El TC conclourà que el Suprem va interpretar l’amnistia de manera injusta

El Tribunal Constitucional es prepara per clavar una patacada al Tribunal Suprem per la seva interpretació de la llei d’ Amnistia, que va impedir d’aplicar-la als líders del procés, entre ells l’expresident Carles Puigdemont o l’exvicepresident del govern Oriol Junqueras. Després d’una mica més de dos anys des que la norma va ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat , l’ òrgan de garanties ja té tot preparat per estimar els recursos d’empara –probablement començarà el dia 6– i ordenar al Suprem que revisi la seva resolució per aplicar l’oblit penal. Els principals esborranys de sentència ja estan preparats.

Segons fonts del tribunal, el gruix de l’argumentació girarà al voltant de la vulneració per part del Suprem de l’article 24 de la Constitució, és a dir, el dret dels líders del procés a la tutela judicial efectiva; a obtenir una resposta judicial motivada i fundada en la llei, sense quedar en situació d’indefensió.

El bloc majoritari de l’Alt Tribunal afirma que el Suprem es va excedir en la interpretació de la llei

Però, a més, i en unió a aquesta vulneració, considera que la Sala Penal del Suprem també hauria vulnerat l’article 23, que recull el dret a la participació política, per impedir d’amnistiar els condemnats pel procés, que no han pogut exercir els seus drets polítics perquè estaven inhabilitats per sentència. També hauria anat en contra de l’article 25 de la Carta Magna, que estableix el principi de legalitat, per mantenir una condemna o causa penal oberta –en el cas, per exemple, de Puigdemont– quan una llei recull que aquestes causes han de quedar arxivades.

Respecte al tronc principal de l’argumentació del Constitucional, els magistrats que defensen l’estimació dels recursos d’empara consideren que el Suprem es va excedir en la interpretació sobre el delicte de malversació amb l’únic objectiu que no poguessin ser amnistiats.

En la llei, els legisladors van estipular diverses excepcions, és a dir, certes circumstàncies en què no es podia amnistiar un delicte encara que fos durant el període del procés (2011-2023) i per dirigents catalans que exercissin algun càrrec públic en aquell moment. Una d’aquestes excepcions era que estiguessin perseguits per delictes de corrupció que impliquin un benefici de caràcter patrimonial o enriquiment personal per al seu autor. El Suprem va interpretar que els líders independentistes van tenir un enriquiment personal, ja que van fer servir el patrimoni públic per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Les ponències favorables del TC consideren que el delicte de malversació porta implícit l’ànim de lucre, diferent del benefici personal. En aquest cas, els diners es van fer servir per organitzar el procés i el que la llei exceptua són casos de corrupció per dirigents catalans que no tinguessin a veure res amb l’organització del procés independentista.