Madrid, desperta!

Vull presentar un full de reclamacions al Reial Madrid. No estic gens conforme amb l’equip que s’ha presentat aquesta temporada a competir en la Lliga. I reclamo una solució. On és el club totpoderós de les quinze Champions? On és l’equip de les estrelles que s’ha gastat més de 200 milions en fixatges aquest estiu? Encara no hem arribat al mes d’octubre i l’únic que hem vist és un equip que segueix sense jugar massa a res i que dispara comunicats i queixes a tort i a dret. Què és això? No és el que ens havien promès als aficionats al futbol. I ni el Barça ni la Lliga, com a competició, no es poden permetre un Madrid fora de combat tot just en la setena jornada.

És cert que bona part de la parròquia culer frueix amb les desgràcies esportives a l’altra banda del pont aeri futbolístic. Però no és menys cert que guanyar té molt més valor si superes un rival fort, no un oponent feble i llastimós. El paperot del Madrid, amb Mourinho com a portaveu i actor principal, no fa més que devaluar la sensacional arrencada del Barça aquesta temporada. No és que la història dels blaugrana en aquestes primeres jornades de competició no sigui valuosa en si mateixa, per descomptat que ho és. Però aquest valor puja un parell de nivells si a l’altra banda hi tens, competint frec a frec, un Madrid ferotge, incisiu i perillós. Pel bé de tothom, el Madrid hauria d’aprofitar aquesta aturada de seleccions per fer reset i tornar a començar. Un replantejament global, des del vestidor fins als despatxos, que faci créixer la competitivitat del club i contribueixi a incrementar també la de la competició.

Guanyar té molt més valor si superes un rival fort, no un oponent feble i llastimós

La rebequeria arbitral dels últims dies del Madrid frega el ridícul institucional perquè al club blanc saben perfectament que els àrbitres s’equivoquen, efectivament. Això no és nou. I, com també poden comprovar fàcilment a la casa blanca, tots els equips de la Lliga han patit en la pròpia pell aquestes equivocacions. Tots. Sense excepció. Amb afectacions més o menys sensibles per als interessos dels implicats. Així que el número d’aquests dies amb comunicats, denúncies i protestes no és creïble ni tampoc efectiu. Aquesta pel·lícula, benvolgut Mourinho, ja l’hem vist.

Que el Madrid desperti i es posi les piles d’una vegada és una demanda que urgeix des de diversos fronts. Els seus propis aficionats, molt habituats a celebrar títols, són els primers que agrairan tornar a gaudir amb el futbol i abandonar el paper de ploricó que fa massa temps que compren. Però és que el Barça també necessita la seva antítesi, aquest Madrid fort i competitiu per revigoritzar encara més l’apoteòsic rendiment de l’equip de Hansi Flick. Així doncs, que tots els inte­ressants facin front comú per posar l’altaveu en marxa i, amb una botzinada atronadora, despertin el Reial Madrid de la seva letargia i el rescatin de l’ensopiment profund.