La primera persona morta de la història

La primera persona de la història que va morir devia estar molt confosa. L’observació és de @ImAVeteran_. Aquí la desenvolupem: si abans no s’havia mort ningú, què havia de saber aquesta primera persona què és anar-se’n al canyet, que ets mort després de la vida, que durant la vida estàs morint.

Baixada al terreny darwinista, la filosofada és complicada. Si avui és difícil discernir quins dels nostres polítics i futbolistes mereixen ser considerats persones, més ho és dir qui va ser la primera entre primats ancestrals, homínids diversos, Australopithecus i Homo sapiens.

Cal transcendir, anar a l’àmbit de la fe. La doctrina cristiana diu que Abel va ser el primer a morir i en enfrontar-s'hi. “He wasn’t abel to process it”, diu @MystiqueDsgn, jugant amb el nom propi i l’expressió able to, de l’anglès capaç de.

La gent no està per històries: “Abel no va morir, va ser assassinat”, puntualitzen un munt d’usuaris d’X a tot aquell que esmenta el segon fill d’Adam i Eva. Bé, d’acord, deixem-ho en què va ser el primer d'anar-se’n a l’altre barri. Un cop allà, com podia entendre que era mort? Més confusió encara deuria sentir en aquest altre barri, encara indefinit, sense res a fer. Uns llimbs, perquè fins que Jesucrist no ens va salvar, no hi havia qui pugés al cel.

Allà, l’Abel tot sol uns segles, a més. Perquè la següent persona a morir devia trigar força. Visitem, si no, el llibre del Gènesi i les edats que “documenta” i diu que van arribar els primers engendrats, tan vells com el timbre d’una piràmide:

–Matusalem: 969 anys.

–Jèred: 962 anys.

–Adam: 930 anys.

–Set: 912 anys.

–Quenan: 910 anys.

–Enós: 905 anys.

–Mahalalel: 895 anys.

–Leo Messi: 818 gols (sense comptar penals).

–Cristiano Ronaldo: 795 gols (sense comptar penals).

–Lèmec: 777 anys.

Més solitud sentiria encara tenint en compte que la traïció de Caín a Abel es va produir, segons el Gènesi, abans que Adam complís 130 anys. Perquè d’aquesta classificació d’edats es dedueix que el segon mort de la història és Adam. És a dir, Abel se'n va de casa dels seus pares per acabar el seu pare, de 930 anys, vivint a casa del seu fill.

Oh, però Déu ja va amenaçar Adam que si menjava del fruit de l'arbre del coneixement moriria, diuen a X per assegurar que Abel havia de saber què era morir-se. A veure, no. Si Déu hagués dit “deixaràs de viure”, d’acord. Però “moriràs”, si no saps què és morir-se, és com dir-li a la primera persona que va fer foc que, si el toca, es cremarà.

Oh, és que també li va dir “ets pols, i a la pols tornaràs”. Tampoc. No era el llapis més afilat de l’estoig. Si no sabia què era morir-se, com havia de saber què és una metàfora. A més, si dorms poden entrar els lladres a casa teva i robar-te el rellotge d’or de la tauleta de nit sense adonar-te’n. Però una persona que mentre dorm li foten una costella per crear Eva, no demostra ser gaire desperta.

I els animals? Que no veien que morien els animals?  Vivien segles, com ells! Que no en menjaven? Vivien del camp, eren vegetarians...

Acceptem una cosa, però. Tanta confusió devia experimentar Abel com Caín. El que mata necessàriament ha de saber que mata. La ignorància del trànsit de la vida a la mort val pels dos, i a Caín li podem imaginar un “va, Abel, deixa de fer el ruc i aixeca’t”.

Així que, sí, qui va morir per primer cop en la història devia estar confós. A nosaltres això rai, sabem que la meta del nostre camí és la mort. Que si de cas hem de tenir cura dels immortals i que si els fills de Jordi Hurtado han de pensar quin món li deixaran a Jordi Hurtado, nosaltres hem de començar a pensar quin món li deixarem a la IA.