Benvolgut error

Era això o morir. És el títol d'una novel·la nominada a un dels grans premis en llengua francesa, el Goncourt, però també pot ser la confessió del seu autor: o l'escrivia amb IA o moria en l'intent.

Fa pocs dies, un compte de X que es dedica a combatre la desinformació i revelar l'ús fraudulent de la IA va denunciar que l'obra C'était ça ou mourir, del canadenc-haitià Thélyson Orélien, havia estat escrita amb IA.

L'escàndol està sent monumental, perquè a banda de la seva nominació al premi més important de la literatura francesa, abans va guanyar el premi de la Fnac, el Méduse i el Première Plume, estava entre les favorites al Renaudot i estava també nominat al Femina, el Médicis i el Desembre. Deunidó.

El compte que ho va denunciar es diu Balance ton Claude, que vol dir “denúncia el teu Claude”, i utilitza Pangram, un programa d'alta precisió que detecta el contingut generat artificialment. El fan servir escoles, universitats i empreses.

Des del compte d'X, els que van analitzar C'était ça ou mourir van afirmar que en diversos passatges, elegits aleatòriament, la certesa d'ús de la IA va ser “gairebé sempre” del 100%.

Balance ton Claude es defineix així: “Lluitem contra la contaminació dels feeds. Per denunciar un creador d'AI-slop, identifica-ho en els comentaris de les nostres publicacions o envia'ns un DM. Investigarem”.

Aquest compte es va crear al juny i resulta que, segons han denunciat alguns navegants, només tenia 92 seguidors quan va llançar la seva alerta contra Orélien, que va ser ràpidament replicada per moltes altres, fins que es va formar el tornado.

El compte d'X que va analitzar el llibre afirma que en diversos passatges, elegits a l'atzar, la certesa d'ús de la IA va ser “gairebé sempre” del 100%

A partir d'aquí, altres han vist una operació preconcebuda, potser amb una xivatada des de l'interior del món editorial, per desacreditar Orélien: per negre i haitià.

La denúncia de Balance ton Claude, en qualsevol cas, ha plantejat –en plena por global del que pot fer la IA en àmbits més sensibles– la toxicitat de la tecnologia en la creació.

Tan poderosa és com per enganyar (enganyar?) els jurats de premis tan importants?

Tant ha après com per situar l'obra d'Orélien al nivell de les de Marcel Proust, Simone de Beauvoir, Patrick Modiano, Marguerite Duras, Tahar Ben Jelloun, Jonathan Littell, Leïla Slimani o altres 116…?

L'editorial Raig Verd garanteix amb un segell que ni a l'escriptura, ni a la traducció, ni a la il·lustració, ni a la correcció dels seus llibres s'usa IA

Al juliol, la fantàstica editorial Raig Verd va anunciar que, a partir d'aquest mes, els llibres inclourien un segell que garanteix el no-ús de la IA en cap fase de l'edició. Ni a l'escriptura, ni a la traducció, ni a la il·lustració ni a la correcció.

“Volem fer llibres escrits, traduïts, il·lustrats, corregits per persones, no per màquines. Volem defensar i posar en valor la nostra feina, i creiem que és important fer-ho en un moment en què al nostre sector s'estén exponencialment l'ús de la IA generativa. És important que els lectors puguin prendre decisions informades sobre les seves lectures, perquè són eleccions que poden arribar a”.

“Creiem que cal aturar-se i recordar com i per què decidim editar i publicar llibres i per a qui ho fem. No creiem que simplement haguem de rendir-nos a les “bondats” de la IA generativa sense qüestionar com canvia el món el fet d'utilitzar-la. Creiem que és el moment de fer preguntes, posar límits, crear la legislació que protegeixi la legislació que protegeixi. fre”, afegien.

Entre els escriptors ha aparegut una nova tendència (o si més no idea) molt senzilla: escriure malament. Si la IA ve entrenada a base de copiar textos que fonamentalment compleixen les normes ortogràfiques, escrivim malament perquè, en l'error, es percebi l'humà.

La tendència s'està veient en alguns escriptors, però també en periodistes i en perfils de Linkedin. Textos que, de cop i volta, contenen errors. Errors estimats. Errors de nou.