La falta de Lenzetto per a la menopausa ja afecta altres teràpies hormonals

“Rebem una vintena de trucades cada dia de pacients amoïnades”, explica Romina Castagno, ginecòloga de Dexeus ­Dona, sobre el desproveïment dels tractaments hormonals per a la menopausa. En hospitals com Bellvitge, el seu col·lega José Manuel Martínez també atén pacients que fins i tot hi arriben sense cita, desesperades perquè ja no saben a quina farmàcia poden trobar el medicament que els havia permès recuperar la qualitat devida.

Un dels tractaments més prescrits és Lenzetto, actualment desproveït. És un fàrmac en format esprai que s’aplica sobre la pell i s’hi absorbeix. La via transdèrmica té l’avantatge que evita el pas pel fetge i ­permet aconseguir, amb una dosi més baixa, un efecte ­semblant al de la via oral. A més a més, està finançat pel ­sistema públic de salut, però trobar-ne a les farmàcies espanyoles s’ha convertit en una tasca pràcticament impossible. Davant aquesta situació, els metges han començat a recórrer a altres alternatives amb un mercat més reduït que han vist com n’augmentava la demanda i també s’han acabat exhaurint. És el cas d’ Evopad, un altre tractament administrat per via transdèrmica i també finançat.

El fàrmac, que està finançat, té problemes de subministrament des del desembre del 2025

Malgrat que no totes les pacients necessiten tractament ni s’indica de la mateixa manera, és molt eficaç, assenyala Martínez, per als símptomes vasomotors de la menopausa, fonamentalment els fogots i les ­suors. “També pot millorar les alteracions del son i altres problemes associats al dèficit hormonal. A més a més, es pot fer servir per als símptomes ge­nitourinaris, com la sequedat vaginal, la coïssor, la irritació i el dolor durant les relacions sexuals”, afegeix.

Cal recordar que ja durant la perimenopausa i, després, durant la menopausa –entre els 45 i els 55 anys–, els ovaris redueixen progressivament l’activitat fins a deixar de produir estrògens (estradiol) i progesterona, fet que causa molts símptomes que es poden minimitzar amb la teràpia hormonal.

La dificultat per aconseguir Lenzetto ve de lluny. El desembre del 2025, quan Luda Partners, xarxa que monitora l’estoc de més de 3.700 far­màcies, ja va alertar d’una probabilitat superior al 80% que el fàrmac patís problemes de subministrament. Nou mesos després la situació continua igual, però s’ha agreujat. “També ha acabat tensant el subministrament d’altres presentacions. Si un producte falla, això fa que augmenti la demanda dels altres”, assenyala Martínez. El fàrmac ­apareix des del 16 de març a la llista de problemes de subministrament de l’ Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), tot i que s’estima que al novembre se’n reprendrà el subministrament i quedarà normalitzat el 2027.

Veus expertes com Mercè Barau, vocal de l’Oficina de Farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, recorden que, malgrat que el laboratori apunta a “finals d’any”, tot depèn de solucionar abans el problema de fabricació. “No pots decidir avui que demà en fabricaràs 200 unitats més. Cal produir-ne, verificar-ne els lots i passar tots els controls”, detalla. Paral·lelament, Cas­tagno recorda que hi ha alternatives i que tot canvi ha de rebre suport d’un professional sanitari.

Entre les causes del ­des­proveïment, els professionals ­assenyalen l’augment de la demanda, les limitacions de la capacitat productiva i les com­petències internacionals vinculades al preu. A Espanya, aquests medicaments tenen un preu més baix que en altres mercats europeus, cosa que n’afavoreix l’exportació cap a països on surt més rendible.