Un català per tornar a Cruyff

Després de 48 anys i 29 entrenadors nacionals consecutius, la Federació Holandesa de Futbol ( KNVB) ha buscat el seleccionador a l’estranger i l’ha trobat en un català il·lustre i, ­segons assegura sempre l’elegit, cruyffista fins al moll de l’os. Potser per aquesta admiració a la ­figura més influent de la història dels Països Baixos, Johan Cruyff­, l’ oranje s’ha decidit per Xavi Hernández (Terrassa, 1980), que, d’altra banda, no és un home que necessiti cap presentació excessiva: com a jugador és considerat un dels millors migcampistes de tots els temps, part nuclear del Barça més captivador de la història amb Guardiola als comandaments i Messi de company i amic de fatigues, i va ser far, a més, de la selecció espanyola campiona del món el 2010, precisament batent els Països­ Baixos a la final.

El futbol fa moltes voltes i aquesta nit Xavi dirigirà per primera vegada en la seva encara incipient carrera com a entrenador una de les seleccions més glamuroses i influents del planeta. Serà ni més ni menys que contra la nova Alemanya de Klopp.

Més enllà del mite que dona nom a l’estadi on es juga aquesta nit el partit (Johan Cruyff Arena), Holanda va portar la bandera del futbol total durant dècades i la seva samarreta va ser vestida per futbolistes llegendaris. La llista és llarguíssima i no cal anar-se’n a la memorable dècada dels setanta: Marco van Basten, Ruud Gullit, Dennis Bergkamp, Frank Rijkaard i, per descomptat, Ronald Koeman, curiosament el seu predecessor en el càrrec de Xavi tant al Barça com ara a l’ oranje ...

Com li passa a Alemanya , els Països Baixos busquen la identitat perduda, una manera de jugar que solia ser atractiva, ofensiva i en absolut reactiva, i que fa temps que es troba a faltar. És cert que no hi ha grandíssimes figures més enllà del central Virgil van Dijk, però el món del futbol reclama la tornada d’uns Països Baixos reconeixibles, i en això treballa Xavi. “Els jugadors són receptius i se senten còmodes amb la nostra filosofia”, va dir ahir davant de la premsa local.

Un cop aparcada l’etapa al Barça, convulsa malgrat els títols de la Lliga i la Supercopa aconseguits (més de dos anys després encara es difonen informacions capcioses des de la planta noble del club respecte a la seva figura, i no ens referim precisament a Joan Laporta), Xavi busca fer-se camí lluny de casa en una aventura tan exigent com apassionant. És probable que aquesta nit, a l’hora de ficar-se al llit, hagi recordat alguna de les llargues xerrades amb Johan.