Etiòpia, al caire d’una altra guerra civil per Tigre

Els tambors de la guerra ressonen altre cop a Etiòpia. El Front Popular d’ Alliberament de Tigre ( FPAT), el grup insurgent amb forces armades pròpies que controla aquesta regió del nord d’ Etiòpia, va denunciar ahir atacs amb drons al seu territori hores després de liderar una àmplia ofensiva contra el Govern del primer ministre i Nobel de la Pau, Abiy Ahmed.

Forces de Tigre van prendre dimecres els aeroports de Mekelle, Shire i Axum – Ethiopian Airlines ha cancel·lat tots els vols a la zona– i van combatre tropes de l’exèrcit a les regions d’ Afar i Amhara. Es tracta de la pitjor escalada violenta dels últims mesos i deixa el país al caire d’una nova guerra civil a penes quatre anys després de la firma de pau que va posar fi a l’anterior conflicte. Amanuel Assefa, vicepresident de les autoritats rebels de Tigre, va confirmar a l’agència France Presse que s’havien iniciat els combats en diversos fronts i va deixar clares les intencions del seu grup. “Estem en una situació de guerra total”, va afirmar.

“Estem en guerra total”, assegura el vicepresident de les autoritats rebels

Tot i que els últims mesos hi havia hagut enfrontaments entre el govern i el bàndol tigrinya, la preocupació és extrema perquè l’actual ofensiva arriba en un context de guerra nou: diumenge, set grups armats de sis regions diferents, alguns enfrontats­ entre si en el passat, van anunciar una coalició per enfrontar-se units al Govern d’ Abiy, enderrocar el seu Partit de la Prosperitat i “crear un executiu­ per a una transició inclusiva­”.

El nom amb què van batejar la unió, Aliança per a la Supervivència­, és una declaració d’intencions. A més de l’ FPAT, el grup està format per l’ Exèrcit d’ Alliberament Oromo, les milícies Fano de la regió d’ Amhara, el Front Nacional d’ Alliberament Ogaden de la regió somali de l’est etíop, el Front Revolucionari d’ Unitat Nacional d’ Afar, el Moviment d’ Alliberament del Poble Benishangul i el Moviment Democràtic del Poble Gumuz.

En una declaració conjunta llegida a la televisió regional de Tigre, van assegurar que el seu objectiu és posar fi a “la guerra, el genocidi, la destrucció massiva i la pobresa extrema” provocades per l’executiu d’ Abiy Ahmed després de la seva arribada al poder el 2018. Etiòpia acusa a més Eritrea de ser darrere de diversos grups de la nova aliança, un extrem que el Govern d’Asmara nega rotundament.

Cal veure si la nova aliança, els membres de la qual comparteixen la seva oposició a Abiy i al seu govern però tenen ideologies i objectius diferents, és capaç de fer front a les forces armades etíops, amb una clara superioritat en mitjans aeris, ja que compten amb un enorme arsenal de drons de combat, decisius en l’últim conflicte en territori etíop.

La nova guerra civil que comença a Etiòpia no ha agafat gairebé ningú per sorpresa. Al juliol, el primer ministre etíop va acusar l’ FPAT d’estar preparant-se per prendre altra vegada les armes en un missatge al Parlament fet setmanes després de les eleccions generals, que no es van celebrar per motius de seguretat a la regió de Tigre i que van portar l’ FPAT a expulsar al representant interí enviat per l’executiu d’ Addis Abeba i a restaurar l’administració anterior al conflicte. Des d’aleshores, el Govern etíop ha denunciat en repetides ocasions que els seus rivals estaven reclutant centenars de joves per unir-se a les seves milícies.

Es tracta de la segona guerra en què participarà Abiy, que va rebre el Nobel de la Pau el 2019 després de firmar la pau amb Eritrea. Mesos després de rebre el guardó va iniciar una guerra que entre els anys 2020 i 2022 va assolar el nord del país i va fer 600.000 morts, la majoria d’ells per fam causada pel bloqueig de l’ajuda humanitària i la destrucció d’hospitals i centres de salut.

La Unió Europea va demanar ahir en un comunicat divulgat a X una “desescalada immediata” de la tensió i que es protegeixin les vides civils i es garanteixi l’accés humanitari al nord d’ Etiòpia. La inquietud general de la comunitat internacional s’emmarca en un moment d’enorme inestabilitat a la Banya d’Àfrica, fuetejada pel deteriorament de les relacions entre Etiòpia i Eritrea, la guerra del Sudan, el desgovern a Somàlia o les tensions regionals per l’accés al mar Roig, incloent-hi el conflicte del Iemen, a la ribera nord.