Vannacci busca la seva Saxònia al sud d'Itàlia

Quan un arriba a Reggio de Calàbria, davant l'estret d'Escila i Caribdis, se li poden ocórrer moltes coses, tret d'una: comparar-la amb Saxònia.

Amb els gairebé dos mil quilòmetres de distància no n'hi ha prou per explicar les diferències entre la capital de la regió més pobra d'Itàlia, a la punta de la bota, i el Land de l'est d'Alemanya escenari del recent triomf de l'extrema dreta alemanya. I, tot i això, Roberto Vannacci ha triat precisament aquella comparació: “Reggio de Calàbria serà la nostra Saxònia”. I ha pujat encara més l'aposta, fixant provocadorament l'objectiu per sobre del 43% obtingut per AfD. És aquí, a la vora de l'Estret, on el general vol començar a mesurar el seu desafiament a la dreta que governa Itàlia.

Si no fos per Vannacci, la contesa tindria escàs interès nacional. Diumenge i dilluns es vota en la circumscripció de Reggio de Calàbria (348.000 electors) per substituir a Francesco “Ciccio” Cannizzaro, el diputat de Forza Italia que va deixar el seu escó a la Cambra després de ser elegit alcalde de la ciutat amb un contundent 65,68% dels vots. Com es tracta d'un dels escons adjudicats mitjançant el sistema majoritari, per trobar al seu substitut cal tornar a les urnes.

Una elecció parcial que en altres circumstàncies amb prou feines hauria despertat interès —“ni ens hauríem assabentat”, repeteixen els regginos, sorpresos al veure arribar periodistes des de Roma— s'ha convertit així en un laboratori de la política nacional. Per primera vegada Vannacci podrà comprovar si els suports que li atribueixen els sondejos es converteixen en paperetes, en vots de veritat. L'última enquesta de YouTrend situa a Futur Nacional en el 8,1%, per davant dels socis de Meloni, la Lliga i Forza Italia.

Per fer-ho, Vannacci ha elegit un candidat amb fortes arrels al territori: Domenico Giannetta, històric dirigent local de Forza Italia. El desafiament apunta així directament al partit que domina el centredreta calabrès i governa la regió amb Roberto Occhiuto, un president amb ambicions nacionals.

El militar somia repetir l'èxit d'AfD després d'arrabassar Forza Italia u dels seus històrics dirigents locals

Forza Italia ha respost amb Fabio Roscioli, molt menys conegut a Calàbria, però tresorer nacional del partit i home de confiança de la família Berlusconi. La seva candidatura reflecteix també els equilibris interns de la formació i el pes que continuen tenint els hereus del fundador, que contribueixen de manera decisiva a finançar-lo. Marina Berlusconi, presidenta de Mondadori, segueix cada vegada més de prop l'evolució de la criatura política del seu pare i no ha ocultat les seves reserves sobre la gestió del secretari, Antonio Tajani.

El militar ha exportat també al sud les seves maneres de pinxo. Des de l'escenari de la plaça del Duomo, Vannacci va acusar l'alcalde Cannizzaro d'“agitar-se, suar i gesticular com un plantígrad”. L'alcalde li va respondre 24 hores després des de la mateixa plaça: “Esclar que suo. Quan parlo del meu Reggio porto foc dins. Tu, en canvi, ets un home fred, de gel”. Qui espera treure profit de la batalla és el centreesquerra, que presenta a Frank Benedetto, cardiòleg de l'hospital de la ciutat.

En la majoria governamental es mira sobretot quant pesarà Vannacci. Si Futur Nacional obté un percentatge modest i Roscioli guanya amb claredat, el centredreta podrà intentar minimitzar el desafiament del general. El pitjor escenari per a Meloni seria una derrota de Roscioli provocada pels vots que li hagi arrabassat Vannacci. No hi ha sondejos locals realment fiables i molt dependrà de la participació, habitualment molt baixa en aquest tipus d'eleccions. El sol i la calor previstos per al cap de setmana podrien reduir-la encara més.

Meloni observa, amb la mirada posada ja en les generals del 2027, que podrien celebrar-se a la primavera, però la qüestió no quedarà resolta dilluns amb el recompte de les paperetes calabreses. El dilema sobre si incorporar o no a Vannacci a la coalició sembla resolt ara per ara pel mateix general, que prefereix mantenir-se fora, i per la primera ministra, que no mostra cap intenció d'anar després d'ell. “Sempre és molt més important guanyar per governar que guanyar per no governar”, va dir la setmana passada. Després va arribar el dard: Futur Nacional està format per parlamentaris “elegits en el centredreta” que ara militen en un partit “que vota amb l'oposició” contra les mesures i el programa pels quals van ser elegits. “Si pot ocórrer una vegada, pot ocórrer una segona”.

Però els càlculs es compliquen precisament per la nova llei electoral impulsada per Meloni, que la Cambra es disposa a aprovar definitivament. El nou sistema és proporcional, però concedeix un premi de majoria a la coalició més votada si supera el 42% dels sufragis; per sota d'aquell llindar, els escons es reparteixen proporcionalment.

I, segons les enquestes, amb aquest mecanisme els vots de Vannacci podrien resultar decisius. Els sondejos més recents situen al centredreta sense Futur Nacional empatat o per sota del camp progressista. Segons una simulació de YouTrend, amb Vannacci dins de la coalició la dreta obtindria el premi de majoria i 226 diputats; sense ell, seria el camp progressista qui se l'emportaria.

Un motiu més per mirar amb certa atenció el que ocorri diumenge i dilluns a Reggio de Calàbria. En una partida que, fins fa poques setmanes, ni tan sols semblava ser-ho.