Per què s’incompleix l’obligació de servir aigua de franc als restaurants?

L’oferiment d’aigua de l’aixeta de franc als bars i restaurants continua sense ser un costum plenament­ assentat i consolidat a tot Espanya. La imatge de l’aigua servida en gerra en un restaurant, habitual en alguns països europeus, continua sent una excepció, malgrat que la llei de Residus (2022) va recollir aquesta obligació. A la pràctica, que es reconegui aquest dret a l’aigua de l’aixeta de franc a la taula depèn en gran manera que el client ho reclami.

“S’està incomplint la distribució d’aigua gratuïta a la restauració, com estableix la llei de Residus”, sentencia Rosa García, directora de la Fundació Rezero. Ja abans de l’aprovació de la llei hi havia regions, com zones de la Comunitat de Madrid, on és habitual que se serveixi la gerra d’aigua de franc. “A ciutatscom Barcelona, Palma i altres llocs de Catalunya és clar que no s’està complint aquesta norma”, reitera.

La llei de Residus (de 8 d’abril del 2022) indica a l’article 18.3 que, als establiments d’hostaleria i restauració “s’haurà d’oferir sempre” als consumidors i clients “la possibilitat de consum d’aigua no envasada de manera gratuïta i complementària a l’oferta del mateix establiment”. I tot això per reduir la generació d’envasos d’un sol ús.

L’expressió “s’haurà d’oferir sempre” deixa clar i net que l’establiment ha de prendre la iniciativa (com fan alguns restaurants). Tot i això, quan han transcorregut més de quatre anys de l’entrada en vigor de la llei, aquest servei és excepcional en moltes comunitats.

A la pràctica són els clients els que es veuen forçats a aixecar la mà (o alçar la veu) i invocar el seu dret quan vulguin aigua no embotellada. Però això només ho fan els més conscienciats. “Als establiments no hi veiem una actitud proactiva; al contrari, és el consumidor qui ha de reclamar que li portin aigua no envasada i gratuïta. S’incompleix la llei, ja que a la pràctica, com estem veient, és el consumidor el que ha d’exigir aquest dret”, afegeix Rosa Garcia. L’habitual és que quan el client demana aigua l’hi serveixin embotellada.

L’Agència de Consum activa una campanya d’inspeccions i adverteix de sancions de fins a 10.000 €

L’aparent desinformació del cambrer o la falta de campanyes d’informació públiques sobre aquesta qüestió condemnen el ciutadà a exercir de guardià garant, en el millor dels casos, del seu dret. I de vegades l’invasiu i enèrgic “què beureu?” del cambrer té l’efecte dissuasiu per a l’imaginari de la gerra de franc. Al Regne Unit, al contrari, és habitual als bars i restaurants que quan es demana aigua el cambrer respongui: “De l’aixeta o envasada?”.

Ni tres anys de sequera (2021-2024) a Catalunya han servitper avançar en aquest camp, i l’aigua s’ha coronat com un altre consagrat símbol quotidià de la mercantilització.

La Fundació Rezero va indagar fa un any sobre les raons de l’incompliment i creu que les ha trobades. “Els restauradors estan en una situació complicada; la llei obliga a donar de franc l’aigua, però als associats i agremiats no els fa cap gràcia, perquè la venda de l’aigua envasada els reporta un benefici molt gran i prescindirne els suposa un gran perjudici. El que deixen de cobrar per una ampolla d’aigua són diners que estan perdent”, expliquen.

La llei es desvirtua, a més, quan es posa a la taula aigua de l’aixeta tractada (filtrada, osmotitzada) de pagament. Abans d’aprovar-se la llei, aquesta era una oferta d’alguns restaurants (pocs) que volien mostrar perfil sostenible per prescindir dels envasos d’un sol ús. Ara –després d’aprovar-se la llei– s’escampen els establiments “que s’han passat a l’aigua d’aixeta filtrada de pagament, de manera que tampoc no com­pleixen amb la gratuïtat de la llei”, explica la Fundació Rezero.

“Vaig anar a un restaurant de categoria de Lleida, i em van cobrar l’aigua de l’aixeta. Li vaig dir al cambrer: ‘Escolta, com és que em cobres l’aigua?’. I em respon: ‘És aigua tractada’. Vaig presentar una reclamació”, ens explica un ciutadà de Lleida.

Servir aigua de l’aixeta filtrada (osmotitzada) és també una manera d’esquivar la llei, diu la Fundació Rezero

Enrique García, portaveu de l’OCU, assenyala que “la llei de Residus ha estat positiva perquè ha fet augmentar la consciència”, tot i que admet que ara “cal que es compleixi”, atès que l’aplicació és molt desigual segons la comunitat.

L’Agència Catalana de Consum està duent a terme (entre els mesos de maig i desembre d’aquest any) una campanya d’inspecció, amb 375 actuacions previstes a tot Catalunya, “per comprovar els requisits generals que han de complir els establiments comercials, entre els quals el d’oferiraigua gratuïta no envasada a la clientela en establiments de restauració”, segons un portaveu. Els establiments que no compleixen aquesta obligació “poden ser objecte d’un procediment sancionador”. Els incompliments es consideren lleus, segons el codi de consum de Catalunya, i les sancions no poden superar els 10.000 euros.