Espanya es trenca... per un altre cantó

Quan se li preguntava a Mariano Rajoy, en ple procés independentista, per què no obria un diàleg amb Convergència, llavors al govern de Catalunya, per provar d’ apaivagar la tensió i negociar, l’exlíder del PP argumentava que fer concessions al nacionalisme mai servia de res, ja que sempre resultaven insuficients. Però també afegia que estava sent tan moderat com podia, ja que no cedia davant els que li reclamaven més contundència contra l’independentisme. Rajoy no especificava qui eren aquells sectors que li demanaven mà dura ni tampoc en què consistia aplicar-la, però vist des d’avui és evident que ja s’estaven gestant Vox i organitzacions com Hazte Oír i altres que actuen com a acusació popular en diverses causes obertes contra el Govern central. Aquelles forces han aconseguit posar contra les cordes els socialistes en alguns casos, però també condicionen el PP i un exemple és la manifestació d’ahir a Madrid de Sociedad Civil Española, l’anomenada Marxa per la Dignitat, a què assistia Vox i es van afegir els populars. Alberto Núñez Feijóo no està disposat que li passi com a Rajoy.

Sociedad Civil Española és un conglomerat de desenes d’altres entitats al capdavant de la qual hi ha Marcos de Quinto, exfitxatge de Ciutadans, Alejo Vidal-Quadras o Amalio de Marichalar, germà gran de Jaime de Marichalar. La revenja de Vidal-Quadras se serveix freda: José María Aznar va brindar el seu cap amb safata de plata a Jordi Pujol per aconseguir la presidència del govern i va ser ell qui va fundar Vox i ara, des de l’ombra, forma part d’un dels nuclis que marca el pas a la dreta a Espanya. El manifest dels organitzadors llançava missatges que cal atendre perquè no es tracta d’una iniciativa residual, sinó que, irradiats des de la capital, van calant en una part cada vegada més important de la població: el primer, cal jutjar Pedro Sánchez per traïció. El segon és que cal salvar Espanya d’un Govern que pretén donar una tupinada a les eleccions generals.

Cada vegada se senten més peticions per acusar Sánchez de traïció i de tupinada electoral

Ceuta traça un enllaç directe amb l’acusació de traïció. Comencen a circular les invocacions a l’article 102 de la Constitució, pel qual una majoria absoluta del Congrés pot acusar de traïció el president davant la Sala Segona del Tribunal Suprem. És un globus sonda que exerceix una pressió latent sobre el PP, que no es planteja aquesta possibilitat. Una altra qüestió és la via judicial oberta. Està en marxa una causa a l’ Audiència Nacional pel que ha passat a Ceuta. Hi ha la possibilitat que la jutgessa María Tardóninvestigui el delegat del Govern en aquella ciutat autònoma per un delicte contra la seguretat de l’ Estat per no haver atès a avisos policials i del CNI, però escalar més amunt és complicat. Diverses fonts judicials consultades opinen que no hi ha indicis que puguin portar fins al president del Govern espanyol en aquell procediment. De fet, el Tribunal Suprem ha arxivat diverses denúncies d’entitats d’ultradreta que pretenien acusar Sánchez de traïció.

Sí que s’estan obrint camí judicial les acusacions al Govern sobre una presumpta alteració del cens electoral a partir de l’anomenada llei de nets , que permet adquirir la nacionalitat espanyola, i per tant votar, als nascuts fora d’ Espanya amb pares o avis que van ser represaliats de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Per aplicar aquesta llei, el Govern central va redactar una instrucció que concedia la condició d’exiliat a tots aquells que van sortir d’ Espanya entre el 1936 i el 1955, sense haver de demostrar res més. Els jutges consideren que aquesta instrucció és aberrant jurídicament i el debat sobre si el Govern busca manipular les eleccions està servit. El Suprem ha suspès cautelarment l’aplicació de la llei. Gairebé 2,4 milions de persones han demanat d’acollir-se a la llei i, d’aquesta gent, mig milió tenen aprovada la sol·li­citud.

La qüestió pot acabar al Constitucional, de majoria progressista, que els podria restituir el dret. El pols entre el Suprem i el Constitucional és constant i bona part dels jutges del primer acusen el segon d’actuar com un òrgan partidista, mentre que la majoria del TC lamenta que aquestes acusacions desprestigiïn el màxim intèrpret de les lleis. Encara que el TC dicti que els afectats per la llei de nets podran votar, ja estarà plantada l’ombra del dubte sobre les eleccions.

En aquest ambient de tensió, que es viu amb especial intensitat als cercles de poder de Madrid, arriba l’amnistia a Carles Puigdemont una vegada resolgui el Constitucional aquest 6 d’octubre. No hi haurà més resistències, ni dins d’aquest òrgan ni al Suprem, a l’aplicació de l’amnistia, per la qual cosa l’expresident podria tornar en qüestió de setmanes. Per diferents motius, en l’àmbit judicial i al PP hi ha ara la convicció que val més tancar d’un cop aquesta carpeta. Sánchez ha arribat fins al tram final de la legislatura gràcies al fet que la ruptura anunciada per Junts no s’ha traduït en un alineament total de la formació amb el PP, i alguns ho atribueixen al fet que Puigdemont estava pendent de l’amnistia.

En definitiva, en sectors rellevants de la judicatura i la política ha calat la impressió en un enfonsament de l’ Estat de dret i una podridura institucional per les referències al lawfare , la reacció de Sánchez davant els casos de corrupció o per la seva relació amb l’independentisme. Per a aquestes terminals, Espanya es torna a trencar. Aquesta vegada no per Catalunya, sinó per dins. Una visió oposada a la de Sánchez, que se sent assetjat per un poder judicial, que considera que actua juntament amb el PP, per la qual cosa no pensa tirar la tovallola. D’aquí ve la virulència de la política avui a Espanya. Mentrestant, el país se sangglaça després de veure com desnonen una anciana en prime­ time .