Punter i Brizuela sempre hi seran

Entre el ball de descarts i fitxatges, el Barça troba les respostes en la seva vella guàrdia. Brizuela i Punter tapen les vies d’aigua que entraven per tot arreu en el primer quart, estabilitzen l’e­quip de Sekulic i el projecten cap endavant en la seva estrena a l’ Eurolliga, la mare de les mares del bàsquet europeu.

El partit és un embarbussament per als protagonistes i també per al cronista, que puja a una muntanya russa i va i ve a bord de la vagoneta.

Els triples de Brizuela i l’encert de Punter maquillen els desajustos col·lectius dels blaugrana

Els turcs acceleren en el primer tram, beneïts per Saric, Malcolm i l’immortal Mike James (36 anys), i per moments se’n van 15 punts amunt (aconsegueixen el 4-19 als tres minuts de partit) mentre Sekulic, tècnic blaugrana, s’eslloma a la banqueta: entén que aquest Barça és un trencaclosques.

Vuit dels seus jugadors amb prou feines es coneixen. No han jugat mai plegats, han aterratal Palau després d’un estiu de desori i acords d’última hora, i amb poc temps i pocs entrenaments es troben amb un rival poderós, aquest Anadolu Efes que juga com un col·lectiu, esprem les portes obertes del Barça i l’acorrala en els primers compassos, ja que els blaugrana, i entre els quals Gibson i Umude, insisteixen en l’un contra un i res no els surt i tampoc no els entren els triples.

En 16-25 es tanca el primer quart, abans que comencin a carburar els de sempre, tant Punter com Brizuela.

En aquest tram, Brizuela es converteix en un martell piló.

La mamba basca anota de dos i de tres i de mica en mica va reduint la diferència d’ Efes Pilsen, i és ara Pablo Laso, llegendari tècnic madrileny, entrenador dels turcs, que sembla desconcertat. Toca i toca la banqueta, canvia jugadors com qui canvia cromos, però no pot aturar el fes­tival blaugrana, que continua desconjuntat però ara té el canell fi: després del tercer triple de Brizuela, ja sobre la botzina (tres de tres intents), el Barça es col·loca per sobre al marcador (45-44) i es comença a creure que sí, que potser la plantilla és un desordre, però ara per ara això és el que hi ha i tampoc no es veu tan malament.

Després s’inspira Mike James, entra al partit, alimenta la seva estadística particular (és el màxim anotador en la història de l’ Eurolliga, ja s’acosta als 6.000), anota de dos i de tres, se’n va momentàniament fins als 16, alimenta també Saric a còpia d’assistències i per una estona re­dueix el repte a un un contra un: Mike James anota, i de la banda blaugrana anota Brizuela, que ja arriba als 16 i el marcador se’nva al 61-61 i, al final del quart, al 63-67.

Per a l’ esprint final Punter s’encoratja. Suma sis punts seguits i torna a ajustar el marcador, i a l’escomesa de l’escorta blaugrana hi continua responent Mike James. No cedeix l’astre de Portland, un dels objectius de les oficines blaugrana el fitxatge del qual va ser avortat en el moment que Xavi Pascual abandonava la banqueta del ­Barça.

S’intueix un cert ànim revengista en l’esperit de Mike James, l’edat del qual va fer que es veiés descartat pels despatxos blaugrana a l’estiu (“tan aviat com es va frustrar el meu fitxatge pel Barça, vaig sortir al mercat a la recerca de tants clubs com vaig poder”, explicava James feia uns dies): ho intenta tot i des de totes les posicions, però s’enreda en el tram final i un aley-oop entre Parra i Balcerowski i un triple de l’inesperat Robinson acaben ­satisfent la parròquia local.