Els investigadors descobreixen el misteri centenari sobre la comunitat secreta de terrissaires de la badia de Tampa

Fa aproximadament un segle, uns arqueòlegs que desenterraven fragments de ceràmica a la badia de Tampa van trobar una cosa inesperada. Algunes de les peces recuperades presentaven dissenys gairebé idèntics als de ceràmiques decorades trobades a centenars de quilòmetres cap al nord.

Almenys a simple vista, l'argila semblava pertànyer a la cultura misisipiana, sorgida fa més de mil anys i responsable de transformacions socials, econòmiques i polítiques en tot el sud-est d'Amèrica del Nord. Durant anys es va excloure la península de Florida dels mapes que delimitaven l'abast d'aquesta societat, però els artefactes suggerien una història diferent.

Un debat obert durant un segle

“Ha estat un debat obert durant un segle”, diu Neill Wallis, conservador del Museu d'Història Natural de Florida. “Els jaciments de la badia de Tampa compartien alguns trets amb la cultura misisipiana —com complexos de viles amb monticles en plataforma i iconografia específica—, però mancaven d'altres, com el cultiu de blat de moro o la ceràmica amb desgrasante de closca”, afegeix.

Les peces de terracota aportaven una de les proves més clares de la connexió de la regió amb l'esmentada cultura, però amb els dissenys superficials no n'hi havia prou per determinar el seu origen. A falta d'instruments adequats, es van emmagatzemar els misteriosos fragments mentre anaven sorgint diverses teories.

Ara, tot i això, els investigadors del Museu de Florida han dut a terme un estudi per trobar la resposta. “Volíem esbrinar si aquests vasos havien estat importats mitjançant el comerç, si eren imitacions locals de motius misisipianos o si, van ser fabricades per migrants integrats a les comunitats de la badia de Tampa per establir allà els seus tallers i residències”, va explicar Trevor Duke, que va iniciar aquesta investigació com a part de la seva tesi doctoral a la Universitat de Florida.

Els investigadors van aconseguir anar més enllà dels dissenys superficials dels vasos per descobrir petits detalls de fabricació —gairebé imperceptibles— que havien quedat fixats a la peça durant la cocció. Així van aconseguir vincular aquesta ceràmica decorada amb artesans que van recórrer centenars de quilòmetres des del cor de la cultura misisipiana fins a la seva nova llar.

En comparació amb la ceràmica llisa i emmotllada que es troba habitualment en tota la regió, l'argila d'alta qualitat, el desgrasante i el mètode de producció característics de la ceràmica decorada indiquen que aquest grup de migrants tenia accés a coneixements especialitzats i recursos de què mancaven els habitants locals.

Al voltant de l'any 1000, una nova societat va arrelar a la vall del riu Mississipi i es va expandir cap a l'exterior, arribant a incloure gran part del que avui és l'Oest Mitjà i l'est dels Estats Units. En el nucli d'aquesta cultura, les comunitats indígenes es van organitzar en jerarquies regionals, amb grans cacicats que acumulaven poder polític sobre les viles circumdants.

Conreaven blat de moro en extenses superfícies de terra i extreien terra per construir grans monticles coronats per temples i residències dels caps. Safety Harbor, l'ètnia regional que hi va haver a la badia de Tampa durant aquest període, es trobava a la perifèria, a centenars de quilòmetres al sud de les tribus de la cultura misisipiana.

Safety Harbor també s'agrupaven en petits cacicats i construïen monticles de cim pla. La vila més gran allotjava als tocobaga, mentre que cacicats més petits, com els mocós, pohoy i uzita, es distribuïen per la regió circumdant.

Centres amb menor poder que el del nord

No obstant això, cap grup no va arribar a concentrar tant poder polític com els centres neuràlgics del nord. A més, les comunitats costaneres no van adoptar mai el cultiu de blat de moro —tret distintiu de l'altra cultura—, sinó que es proveïen mitjançant la pesca i l'aprofitament de recursos marins.

Per a reolver el greuge, Duke i altres arqueòlegs del Museu de Florida van reunir una col·lecció de 58 fragments de ceràmica (tant llisa com decorada) procedents de la badia de Tampa. Els dos tipus de vasos s'utilitzaven per cuinar i servir aliments, però és probable que la ceràmica decorada fos reservada per a ocasions especials.

Durant aquest període, els terrissaires misisipianos van començar a afegir desgrasante a l'argila utilitzant closques d'aigua dolça triturades o fragments de ceràmica antiga molta, coneguts com a grog. També van començar a donar forma als seus vasos superposant rotllos d'argila en lloc de modelar-la.

Si la ceràmica decorada de la badia de Tampa fos veritablement de tradició misisipiana —ja fos portada mitjançant el comerç o elaborada amb els coneixements d'artesans formats en l'esmentada tradició—, els arqueòlegs observarien indicis d'aquestes tècniques als artefactes.

D'altra banda, si els vasos decorats haguessin estat simples imitacions dels estils misisipianos que els terrissaires locals coneixien només de nom o de lluny, els investigadors haurien trobat sota els motius decoratius els mètodes habituals de la regió, com l'ús de sorra com desgrasante.