Negocis sense escrúpols

Una societat avançada com la nostra no hauria de tolerar que la Maricarmen, una dona de 87 anys, amb mobilitat reduïda, vulnerable i amb una discapacitat del 50%, sigui expulsada de la casa on feia 70 anys que vivia. El dret a la propietat privada no es pot discutir i segur que hi ha llogaters que s’aprofiten de les escletxes de la llei per ocupar un habitatge de manera fraudulenta. D’excepcions n’hi ha moltes i és difícil generalitzar en un terreny tan complex com l’habitatge.

Però quedem-nos en aquest cas concret. Una empresa compra l’immoble on vivia aquesta anciana al barri del Retiro de Madrid i s’aprofita de l’escletxa legal que va suposar que elfebrer passat decaigués l’escut antidesnonaments per aug­mentar-li el lloguer. De 500 euros mensuals a 2.750. La dona, amb una pensió de 1.300 euros, es veu incapaç de pagar.L’empresa –no és ni una immobiliària convencional– el rebaixa a 1.650 euros, una quantitat insostenible per a ella. El Mi­nisteri d’Habitatge s’ofereix aleshores a mediar entre les dues parts, però l’empresa s’hi nega. A partir d’aquí s’emprenenels tràmits judicials que acaben en el desnonament. Punt final.

El Govern central ha presentat els darrers mesos tres diferents iniciatives al Congrés per buscar un acord que evités si­tuacions com aquesta. Totes han fracassat. Els grups que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez no es posen d’acord amb el PSOE per trobar una solució definitiva al problema de l’habitatge a Espanya.

I, mentrestant, hi ha moltes Maricarmen per tota la geografia espanyola que han viscut o estan a punt de viure una situació semblant. I fons d’inversió reconvertits en propietaris sense escrúpols­ i sense dignitat que volen guanyar més i més diners sense importar-los que hi hagi inquilins que es quedin en la misèria més abso­luta.

Això no és admissible. I és un fracàs de la política, però també de la nostra societat. Aquesta que mira cap a una altra banda en un cas com aquest i que se’n desentén perquè considera que no és problema seu.