El desnonament de la Maricarmen sacseja Madrid com a símbol de resistència

El dramàtic desnonament de la Maricarmen, una veïna de 87 anys expulsada del pis del ­barri del Retiro on vivia des de ­feia set dècades, va provocar ahir una catarsi social a Madrid que no es veia des dels moments més durs de la crisi del 2008. La imatge d’una àvia que no havia deixat mai de pagar la renda mentre l’evacuaven en llitera –després que fracassessin les negociacions amb un fons d’inversió– va congelar l’agenda pública de la capital i va concitar una mobilització transversal en què van confluir des de veïns i activistes fins a polítics i referents de la cultura. Un xoc frontal entre l’especulació i la vulnerabilitat urbana que no només va fer bullir els carrers, sinó que també va irrompre al ple del Congrés dels Diputats i va obrir una derivada política en forma de fractura entre el Govern central i els seus socis d’investidura.

Malgrat la forta pressió veïnal, la presència d’activistes i el ­rebuig testimonial del Sindicat de Llogateres, la comissió judicial va executar el desallotjament de la dona del número 46 del carrer de l’Alcalde Sainz de Baranda, l’habitatge on vivia des de fa 70 anys. Diversos sanitaris del Samur van treure la Maricarmen de l’edifici en una llitera entre crits de “no ­estàs sola” i “assassins”. Va ser traslladada en una ambulància a l’hospital Gregorio Marañón pel delicat estat de salut i en espera que els serveis socials li ofereixin una alternativa.

El desallotjament es va fer després de quatre ajornaments, malgrat que la dona no havia deixat mai de pagar

L’anciana s’havia subrogat al contracte dels pares, que era del 1956, de manera que mantenia un contracte de renda antiga pel qual pagava 500 euros de lloguer mensual i una pujada de preu exclusivament­ vinculada a la inflació.

Quan l’empresa Urbagestión Desarrollo e Inversión –darrere de la qual hi ha com a inversor un fons de capital– va adquirir l’immoble el 2018, va oferir a la ­Maricarmen comprar el pis per 250.000 euros. Davant la ­negativa, la proposta de la companyia va ser que hi continués de lloguer a un preu que quadruplicava el que pagava: de 500 a 2.750 euros, una xifra inassumible amb una pensió de 1.350 euros. Després la ­propietat va reduir l’oferta a 1.650 euros, un import que continuava estant fora del seu abast. Va ser aleshores quan l’empresa propietària va recórrer als tribunals per executar el desnonament. Era el 2022. En un primer moment la justícia va donar la raó a la llogatera, però el cas va escalar a l’ Audiència Provincial, que va resoldre a favor del fons d’inversió. La inadmissió del recurs per part del Tribunal Suprem el 2023 va posar en marxa una ordre de desallotjament que es va arribar a ajornar fins a quatre vegades abans d’executar-se definitivament. L’advocada de la dona, Beatriz Duro, va exhaurir totes les vies per frenar el procediment, però la jutgessa Elena Cortina Blanco va decretar l’execució emparada per la legislació vigent.

El desenllaç anava precedit d’hores d’extrema tensió. Des de la nit anterior desenes de persones van mantenir una vigília als baixos i a l’escala de l’immoble per provar d’impedir el desallotjament. Entre els assistents s’hi van comptar rostres coneguts del món de la cultura, com Ana Belén, Ignatius Farray, Rozalén i Marwan. La mateixa Maricarmen va baixar al carrer de matinada per agrair-los el suport: “Us dono les gràcies per aquest exercici que fareu de passar tota la nit dormint al carrer. (...) Us recordo molt i continuo sentint tot el vostre soroll. Sisplau, continueu, però no us feu mal els uns als altres”, els va transmetre.

A primera hora del matí un ampli dispositiu policial va acordonar els voltants de l’edifici, a tocar del parc del Retiro. La tensió va derivar en diverses càrregues contra els manifestants. I després d’una reunió de més de dues hores entre la comissió judicial, la lletrada i la propietat –en què fins i tot es va plantejar l’oferta d’un mecenes de l’àmbit cultural per sufragar el diferencial de la renda–, la part tenidora va rebutjar qualsevol acord. Un cop consumada l’expulsió, la defensa de l’afectada va denunciar que no se li havia concedit cap marge per retirar les pertinences personals.

La polseguera social va tenir rèplica a les institucions, amb l’Ajuntament, la Comunitat de Madrid i l’Executiu intercanviant-se retrets després de la incapacitat per donar una resposta a la Maricarmen.

El xoc fins i tot va escalar al ple del Congrés. Els socis d’investidura van qualificar el cas de “punt d’inflexió” i van exigir reactivar el decret antidesnonaments i actuar contra els fons d’inversió. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, es va defensar atribuint el problema a l’especulació immobiliària i va instar la majoria d’investidura a desbloquejar la legislació encallada a la Cambra. Però els seus socis es van limitar a amplificar la ruptura social amb el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, reclamant a la titular d’ Habitatge que desempolsegui el decret d’habitatge que el PSOE manté al calaix des del juliol i amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, reclamant a Rodríguez que abandoni la “suavitat” i “fiqui mà” al mercat, com va reclamar ahir la ciutadania, que no va poder impedir que, al quart intent, la Maricarmen fos desnonada.