Tóibin, Verdaguer, Tristany i Isolda, Baltasar, Marçal... i rap a La Setmana

Hi ha qui els dissabtes surt de festa als vespres que s’allarguen fins a la nit o la matinada, i hi ha la gentada que dissabte a la tarda va omplir tots els escenaris de La Setmana del Llibre en Català al passeig Lluís Companys.

Els més puntuals van ser els que van anar a escoltar com els Book Hunters (Laia Bonjoch i Sergi Purcet) xerraven amb Berta Creus, autora de Mons on trobar-te ( Males Herbes). Tan puntuals que van començar abans d’hora i tot, perquè així tenien més temps per explicar-ho tot sobre el fantasma que arrossega la Jara, i es van estendre en el què, quan, on, com i per què d’aquest llibre sobre el dol i la culpa, que cadascú porta com pot.

A partir d’aquí, la tarda es va accelerar, amb actes simultanis, continus o encavalcats. En l’acte del Pla Nacional de la Lectura, De la poesia catalana a la música urbana , un projecte per dur el rap a les aules, amb Joël Prieto de Versembrant, les professores Susanna Cirbian i Maria Herrera i les alumnes Adriana Jiménez, Aya Alaoui, Manal Belouati i Naia Sanz, de l’institut Andreu Nin del Vendrell, que van explicar la riquesa d’un projecte que els serveix per descobrir que sí, el català existeix fora de les aules i serveix per explicar, també, el que els interessa.

Un plat fort va ser la presència d’un dels grans escriptors irlandesos, Colm Tóibin, que presentava amb Joan Safont la traducció al català de la seva biografia novel·lada de Henry James, The Master ( Ara Llibres). El públic que omplia l’espai va sentir com Tóibin, alternant el català amb l’anglès, parlava del seu descobriment de James: “L’estiu del 1977 vaig llegir Retrat d’una dama i va ser un miracle, podia imaginar un altre món, altres persones, un altre segle”. La conversa va entrar en la personalitat ambigua de l’escriptor nord-americà, amb un “desig d’ocultar el seu jo íntim que callava”.

Per Tóibin, “la novel·la és una forma molt bona per callar més que parlar, crea una distància que va molt bé amb la duplicitat i l’ambigüitat”. El llibre arrenca amb un fracàs estrepitós de James, que acaba sent el principi de les seves grans obres: “El fracàs és molt més interessant”, assenyala l’autor, i el compara amb Oscar Wilde, que és en un gran moment d’èxit i fa ombra a James. Safont i Tóibin també van analitzar el paral·lelisme amb un altre autor de qui l’irlandès també n’ha novel·lat la vida: Thomas Mann (a El mag ): tots dos eren homosexuals amb una doble vida amagada, però hi ha una gran diferència, perquè James va viure el gran període d’estabilitat abans de la Primera Guerra Mundial, mentre que les guerres són molt presents ja en la vida de l’escriptor alemany.

“El fracàs és molt més interessant”, explica l’autor, que a ‘The Master’ va novel·lar la vida de Henry James

Abans que acabin de xerrar, en un altre escenari, Joan Santanach presenta la nova edició del Canigó de Jacint Verdaguer. Podem creure que encara hi havia feina per fer? No semblen grans coses, però els caixistes d’impremta van introduir errors aparentment menors que encara no s’havien vist, com ara que imprimeixen “pont de flors” en comptes de “jou de flors”, com es veu als manuscrits. Però també hi ha novetats sobre el procés d’edició, pel qual es veu per exemple que quan escriu sobre el monestir de Ripoll és perquè li va demanar Torras i Bages, i va ser un afegit. I moltes coses més que el públic va aprendre, com l’última fase d’humanització del gran poema èpic, on entren l’amor i les dones. Amb Carme Torrent i Júlia Bacardit, i amb un recital final de Neil Sabatés.

Antònia Carré-Pons conversa amb Lola Badia de la seva edició de L’aventura de Tristany i Isolda (Cal Carré), derivada de la passió de l’editorial pel cicle artúric. Badia ha volgut “defugir els plantejaments romàntics de l’edició de Joseph Bédier i Richard Wagner per partir dels textos anteriors de Béroul i de Tomàs d’Anglaterra, que “no fan un plany a l’amor desgraciat, sinó a l’amor i el sexe”.

Tot seguit són Marc Montull i Eva Baltasar que es planten a l’escenari per parlar d’una novel·la que no és nova però encara és viva, perquè Peixos (Club Editor) continua trobant lectors, mentre l’escriptora va pel món difonent la seva obra, un fet que de vegades converteix una passió en feina, “quan et priva de fer altres coses que voldries fer, en el meu cas, escriure”.

A la mateixa hora un altre fi de festa, quan ja fosqueja, en honor de Maria-Mercè Marçal. El drac a la cambra (Comanegra), la biografia il·lustrada que Agustín Comotto ha fet de la poeta, en un acte amb dibuixos en directe de l’autor, poemes recitats per Raquel Santanera –que al llibre li fa un triple homenatge en vers– i la música de Coloma Bertran. Queda tota la nit per preparar l’últim dia, l’últim matí, de La Setmana.