Ocasio-Cortez ‘for president’

Cada vegada que se li pregunta sobre la possibilitat de presentar-se a les primàries demòcrates del 2028, la progressista Alexandria Ocasio-Cortez, diputada per Nova York a la Cambra de Representants, respon amb un tímid somriure i una declaració ambigua.

“Deixo obertes totes les meves opcions”, va insistir divendres davant els mitjans després del míting a Nova York amb què va obrir la recta final de la seva campanya per a les legislatives del 3 de novembre.

“La meva ambició no és un títol o un escó, sinó alguna cosa molt més gran: canviar aquest país”, va respondre al maig durant un acte amb l’estrateg que va portar Barack Obama a la Casa Blanca, David Axelrod.

Al juny, li van tornar a preguntar als passadissos del Capitoli, arran d’una declaració del vicepresident, J.D. Vance, que va donar per fet que seria la candidata demòcrata a les presidencials. “Espero que ell sí que ho sigui, això és tot el que puc dir”, va respondre amb sarcasme sobre l’actual favorit al grup republicà.

Aquesta setmana, aquesta dona de 36 anys, a qui es coneix per les sigles AOC, ha donat un salt. En una entrevista amb The New York Times , va dir per primera vegada sense ambigüitats que s’està plantejant presentar-se a la presidència del país.

Després de vuit anys representant el seu districte electoral, que inclou parts del Bronx i de Queens, la dona més jove mai elegida per al Congrés preveu dues opcions: aspirar a la presidència o fer un pas intermedi i provar d’aconseguir el valuós escó que ocupa actualment el senador Chuck Schumer per l’estat de Nova York.

Schumer, actual cap de la minoria demòcrata al Senat, es retirarà el 2028 després d’una dilatada carrera parlamentària que va arrencar el 1981.

A l’entrevista amb el Times , Ocasio-Cortez va confirmar que està “considerant” les dues alternatives, però no prendrà cap decisió fins després de les eleccions de mig mandat, en què amb tota seguretat renovarà el seu escó a la Cambra de Representants.

“Hi ha els que sostenen que aquesta és una finestra política molt singular i que, sovint, en política només tens una oportunitat”, va declarar al diari nord-americà.

“La vida no espera que estiguis preparada per a les coses. De vegades, la vida simplement fa que les coses estiguin preparades per a tu”, va afirmar.

Ocasio-Cortez: “La vida no espera que estiguis preparada; de vegades prepara les coses per a tu”

Va ser la seva manera de dir que aquesta podria ser la millor oportunitat de la seva vida per pujar al tren de la presidència dels Estats Units.

Cap dona no ha estat encara presidenta dels EUA i cap legislador –a excepció de James Garfield el 1880– ha saltat directament des de la Cambra de Representants a la Casa Blanca.

Ocasio-Cortez és conscient del risc que suposaria arriscar el seu capital polític per una campanya presidencial que no pugui guanyar: “És una decisió de tot o res. Si em presentés en aquest cicle i no guanyés, s’hauria acabat per a mi”, va dir a The New York Times. 

Quan el seu referent i pare polític, el senador independent per Vermont Bernie Sanders, es va presentar el 2016 i el 2020 a les primàries demòcrates, va ser marginat deliberadament per l’establishment del partit, malgrat que va demostrar que les seves idees progressistes podien mobilitzar i entusiasmar una part cada vegada més important de l’electorat.

Sis anys després de l’última candidatura presidencial de Sanders, el clima polític és diferent i podria oferir a Ocasio-Cortez una finestra d’oportunitat: el president, Donald Trump, enfronta el pitjor moment de popularitat de la seva història (vorejant el 30% d’aprovació). I en resposta a les seves polítiques ultradretanes i a les seves promeses econòmiques incomplertes, han començat a brillar de punta a punta del país un seguit d’estrelles que enarboren la bandera de l’esquerra. Entre les quals, hi ha l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i el vencedor de les primàries demòcrates al Senat per Michigan, Abdul El-Sayed.

Les dues úniques dones que han aconseguit la designació demòcrata a la presidència en tota la història, Hillary Clinton i Kamala Harris, van perdre davant Donald Trump el 2016 i el 2020. Tan sols un de cada quatre legisladors al Congrés són dones.

Ocasio-Cortez és plenament conscient que ser dona podria suposar un impediment a l’hora d’aconseguir el vot dels nord-americans, però també el seu origen ètnic porto-riqueny i la seva ideologia política progressista, més a l’esquerra que qualsevol president en la història del país.

El mes passat, la congressista va anunciar que s’havia congelat els òvuls. El debat que va provocar la notícia demostra que res del que faci Ocasio-Cortez no passa desapercebut: és una diana habitual dels republicans, però també, amb Mamdani, una de les polítiques més ben valorades per l’esquerra. És, també, una de les millors recaptadores de fons: l’últim any va aconseguir 32 milions de dòlars en donacions.

El mercat de predicció Kalshi situa Ocasio-Cortez com la demòcrata amb més opcions a guanyar l’elecció del seu partit (16%), en un empat tècnic amb el senador per Geòrgia, Jon Ossoff, i davant del governador de Califòrnia, Gavin Newsom (14%), l’exvicepresidenta i candidata, Kamala Harris (7,1%), l’exsecretari de Transport, Pete Buttigieg (5,3%), i el governador de Pensilvània, Josh Shapiro (4,7%).

Tot i això, la majoria d’enquestes, incloent-hi una de YouGov aquesta setmana, donen Harris com a favorita, seguida de Newsom i Buttigieg, i deixen Ocasio-Cortez al quart o cinquè lloc.

Els demòcrates van marginar Sanders, però ara les seves idees guanyen molt de pes electoral

Quan falten 16 mesos perquè comenci oficialment el calendari de primàries, cap d’ells no ha anunciat encara la seva candi­datura.

El carismàtic Newsom semblava fins fa poc el millor posicionament, ja que des de Califòrnia ha exercit amb èxit el paper d’oposició a Trump, amb contundents discursos a la nació i disputes judicials entorn de les batudes migratòries a l’estat progressista i el controvertit desplegament de la Guàrdia Nacional a Los Angeles.