Lleó XIV porta a França el seu missatge sobre el futur d'Europa

Abans d'abandonar Tenerife, el juny passat, monsenyor Paul Richard Gallagher, el “ministre d'Exteriors” del Papa, confiava: “Serà molt complicat per a França estar a l'altura del que hem vist aquí”.

Ha arribat el moment de comprovar-ho. L'èxit del viatge a Espanya ha esperonat els organitzadors de la visita que comença demà a París, una missió que travessa alguns dels grans debats polítics, socials i culturals del moment.

El viatge a França servirà també al Papa de Chicago per prendre el pols a un cert retorn de la religió a Europa —a França fins als baptismes d'adults tornen a créixer— i enviar un missatge al continent. Emmanuel Macron ho espera amb la gran deferència que ja va mostrar durant la seva audiència al Vaticà del passat 10 d'abril, convençut de trobar en el Pontífex un interlocutor pròxim en alguns dels grans assumptes del moment, des de la intel·ligència artificial fins a la centralitat política de la Unió Europea. Durant l'organització també hi hauria hagut algunes diferències de criteri, amb la Secretaria d'Estat vaticana atenta a evitar que el Papa quedés massa embolicat en l'afany de “grandeur” del cap de l'Elisi i a mantenir diferenciades la dimensió política de la visita i la pastoral.

Les etapes seran París, Lourdes i Metz. Són diversos els elements que converteixen aquest viatge al cor de la laïcitat europea en una cita que va molt més enllà de la vida de l'Església. El primer salta a la vista: París. Jorge Mario Bergoglio havia evitat trepitjar la capital francesa i va preferir visites a altres llocs de França, com Estrasburg i Marsella. Quan Emmanuel Macron el va convidar a la reobertura de Notre Dame, restaurada després de l'incendi del 2019, el Papa argentí va declinar la invitació i va preferir viatjar pocs dies després a Ajaccio, a Còrsega.

Robert Francis Prevost, en canvi, ha recuperat la tradició de començar els viatges apostòlics per les capitals, com ja va fer a Ankara i Madrid, per desplaçar-se després a altres punts del país. La seva primera parada serà l'Elisi, on pronunciarà un discurs que anirà directament al cor de diverses qüestions candents. Algunes d'internacionals, en les quals hi ha una àmplia sintonia amb Macron, començant pel Líban; i potser també altres ètiques, com l'avortament i el final de la vida, on les posicions són molt diferents.

Com expliquen fonts de l'Elisi, s'ha renunciat a alguns elements del “protocol republicà” reservat a les visites d'Estat, com la cerimònia militar a Los Inválidos, l'homenatge davant la tomba del Soldat Desconegut sota l'Arc de Triomf o el recorregut pels Camps Elisis amb una escorta a cavall de la Guàrdia Republicana. Tot això, expliquen, “no estava adaptat a la visita del Papa”. També hi va haver negociacions sobre Notre Dame: segons va revelar La Croix, Macron hauria volgut acompanyar el Pontífex i mostrar-li les feines de restauració, però el Vaticà va preferir mantenir el caràcter estrictament religiós de la visita a la catedral.

El Vaticà va frenar part del desplegament previst per Macron per preservar el caràcter pastoral de la visita

També divendres, al Vaticà s'espera amb especial atenció el discurs que el Pontífex pronunciarà davant la Unesco. La intel·ligència artificial serà en el centre d'una intervenció que arriba en un moment especialment delicat. Lleó XIV ha convertit la qüestió tecnològica en un dels eixos del seu pontificat, com demostra l'encíclica Magnifica Humanitas, i el debat ha adquirit encara més pes davant les advertències sobre els riscos de la IA llançades fins i tot des de les mateixes empreses que lideren el seu desenvolupament.

Macron tampoc no participarà en el gran bany de masses previst per a dissabte a la tarda a la plaça de la Concòrdia, on el Papa celebrarà una missa multitudinària per a la qual s'han inscrit prop de 600.000 persones. Tampoc no hi haurà cap membre del Govern a Lourdes, considerada l'etapa més estrictament pastoral del viatge.

El president francès reapareixerà, en canvi, dilluns a Metz, última etapa de la visita i probablement la de més contingut europeu. L'elecció de la ciutat, molt a prop de la frontera amb Alemanya, està carregada de simbolisme. Robert Schuman, un dels pares fundadors de la integració europea, va estudiar a Metz, va obrir allà el seu bufet d'advocat i va ser durant dècades diputat per la Mosel·la.

A Metz, vinculada a Robert Schuman, Lleó XIV tancarà el viatge reivindicant la construcció europea

Serà la continuació d'un discurs que el Papa ja va començar a esbossar a Madrid, quan va atribuir al Vell Continent una “vocació específica” i va demanar “d'impulsar el procés d'unió europea”, no com una potència enfrontada a les altres, sinó “com un do per a tota la família humana”.