Els gasos emesos des del 2015 han empitjorat les onades de calor a Europa

Un nou estudi científic conclou que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle que es van registrar des del 2015 (any que es va signar l’ Acord de París contra el canvi climàtic) van contribuir a augmentar les temperatures mitjanes diàries durant l’onada de calor de l’estiu del 2025 a Europa. Els investigadors han trobat proves sòlides que els gasos d’efecte hivernacle emesos al llarg d’aquests deu anys han intensificat les últimes onades de calor a Europa.

Fins i tot estimen que l’onada de calor del juny del 2025 va ser aproximadament 0,34°C més càlida a escala europea del que ho hauria estat sense les emissions. I per això han fet servir la intel·ligència artificial generativa per superar algunes de les limitacions de l’atribució que fins ara comportava l’anàlisi dels esdeveniments extrems.

El deteriorament de la situació es produeix malgrat els compromisos de l’Acord de París

L’estudi vol remarcar la paradoxa que suposa que les últimes onades de calor a Europa s’han vist intensificades pels gasos d’efecte hivernacle emesos des que les nacions es van comprometre a limitar l’escalfament global en virtut de l’ Acord de ­París del 2015.

Les conclusions de l’estudi posen en ­relleu, per tant, que els gasos emesos només l’última dècada ja tenen un impacte directe i me­surable en la magnitud dels de­sastres climàtics actuals.

El treball apareix publicat a la revista Geophysical Research Letters . “Hem trobat proves sòlides que, si l’onada de calor europea de l’estiu del 2025 s’hagués produït sense les emissions ­generades des del 2015, molt probablement hauria estat menys intensa”, va afirmar l’autor ­principal, Jared Trok, estudiant de doctorat en Ciències del Sistema Terrestre a l’Stanford Doerr School of Sustainability. “Aquest resultat no és exclusiu de l’onada de calor del 2025, sinó que també serveix per explicar la setmana més calorosa de cada any a Europa des d’almenys el 2021”, assenyala.

“L’estudi denota la creixent evidència que hi ha una estreta relació entre el continu creixement de les emissions globals i la intensificació de les onades de calor d’estiu a Europa entre el 2021 i el 2025”, valora María ­José Sanz, directora del Centre Basc d’ Investigació sobre Canvi Climàtic (BC3), en declaracions recollides per la plataforma SMC España. Tot això “reforça els estudis que ja hi ha i la necessitat ineludible i urgent de reduir les emissions i, fins i tot, les concentracions de gasos d’efecte hivernacle ja presents a la nostra atmosfera”.

“Es demostra que fins i tot les emissions només dels últims deu anys ja han tingut un efecte clar en les onades de calor a Europa des del 2021, incloent-hi les més recents, que han estat les més intenses i llargues”, va indicar, per la seva banda, Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project i investigador en cap del Centre de Ciències del Clima Csiro a Canberra ( Austràlia).

Altres valoracions destaquen que és un “recordatori alarmant” que les vastes quantitats d’emissions gasos d’efecte hivernacle “han continuat creixent globalment des que ens vam comprometre a estabilitzar el clima dins del marc de l’ Acord de París”. L’estudi és una “altra crida de la ciència per accelerar el procés de descarbonització de les nostres economies a un pas molt més ràpid de l’actual”, diu Canadell.

Durant molt de temps els científics han estudiat si la crema de combustibles fòssils des de la revolució industrial, a mitjans del segle XIX, ha contribuït als canvis en les temperatures mitjanes globals i a altres aspectes del clima terrestre.

Les troballes actuals subratllen la necessitat de preparar-se per a condicions meteorològiques més extremes, fins i tot si s’aconsegueixen els objectius polítics de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.