Illa admet errors “greus i inacceptables” a PISA, però no aclareix els interrogants

El president de la Generalitat, Salvador Illa, no va aclarir cap dubte sobre els errors que es van cometre en la gestió de les proves PISA que van deixar Catalunya fora de la llista de l’OCDE. Va anar al Parlament per explicar les raons per les quals Catalunya va quedar fora de l’informe, però no va dir res més que el que ja se sabia, escudant-se que hi ha una investigació en curs després de l’obertura de tres expedients, dos a funcionaris i un a un alt ­càrrec. Respecte a la responsabilitat política, va assenyalar que s’havia destituït la secretària general d’ Educació, tot i que no va tenir res a veure directament amb l’elaboració de les proves.

Illa va descriure l’error com a “greu i inacceptable” i va ­assumir com a pròpia la gestió de la seva consellera d’Educació, ­Esther Niubó. Va explicar als diputats que l’afer s’ha investigat, que el Govern n’ha informat i que s’han aplicat mesures per millorar el procediment de les avaluacions. “Va ser un error d’interpretació i de supervisió per mancances dins de l’organització”, va resumir finalment.

“La consellera té la meva confiança i, tot i que ha posat el càrrec sobre la taula, un canvi de persones no aporta res”

Tot i això, les seves explicacions no van convèncer l’oposició, que majoritàriament li va retreure l’ocultació “injustificable” d’informació des que el ­Govern va estar al cas dels fets, el març del 2026. Alguns diputats van ­insinuar, sense donar proves, una implicació del Govern en l’exclusió d’alumnes amb dificultats de la prova, origen del problema, a fi de blanquejar els resultats. Junts, el PP, Vox i la CUP van demanar la dimissió de Niubó.

El president va respondre en la rèplica: “He dit la veritat, s’ho creguin o no, va ser un error en el procediment; la consellera té la meva confiança i, tot i que ha ­posat el càrrec sobre la taula, un canvi de persones no aporta res”, va defensar. Les preguntes van quedar en l’aire, fins i tot les de fàcil resposta i que no requerien saltar-se la investigació. Per què no en va informar el Parlament el març del 2026, quan el Govern va saber, a través del Ministeri d’Educació, que Catalunya quedava fora de l’informe per la falta de representativitat? Per què va ocultar aquesta informació fins a finals de juliol? Per què van deixar el Govern les dues responsables polítiques directes, la directora general de Currículum i la secretària de Millores Educatives, el setembre del 2025, abans que esclatés el cas PISA?

Mònica Sales, diputada de Junts, li va preguntar on va fallar la cadena de comandaments quan es va advertir, fins a set ­vegades, el Consell Superior d’Avaluació de l’alta exclusió, quan encara hi havia temps per rectificar. Sales va burxar en la possibilitat que hi hagués motius per voler manipular la mostra. En general, els grups parlamentaris van retreure l’ocultació de dades que Illa va justificar pel caràcter reservat de la investigació després de l’obertura d’expedient a dos funcionaris i un alt càrrec. Es va comprometre a informar del resultat quan es tanqui la investigació. Això es va llegir com una estratègia de dilació. Després de quatre mesos d’investigació interna, del març al juliol, es va resoldre obrir tres expedients disciplinaris que van tornar a obrir una investigació amb ­caràcter reservat per protegir el dret a la presumpció d’innocència i que s’acabarà al llarg d’aquest curs .

No respondre a aquestes preguntes “només fa augmentar la desconfiança en el departament”, va comentar Jéssica ­Albiach, diputada de Comuns.

Amb tot, l’intercanvi dialèctic d’ahir va servir com a avançament al debat de demà divendres en què els grups parlamentaris ­estan citats a explorar la ­possibilitat de firmar un pacte per l’educació.