La Maricarmen, amb “esgotament extrem”, espera a l’hospital un lloc on viure

La Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada dimecres a Madrid, s’estarà uns dies ingressada a l’hospital Gregorio Marañón per recuperar-se de l’“esgotament extrem que pateix” després de mesos i, sobretot, d’uns últims dies de fortíssim estrès. La pacient ja ha estat traslladada a planta, on “li faran les proves mèdiques necessàries”, explica la seva advocada, Beatriz Duro, del despatx d’advocats Duroa, en una entrevista telefònica amb La Vanguardia .

Duro és una de les persones que coneixen més la Maricarmen. Va negociar a la finca fins a l’últim moment amb els representants de la propietat i l’au­toritat judicial per frenar el desnonament. També va lluitar per ajornar la sortida de l’habitatge de l’octogenària. No ha pogut ser.

L’àvia està ingressada a planta després que l’equip del Gregorio Marañón l’estabilitzés

“No té família directa, però el seu cosí Vicente, de 70 anys, va estar amb ella les últimes hores al pis del barri del Retiro”, apunta. En Vicente es va encarregar de guardar en una bossa de plàstic algunes de les seves perti­nences, com ara un necesser, el medicament, una mica de roba, productes d’higiene, alguna peça de valor i fotos dels pares, amb qui va viure a la casa d’on ara ha estat desnonada. “L’administració judicial li va dir que l’empresa propietària li enviaria a la nova llar les nombroses caixes amb les pertinences”, destaca. Hi ha desades tota una vida i els records.

El problema és que la Maricarmen no té nova casa. “L’àvia, avui [per ahir], no sap on viurà quan surti de l’hospital”, argumenta la lletrada.

L’onada de solidaritat i empatia que recorre Espanya per les circumstàncies d’aquest desnonament ha fet, explica la lletrada, que “ens arribin propostes de moltes persones anònimes, com també d’una escriptora que també s’estima més mantenir-se en l’anonimat, o del músic ­Ja­mes Rhodes, per col·laborar”. I continua: “Ofereixen abonar el lloguer, atenció, habitacions lliures als seus pisos...”.

El quid de la qüestió –explica Duro– és que “ la Maricarmen no vol viure en una residència”. Per això ha rebutjat els últims dies les propostes que li han ofert des de la Comunitat de Madrid o des de l’Ajuntament de la capital. Per a ella no és una solució anar a un geriàtric “mentre pugui continuar en un pis de manera independent”. I afegeix: “Les solu­cions que li ofereix el Consistori són temporals, com en qualsevol desnonament”. Una portaveu de la regidoria de PolítiquesSocials, Família i Igualtat nega aquesta temporalitat: “Es tracta d’una plaça estable”.

Una de les opcions que es­tudia la Maricarmen és anar a viure de manera temporal a casa del seu cosí a Segòvia, però es tracta d’un pis de poc més de 50 metres quadrats amb una habitació. En Vicente viu amb la seva dona. Aquesta solució no sembla la més idònia per a una dona de 87 anys, que actualment necessita una cadira de rodes per moure’s. A Segòvia estaria allunyada de tot el que l’ha envol­tada durant 70 anys, des del metge de família fins a les botigues del barri, en la que va ser la seva llar al carrer Alcalde Sainz de Baranda, 46, de Madrid.

Les primeres hores a l’hospital han servit per estabilitzar-la, segons fonts pròximes a la Maricarmen. La dona té un quadre d’esgotament extrem i pateix ansietat i estrès pel desallotjament. Ja l’han passada a planta i està en espera del diagnòstic de les proves que li han fet. “Les primeres hores li van fer un triatge i un diagnòstic de traçabilitat, fins que li van assignar una habitació ahir al matí”, expliquen fonts de la Conselleria de Sanitat.

A l’Ajuntament fan èmfasi que els darrers mesos “els serveis ­socials han fet un seguiment constant de la seva situació”. Segons la vicealcaldessa, Inmaculada Sanz, la Maricarmen dis­posa de “teleassistència, ajuda a domicili amb un total de 90 hores setmanals, teràpia ocupa­cional, fisioteràpia preventiva i atenció psicològica, amb els ­serveis socials tant del districte com de l’àrea de polítiques ­socials”. Aquestes prestacions l’ajudaven a viure independent en la que fins dimecres va ser la seva llar.