La cursa pel BCE s’accelera amb la sortida de l’alemanya Schnabel

El tret de sortida en la cursa per la presidència del Banc Central Europea (BCE) s’avança gairebé un any i obliga a activar les negociacions. Fonts coneixedores del procés expliquen que el relleu es durà a terme entre finals d’any i començaments del 2027, i que es negociaran de manera simultània tres càrrecs clau al comitè executiu del BCE. Espanya i Alemanya parteixen com els grans contendents.

Ahir la representant alemanya en aquest comitè de sis membres, Isabel Schnabel, va anunciar la seva sortida del BCE al gener, deu mesos abans del que es preveia. Christine Lagarde ja ha insinuat que deixarà el càrrec a començaments de l’any que ve, i s’hi afegirà el relleu, al juny, de l’economista en cap, l’irlandès Philip Lane. Dimecres el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va avalar l’exgovernador del Banc d’Espanya Pablo Hernández de Cos com a candidat a succeir Lagarde.

Hi haurà una negociació en bloc per tres càrrecs que es decidirà abans de l’inici del 2027

Amb Hernández de Cos ja hi ha dos candidats a la presidència, en espera que Alemanya presenti les seves cartes. L’altre és l’holandès Klaas Knot, que fa mesos que fa campanya. El seu problema és que ja hi ha un altre holandès al comitè executiu, Frank Elderson.

Espanya parteix per primera vegada amb opcions reals a ocupar la presidència del BCE. Actual president del Banc Internacional de Pagaments, a Hernández de Cos se li atribueix el perfil més qualificat, a mig camí entre coloms i falcons, amb capacitat de generar consensos i un suport més gran dels economistes en els sondejos del Financial Times i Bloomberg.

Espanya té a favor que no ha ocupat mai el càrrec i que l’altra gran economia de la zona euro en les mateixes condicions, Alemanya, ja té Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, i Claudia Buch com a presidenta del Mecanisme Únic de Supervisió. També té una economia que creix per sobre de la mitjana.

“La part més important serà la política”, avisa Santiago Carbó­, catedràtic d’ Economia de Cunef Universidad. Hernández de Cos “és un magnífic candidat, el més capacitat, però necessita “un suport clar del Govern”. Carbó vaticina que el procés de negociació serà “dur”.

Sobre la candidatura d’Hernández de Cos, diuen altres fonts, hi poden incidir factors com l’aïllament de l’Executiu en una zona euro controlada pel bloc conservador. Resultarà clau la relació amb França.En principi, dels tres llocs vacants, un hauria d’anar a Espanya, un altre a França i un altre a Alemanya.

La sortida de Lagarde s’interpreta com un moviment anti-cipatori que permet a Emmanuel Macron influir en l’elecció del successor abans de la presidencials de l’any que ve. Lagarde té molt bona relació tantamb Macron com amb Hernández de Cos, a qui va ajudar a arribar al BIS i per qui podria intercedir ara.

Al front alemany, el president del Bundesbank, Joachim­ Nagel, sona com a candidat, però té perfil socialdemòcrata i una relació millorable amb el canceller Friedrich Merz. D’aquesta manera, davant la falta d’un candidat fort alemany, guanya força la possibilitat que aparegui un tapat. Es podria presentar a última hora un candidat per sorpresa, com va passar al seu dia amb Lagarde. Podria ser Tobias Adrian, el directiu alemany a qui reemplaçarà Schnabel a l’FMI.