La Maricarmen, líder del nou 15-M?

A Espanya hi ha gairebé 50 Maricarmens cada dia. El desnonament d’aquesta jubilada d’aspecte fràgil però ànim combatiu s’ha convertit en símbol d’un drama silenciós. No és una inquiokupa , com la dreta qualifica els impagaments de rendes sense distinció. És una víctima d’un sistema que ha fet fallida. La Maricarmen va sortir de casa seva en llitera de camí cap a l’hospital Gregorio Marañón de Madrid, amb el caliu dels manifestants però amb la fredor d’un futur incert. “ Maricarmen, no estàs sola”, s’ha cridat als carrers. Fa uns dies, l’ Olga, de 45 anys, es va suïcidar, sola, després de ser desnonada de casa seva al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet.

Les dades que ofereix el Consell General del Poder Judicial congelen consciències i escalfen els argumentaris dels partits de camí cap a les eleccions. El 2025 es van practicar 25.540 desnonaments, 18.317 dels quals a conseqüència de la llei d’arrendaments urbans. És un 11% menys que l’any anterior. El primer trimestre d’aquest any ja són 4.005. Famílies, Maricarmens, no números. L’efectivitat de l’escut social és relativa: durant el quart trimestre de l’any passat, es van tramitar 2.732 peticions de suspensió de desnonament per especial vulnerabilitat; se’n van paralitzar 472.

La Maricarmen és símbol i, alhora, arma llancívola en una política que recorre al gas pebre i argumentaris carregats de neutrons. Les competències en habitatge i serveis socials són de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid i Pedro Sánchez ha vist una oportunitat per aparcar la crisi de Ceuta. S’aferra al drama de la Maricarmen com si no fos president del Govern espanyol des de fa vuit anys, critiquen fins i tot els seus aliats.

Quan es vol exercir l’autogovern i hi ha recursos, aplicar el principi de subsidiarietat en la gestió és el més eficaç. Quan el sistema fa fallida, el Govern central no pot declarar-se aliè a la realitat. El Congrés ha trigat 40 anys a aprovar una llei d’habitatge deficient; les autonomies del PP se’n desentenen i el mercat no sap d’emocions, ni tan sols quan les intenta transmetre el president del Govern espanyol a l’ONU.

Enrojolen la debilitat de Sánchez i la falta d’empatia d’Ayuso davant l’emergència

És l’absència d’empatia –“És un desnonament més”– el que condemna al carrer Isabel Díaz Ayuso, més preocupada de la polèmica de l’àtic de Chamberí que del pis de la jubilada d’ El Retiro. La baronessa del PP fa moltes setmanes que està en fals i acusa el Govern de Sánchez de fer “enginyeria” perquè l’odiïn, de manipular els joves que criden “L’àtic d’ Ayuso, per a la Maricarmen”. I on és Vox? La ultradreta només parla d’habitatge per assenyalar inquiokupas i immigrants.

No hi havia arguments legals per impedir, a la quarta, el desnonament de la Maricarmen i hi ha dubtes sobre si s’hagués frenat amb la moratòria. El que s’ha demostrat és la incapacitat de la Comunitat de Madrid i la falta de voluntat de l’Ajuntament per trobar una alternativa. També certifica la debilitat del Govern central per mantenir la bandera social. Junts i PNB van desmuntar fa temps la fal·làcia de la majoria progressista i al Consell de Ministres sona el campi qui pugui.

Óscar Puente qualifica de “ximple útil” Sumar, Sumar demana l’expropiació del pis de la Maricarmen i Podem vol apuntar-se el renaixement del 15- M avui davant el Congrés. Sánchez no té res a guanyar en aquest escenari. L’aprovació d’un decret antidesnonaments obliga a alinear interessos incompatibles sobre el paper si no es trosseja el contingut. La negociació del Govern amb Junts revolta Gabriel Rufián però els seus set vots són clau per avançar en la regulació del mercat immobiliari. Les esquerres podrien haver actuat en la legislatura anterior i no van actuar. Els postconvergents han assumit abans el cost de tombar decrets “ tutti frutti”. Però ara hi ha pressa. Estan disposats a votar un decret per frenar els fons voltor, “criminalitzar” els petits propietaris és la seva línia vermella.

El drama de la Maricarmen desborda ideologies i generacions. Té tots els ingredients per prendre la metxa de la protesta. Les administracions han permès convertir un dret en negoci i una emergència d’habitatge en emergència electoral. Hi haurà moltes Maricarmens més. I les seves també seran “tragèdies que no podem acceptar”.