològic i físic dels menors. La Generalitat ha elaborat una guia de recomanacions a partir de l’anàlisi de gairebé 700 estudis i informes internacionals i ha avisat que l’ús de pantalles causa danys “irreversibles” als menors.

El mòbil va arribar a la vida del fill de Gomés als 14 anys per “pressió social”, tot i que “al cap de tres mesos va acabar estampat contra una paret”, explica el pare als micròfons de RAC1. “ Vam descobrir coses que no havien de ser al mòbil”, apunta. Però quan va arribar el telèfon ja feia dos anys que les pantalles eren a la seva vida, admet el progenitor. Perquè era habitual jugador de videojocs, com Fortnite . Després va passar dos anys sense mòbil i llavors n’hi van lliurar un que només podia fer i rebre trucades, però reconeix que això li va crear al seu fill un “problema d’integració”. “Era el rar”, resumeix Gomés, que lamenta que avui aquest aïllament encara és pitjor.

L’edat d’accés al primer smartphone és de 10,8 anys; dels 14 als 18 anys s’hi estan 4,8 hores al dia connectats

“El meu fill és intel·ligent, biatleta, estudia a la universitat i té el cap ben posat”, explica el pare. Però, a priori, aquesta bona base no el va salvar de passar l’any passat 14 hores al dia al mòbil. Estudiava a la universitat i treballava, obligacions que no va desatendre, assegura Gomés. Però el rendiment va començar a baixar perquè es passava “tota la nit amb el telèfon”. Davant aquesta situació, la família va dir prou i van decidir buscar ajuda.

El noi ja havia rebut ajuda psicològica el 2023, però, veient que la situació no millorava, van tornar a demanar ajuda i fa vuit mesos que va al psicòleg cada 15 dies, i al psiquiatre, una vegada al mes. A més a més, ha de prendre medicació per “reduir l’ansietat”.

El cas d’aquest jove evidencia la importància de regularles pantalles i actuar en les ­aplicacions, reclama Gomés. Perquè l’addicció a les pantalles en edats tan primerenques fa que els joves redueixin el contacte social “real”. Avui aquest jove està en via de recuperació i se n’acaba d’anar d’Erasmus.La teràpia, afirma el pare, l’ha ajudat­ a ser més conscient del problema que li causa l’smartphone.

L’actualització de la guia Les tecnologies digitals en la infantesa, l’adolescència i la joventut , que ha suposat la revisió de més de 650 documents internacionals per part d’un grup d’experts i membres de l’ Administració catalana, recull dades sobre l’ús de pantalles. Així, entre la població jove, el 82,4% disposa de telèfon mòbil propi. La disponibilitat d’aquest dispositiu augmenta amb l’edat: del 51,6% a primària al 92,8% a l’ESO. L’edat d’accés al primer mòbil entre els joves de 10 a 20 anys és de 10,8 anys, i el 92,55% en tenen almenys un i perfil a les xarxes socials.

Internet és un terreny adobat. L’alumnat dels 14 als 18 anys està­ connectat a la xarxa per lleure una mitjana de 4,8 hores cada dia en jornades laborables i de 6,7 hores els caps de setmana. Respecte als videojocs, la pre­valença és del 84,9%, més alta en els nois, que de mitjana hi dediquen­ més de dues hores cada dia.