Catalunya torna al paper, el llapis i les lectures literàries obligatòries

Les escoles catalanes tornaran a construir l’educació pels fonaments. Paper i llapis, sumes i restes, lectures en veu alta, llibres de text i obres obligatòries. “Un retorn urgent a l’essència de l’aprenentatge, al que sabem que funciona, el que era l’escola durant molts anys i les pràctiques de la qual han perdut pes”, va dir ahir la consellera d’ Educació, Esther Niubó, quan va presentar la Guia sobre el reforç dels aprenentatges fonamentals , un document per a les escoles en què es recullen orientacions pedagògiques i pràctiques educatives validades per la investigació.

“No és que tornem al passat”, va negar Niubó, “es tracta de consolidar el que sabem que funciona perquè l’abandonament de certes pràctiques d’aula ha redundat en un pitjor acompliment de l’alumnat”. La justi­ficació està en els canvis socials, demogràfics, tecnològics que atempten contra l’atenció, la memòria, la lectura reposada i profunda i que han comportat una crisi educativa sense precedents.

Niubó: “No és tornar al passat, sinó consolidar el que sabem que funciona”

“Molts centres ja ho practiquen, però volem protegir, preservar, intensificar, consolidar i estendre el que sabem que funciona”, va justificar.

I què funciona? L’oralitat, el llibre de text, els resums escrits a mà, la literatura. Orientacions per a cada etapa sense que siguin pràctiques obligatòries per als centres educatius, ja que tenen la seva autonomia de centre.

L’única mesura obligatòria seran les lectures de batxillerat que van deixar de ser prescriptives fa tres anys i, a partir del curs que ve, ho tornaran a ser. No és una mesura fútil. A més de millorar el patrimoni cultural dels alumnes, la lectura comuna a tots els centres d’un cànon literari establert aconsegueix consolidar un nivell literari que no es pot iniciar en l’etapa postobligatòria sinó en la precedent. Llegir Mercè Rodoreda o Miguelde Cervantes a 2n de batxillerat–amb l’horitzó de les proves d’accés a la universitat quan s’acaba l’etapa– requereix unes competències que s’han d’anar adquirint en els anys anteriors. No s’ha informat sobre les lectures que seran obligatòries el curs que ve, ni quantes seran, però s’escolliran dins del corpus de la literatura catalana i castellana com es feia fa tres anys, en què es va donar la llibertat als centres a triar-ne els títols.

La conselleria considera que la lectura lliure pot conduir els alumnes cap a textos de baixa complexitat lingüística i conceptual, i vol que els centres construeixin un corpus amb complexitat progressiva i “models del món complexos”.

A primària i ESO els centres escolliran “alguns llibres clau” que llegeixin tots els seus alumnes, però la selecció correspondrà al mateix centre. Educació fixa com a horitzó 2027-2028 que totes les escoles i instituts tinguin un Pla de Lectura de Centre ( PLEC) estructurat i que acompanyi l’alumne al llarg de l’escolarització.

La guia recomana treballar de manera explícita el vocabulari, practicar l’expressió oral de manera freqüent i guiada (lectura en veu alta) i recuperar l’escriptura amb paper i bolígraf: redaccions, resums, esquemes i respostes desenvolupades. “Hem de recuperar la centralitat de l’escriptura per estructurar el pensament”, va dir Niubó. Això també respon a la inquietudque generen l’ús de les pantalles i la IA.

Des de les primeres etapes educatives, els docents han de buscar garantir l’adquisició de les bases de la comprensió lectora a través de la descodificació i la fluïdesa en l’aprenentatge inicial de la lectura. En l’educació infantil i en el cicle inicial de primària, ensenyament explícit de la consciència fonològica, de la relació entre sons i grafies. I practicar regularment la lectura en veu alta per aconseguir lafluïdesa. Proposa posar atenció en els alumnes que no arriben als llindars establerts per intervenir-hi de manera immediata.

“Fins i tot a 3r de primària s’aprèn a llegir, a partir d’aquest curs s’aprèn llegint, per això la lectura és un antídot contra el fracàs escolar”, va apuntar la consellera.

A més, la guia també destaca l’ús del paper. Una de les orientacions és que tots els alumnes tinguin algun material escrit, estructurat i permanent, que pot ser un llibre de text o un dossier en què es recullin els coneixements essencials de la matèria. Aquest material també el poden utilitzar les famílies per acompanyar en l’estudi.

El docent no només farà de “guia” en l’aprenentatge, segons el document, sinó que també ­tindrà un paper actiu en l’àmbit lingüístic, cognitiu i metodo­lògic.

Respecte a les matemàtiques, Educació recupera aprenentatges bàsics i pràctiques explícites que han demostrat la seva efi­càcia. En aquest sentit, la conselleria presentarà ben aviat les conclusions del programa engegat en 200 centres educatius. Entre aquestes conclusions hi ha la necessitat d’establir línies ­pedagògiques clares als centres, ser coherent amb les accions ­educatives del centre i impulsar reflexions al claustre sobre qüestions pedagògiques.

Algunes pràctiques demos­trades són dedicar sessions breus i freqüents al càlcul mental, ensenyar estratègies con­cretes de càlcul, demanar als alumnes que estimin el resultat abans de calcular-lo, treballar problemes contextualitzats, identificar les dades rellevants, explicar i justificar les estratè­gies utilitzades o raonar sobre la coherència de la resposta.